Un gran nombre de llars estan familiaritzades amb la presència de gats domèstics, però els seus homòlegs salvatges, els gats fers, passen molt més desapercebuts: poques persones poden afirmar haver-ne observat algun individu en llibertat. La seva activitat fonamentalment nocturna i la seva preferència per indrets allunyats de la civilització humana són les principals causes del desconeixement que l’envolta. Durant aquests darrers anys, però, l’estudi del gat fer ha permès descobrir noves característiques de l’espècie i confirmar la seva presència a llocs inesperats.
El gat fer o gat salvatge europeu (Felis silvestris silvestris) ja fa més de 100.000 anys que viu als boscos del nostre entorn i, actualment, es creu que té una àrea de distribució dividida en quatre fragments principals: Europa Central (principalment Alemanya i el nord de França), Balcans, península Itàlica i península Ibèrica. A dia d’avui, és l’únic felí autòcton que trobem a Catalunya, principalment al Pirineu i el Prepirineu, però també en conjunts muntanyosos més meridionals com el Montseny o els Ports de Tortosa-Beseit. No obstant, el nombre d’individus detectats en cadascuna d’aquestes últimes localitats és més aviat reduït.
Dins el territori català, el gat fer acostuma a seleccionar territoris amb presència de rouredes, fagedes o pinedes que s’alternen amb prats, conreus o zones arbustives. En aquests últims espais oberts, acostuma a trobar les seves preses principals: els petits mamífers (ratolins, talpons i musaranyes), tot i que ocasionalment també pot consumir preses més grans, com ara conills, o bé altres grups de vertebrats (ocells, amfibis o rèptils). El gat fer acostuma a entrar en zel a mitjans d’hivern (gener i febrer) i les femelles tenen cries només una vegada a l’any. Cada femella sol donar a llum a uns dos o tres cadells per part, que solen fer els primers passos als voltants del mes d’abril i acompanyen la mare fins a finals d’estiu com a mínim.
Malgrat que el gat fer habita diferents països, existeixen evidències d’una tendència negativa general de les poblacions de l’espècie durant l’últim segle a bona part de la seva àrea de distribució. Conseqüentment, el gat fer està actualment protegit a Catalunya per la Llei de protecció dels animals (categoria B), a escala estatal per aparèixer al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i en l’àmbit europeu per la Directiva Hàbitats (annex IV).
Entre les principals amenaces que afecten aquest felí destaquen la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat, exemplificada per la disminució de la superfície terrestre ocupada per mosaics naturals (àrees on es combinen boscos i espais oberts), i l’encreuament reproductiu amb gats domèstics. L’aparellament amb el seu parent domèstic és un fenomen especialment alarmant, ja que la descendència resultant perd progressivament les característiques pròpies i ancestrals del gat fer, reduint així la seva capacitat de sobreviure i desenvolupar-se amb èxit al medi salvatge. Tenint en compte que el gat fer rarament s’apropa al medi urbà, l’amenaça depèn en gran mesura de l’existència de gats sovint anomenats “ferals” o “assilvestrats”, que corresponen a gats domèstics escapats o abandonats que s’han acostumat a viure temporalment lluny de les persones i que cal evitar confondre amb gats fers.
Segons estudis genètics, els gats que freqüenten les llars humanes no provenen de la domesticació del gat fer europeu, del qual s’ha parlat fins ara, sinó de l’altra subespècie de gat fer que es coneix a escala mundial, el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). L’origen d’aquesta domesticació se situa fa uns 9.500 anys, quan els agricultors i ramaders del neolític es beneficiaven de l’habilitat del felí per capturar rosegadors que s’alimentaven de les seves provisions. Malgrat la selecció artificial d’individus que els humans han exercit al llarg del temps i l’aparició, el segle passat, de les diferents races de gats domèstics que es coneixen avui en dia, distingir un gat fer a ull nu continua sent una tasca complicada. No obstant això, si ens fixem en el patró de pelatge del gat fer, hi ha una sèrie de caràcters que ajuden a diferenciar-lo de les races domèstiques més similars. Els principals són: (1) quatre ratlles negres darrere el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena; (2) una línia negra dorsal que li recorre el llom i finalitza just a l’inici de la cua (en els gats domèstics semblants, aquesta línia sol continuar cap a la cua, unint els anells); (3) una cua més gruixuda que la dels gats domèstics, amb 2-5 anells de color negre separats entre ells i a prop de la punta, que generalment també és de color negre; (4) una aurèola blanca a la zona de la gola que pot estar acompanyada de collars negres.
Destinar esforços a conservar les poblacions de gat fer és important per frenar la tendència negativa en què està immersa l’espècie darrerament. Si s’aconsegueix que les poblacions tinguin un nombre d’individus estable, s’assegurarà un bon funcionament dels ecosistemes de què formen part i on juguen un paper imprescindible com a responsables de regular l’abundància de les seves preses i conseqüentment mantenir l’equilibri de les xarxes tròfiques i la taxa de reciclatge de la matèria.
El primer pas en l’aplicació de mesures destinades a millorar l’estat de conservació d’una espècie consisteix a conèixer detalladament la situació en què es troba. L’any 2013, un conjunt de voluntaris del Grup de Naturalistes d’Osona, delegació de la Institució Catalana d’Història Natural, va iniciar el Projecte Gat Fer amb l’objectiu de descobrir les localitats de la comarca osonenca habitades per l’espècie i calcular el nombre aproximat d’individus que viuen en cada una d’aquestes.
Mitjançant la tècnica del trampeig fotogràfic, el Projecte Gat Fer ha pogut obtenir informació del felí en diverses zones: la Serra de Milany (Vidrà), el Bisaura, el Lluçanès o el massís del Montseny. Els valors d’abundància calculats per les poblacions estudiades indiquen la presència d’entre dos i quatre individus de gat fer en 10 quilòmetres quadrats d’hàbitat òptim, convertint l’espècie en un dels mamífers carnívors menys freqüents a Osona: generalment per darrere de la guineu, el teixó, la geneta o la fagina.
Durant els propers anys, el projecte vol continuar en la línia d’investigació que ha seguit des dels seus inicis, però amb una atenció especial a intentar avaluar el grau d’introgressió genètica que pateixen les poblacions de gat fer a causa de l’encreuament amb els seus parents domèstics. A més, el fet de potenciar la divulgació de la informació que es recull i de les problemàtiques associades a l’espècie es considera un aspecte clau per millorar-ne la conservació. Per aquest motiu, s’espera poder repetir jornades de camp obertes al públic, com la del passat mes d’abril al Parc Comarcal de Montesquiu, on els participants van poder conèixer de primera mà la tasca que fa el projecte i els resultats obtinguts. Per saber-ne més detalls, podeu consultar la web <www.gno.cat>.
El trampeig fotogràfic
El gat fer és un mamífer més aviat esquerp i, per tant, difícil d’estudiar. La tècnica més assequible per detectar-ne la presència de manera fiable és el trampeig fotogràfic, basat en la instal·lació de càmeres que funcionen les 24 hores del dia i que s’activen automàticament quan detecten moviment d’animals de sang calenta (mamífers i ocells), prenent fotos o vídeos on queden gravades l’hora i la data de captura.
En primer lloc, cal decidir l’àrea que es vol prospectar i la quantitat de càmeres que es necessita. Tanmateix, el lloc exacte on es col·loca cada càmera té una importància considerable, ja que la probabilitat que el gat fer visqui a la regió escollida i no sigui detectat és alta. Per aquest motiu, busquem indrets on hi hagi evidències d’activitat de la fauna, principalment petits corriols on observem trepig, petjades o excrements. En el cas específic del gat fer, és interessant que el lloc sigui aïllat i prop d’espais oberts, que utilitza per caçar les seves preses.
Les càmeres s’acostumen a lligar a un arbre, a una alçada d’entre 30 i 100 centímetres, i s’inclinen per tal que enfoquin la major part possible del corriol. D’aquesta manera, es maximitza la probabilitat que el gat fer aparegui a la foto: generalment passa menys de mig segon entre que la càmera detecta l’animal i es dispara, però si va corrent podria passar inadvertit!
Després d’un mes d’haver instal·lat les càmeres, anem a fer la primera revisió. Quan arribem, comprovem que la càmera es manté en la posició òptima i continua funcionant amb normalitat. Tot seguit, extraiem la targeta de memòria, que en general sol contenir prop d’un centenar d’imatges, i la canviem per una de buida. La incertesa és màxima i no volem esperar, per això introduïm la targeta amb les fotografies a l’ordinador portàtil i, si hem tingut molta sort, podem observar el gat fer en plena acció!
L’interès pel gat fer a Catalunya
El poc coneixement sobre l’estat de les poblacions de gat fer ha despertat l’interès de científics i naturalistes des de fa unes dècades. A finals del segle passat, un cop definida la distribució general de l’espècie al conjunt de Catalunya, la Generalitat va destinar esforços a intentar augmentar el nombre d’efectius d’algunes de les poblacions catalanes més fràgils a través d’alliberaments d’exemplars criats en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent. Les zones escollides van ser els Ports de Tortosa-Beseit, el Prepirineu (Pallars Jussà) i el massís del Montseny. Malauradament, l’èxit d’aquests programes de reforç poblacional no va ser l’esperat.
Des d’aleshores, amb l’objectiu de promoure la conservació de l’espècie, diferents estudis d’àmbit local han intentat millorar el coneixement del gat fer al territori català, ja sigui identificant noves poblacions, seguint els desplaçaments d’alguns individus concrets o fins i tot determinant el seu grau d’hibridació. L’obtenció de resultats prometedors ha afavorit un increment progressiu del nombre de projectes any rere any. Uns projectes, fonamentalment de caire voluntari, que en alguns casos han tingut la sort de comptar amb el suport d’entitats reconegudes que vetllen per la conservació de la fauna autòctona.
En el cas del Projecte Gat Fer, impulsat pel Grup de Naturalistes d’Osona (GNO-ICHN), el suport rebut des dels seus inicis per part de la mateixa Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i aquest any 2019 per la Diputació de Barcelona i especialment per la Fundació Barcelona Zoo a través de la beca Antoni Jonch ha permès als seus més de 20 voluntaris disposar de 42 càmeres de trampeig fotogràfic funcionant de manera simultània en diferents punts de la Catalunya Central, amb el principal objectiu de descobrir noves característiques de l’espècie i intentar detallar les localitats on habita actualment.
Per facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, seria molt interessant que les persones que tinguin imatges de possibles gats fers es posin en contacte amb el projecte (info@gno.cat); tota informació serà valuosa per conèixer a quins racons de casa nostra podem trobar encara aquest felí tan desconegut.
