Emma, la primera abadessa del monestir de Sant Joan, i una de les dones més influents de l’alta edat mitjana a Catalunya, ja té una pel·lícula. Aquest dijous a la nit, el Festival de Cine de Màlaga –una de les cites més importants del sector a l’Estat espanyol– estrenava La abadesa, dirigida per Antonio Chavarrías, amb un repartiment encapçalat per l’actriu Daniela Brown en el paper protagonista i que ha comptat, entre d’altres, amb l’actor osonenc Ernest Villegas. La abadesa competirà pel premi més destacat del festival, la Biznaga de Oro.
Chavarrías, de l’Hospitalet de Llobregat, ha explicat que va saber de la vida de l’abadessa “per una petita acotació d’un llibre d’història”. I el va intrigar com devia ser aquella jove, filla del comte Guifré el Pelós, que amb 17 anys va esdevenir abadessa d’un monestir amb tot el que comportava això en aquell moment. Amb la mort del comte en batalla, “assumeix un càrrec que s’esperava que fos més testimonial que cap altra cosa”, diu Chavarrías. I no va ser així: va exercir “tot el poder que li havien atorgat, i amb força fermesa”. El monestir de Sant Joan va créixer, i les ambicions al seu entorn –que finalment acabarien amb la comunitat benedictina a principis del segle XII.
El guió del film és del mateix director, que en una entrevista a la web del festival explica l’actualitat que va trobar en aquell moment històric i els seus conflictes: “No sols el de la dona que busca un lloc propi en un món masculinitzat” sinó també els enfrontaments territorials o entre religions i cultures. Al segle IX, “és quan s’està creant el que avui som”. Per exemple, el paper que el cristianisme –cada vegada més dogmàtic– establirà per a les dones. Emma, a la pel·lícula, ha de superar la desconfiança que hi ha cap a una abadessa decidida, encara que això representi enfrontar-se a tothom, des dels nobles o els pagesos fins a les monges del monestir.
Per al paper, Chavarrías va escollir l’actriu Daniela Brown (coneguda pels seus papers a Com si fos ahir i altres sèries), que interpreta l’evolució d’Emma des de la jove encara superada pel repte que se li presenta a la dona decidida. L’actor Carlos Cuevas es posa en la pell del seu germà, el comte Borrell. Blanca Romero té un altre rol destacat com Eloisa, una monja més gran que va entrar al monestir forçada, després de tenir un fill. Un altre paper de personatge històric és del de Gotmar, bisbe de Vic, que interpreta l’actor Joaquín Notario.
Tot i que Emma fos l’abadessa de Sant Joan, l’ambientació que buscava del director la va trobar lluny del Ripollès. La major part de les escenes es van rodar al castell de Loarre, a Osca, considerada la fortalesa d’època romànica més ben conservada de la península Ibèrica. Les torres que l’identifiquen com a castell s’han eliminat digitalment, en la postproducció del film, per donar-li un aspecte que pot recordar llunyanament el del monestir d’El nom de la rosa. A dins no va ser necessari perquè durant un temps el castell va acollir una comunitat de monges de l’orde de Sant Agustí, “i té moltes construccions amb significació religiosa”. El rodatge es va fer l’hivern passat, més dur que aquest, i en unes condicions que van ser dures per a tot l’equip. Chavarrías és conegut per voler aproximar-se al màxim a la veritat, en la filmació. Treballa amb la llum natural que li dona cada espai, i aprofitant les condicions naturals que van succeint. Quan havien de rodat exteriors amb neu, esperaven que nevés (Loarre està a més de mil metres d’alçada) i en aquell moment deixaven tot el que estaven fent i sortien a fora amb les càmeres, l’attrezzo o els cavalls. Una aventura que tots els actors recorden, sobretot, pel fred que van passar. Una part menor del rodatge va tenir lloc a la Seu Vella de Lleida –la que correspon al funeral del comte Guifré– perquè el director buscava un espai “senyorial, impactant i sobri”, segons va explicar en aquell moment al diari Segre.
Després de la preestrena a Màlaga, La abadesa es podrà veure en pantalles a partir del proper dia 22 de març.
Eduard és un clergue que, en certa manera, té la funció de tutelar la jove abadessa. El seu paper l’interpreta Ernest Villegas. “És una pel·lícula molt especial, com ho és Antonio Chavarrías, un director molt honest amb les seves idees, meticulós i que vol la veritat de l’actor.” El seu personatge “ha d’ajudar Emma a subsistir en la vida del monestir”.
Ella comença a voler canviar coses, a sortir del clos del monestir, encara que el seu germà, el comte Borrell, hi estigui en contra. “Eduard és de callar, escoltar, i pensa que un dia l’abadessa pot deixar de ser-ho i ell continuarà allà.” Però també hi ha una relació humana, “un viatge soterrat d’ells dos que no arriba a l’enamorament però que genera moltes contradiccions en aquell context”.
Villegas recorda les condicions dures d’alguns moments del rodatge a Loarre, que ell compaginava amb les representacions de l’obra Animal negre tristesa a la sala Beckett de Barcelona, viatjant amunt i avall. Com ara una seqüència amb Daniela Brown que rodaven en plena nevada “i tremolant tots dos”.
