Superada la fita del 25è aniversari, el Festival de Jazz de Vic continua. Fins al dia 12 oferirà una vintena de concerts per confirmar que la celebració de l’any passat va ser només “un punt i seguit” en la vida del tercer festival més antic de Catalunya en el seu àmbit, després de Barcelona i Terrassa.
Una programació que continua fidel a la idea de “buscar els límits” d’un concepte musical prou difícil d’encasellar com és el del jazz. Així ho explicava Jordi Casadesús, president de la Jazz Cava, l’entitat que l’organitza amb el suport de l’Ajuntament. Enguany es presenta amb la novetat de l’ampliació dels escenaris: a més de la mateixa Cava i l’escenari Momentos Alhambra que se situa a la plaça del Carbó, es faran incursions a la Biblioteca Pilarin Bayés i a un lloc tan poc habitual com l’església dels Dolors. “A Vic hi ha molts espais potencials, i és una manera que tenim des del festival de fer ciutat”, diu Casadesús.
El festival no abandona la seva mirada cap al nord d’Europa i el seu jazz d’avantguarda, que és marca de la casa. Amb Horse Orchestra, que reuneix músics de tot Escandinàvia i d’Islàndia, o amb el projecte personal del seu teclista, el danès Jeppe Zeeberg. I d’Islàndia arribarà també Ragnarök Trio, en les fronteres del jazz amb el punk, el rock o l’atonalitat. Del panorama internacional també arribarà el britànic Kit Downes, amb l’orgue dels Dolors combinat amb projeccions immersives, una de les propostes més trencadores del festival. Downes és part del trio Enemy, que també són en la programació i per primer cop actuen a Catalunya. De l’escena catalana, en destaca el trompetista Raynald Colom, tan estretament vinculat a la Jazz Cava; l’homenatge a Marianne Brull –ànima de la música improvisada a la Barcelona dels 90– de la mà d’un duet de saxo i bateria, o el trio liderat pel pianista Xavi Torres.
El festival continua donant oportunitat als més joves, amb el clàssic concert de combos de l’Escola de Música de Vic o els talents emergents del Young Barcelona Quintet. I a més dels concerts, una conferència: la que farà aquest divendres a la biblioteca el divulgador musical Àlex Gómez-Font, resident a Vic, sobre l’anomenada Ona Laietana, avantguarda musical catalana dels anys 70. La xerrada comptarà amb il·lustracions musicals de David Viñolas (piano) i Montse Uran (saxo).
El Pianíssim, el concert per a piano sol que inaugura tradicionalment el festival, s’ha revestit aquest any de reivindicació social. El pianista granollerí Albert Marquès el va protagonitzar in situ, a la Jazz Cava. Però l’actuació va tenir un altre protagonista: l’activista afroamericà i poeta Keith LaMar, condemnat a mort als Estats Units, que espera l’execució de la sentència en una presó de l’estat d’Ohio.
Marquès s’ha proposat donar visibilitat a la causa de LaMar i a la de l’abolició de la pena de mort, en una col·laboració insòlita entre tots dos que es va concretar al disc Freedom First (2022). I aquest dijous, el públic que omplia la Jazz Cava va viure impressionat un concert en què Albert Marquès tocava les seves peces al piano mentre Keith LaMar recitava des de la seva petita cel·la del corredor de la mort (“petita com aquest escenari de la Cava”, deia Marquès) aprofitant l’estona en què li permeten fer una trucada telefònica. Amb l’execució posposada fins al 2027, però amb data fixa, LaMar admet que “em trobo al caire de la meva existència”.
Però al mateix temps, en el missatge de les seves paraules hi ressonava l’esperança que li ha dut la música (el jazz en concret, al qual es va introduir a través de la figura de John Coltrane) i també la lluita col·lectiva per la seva causa, que LaMar identifica amb la dels afroamericans passats i actuals.
