El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló viu els darrers compassos abans de la sessió de clausura i entrega dels premis. El Teatre Cirvianum acollirà l’acte aquest dissabte a les 7 de la tarda, amb la presència de la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret. En l’acte es donaran a conèixer els guanyadors dels vuit guardons, amb la Flor de Neu d’Or-Gran Premi Vila de Torelló com a més destacat, i s’acabarà amb la projecció de la pel·lícula guanyadora.
El festival es va inaugurar amb la producció més premiada del gènere a tot el món és Everest, Sea to Summit, de l’australià Michael Dillon. Hi narrava l’experiència impressionant que havia dut a terme tres anys abans l’alpinista Tim Macartney-Snape, pujant a l’Everest des de la cota zero, és a dir, des del mateix nivell del mar fins al cim del món. Va ser una gran superproducció, que mostrava les possibilitats del cinema de muntanya més enllà del pur i simple document d’una gesta esportiva. I va recollir premis arreu del món, entre ells la Flor de Neu d’Or del Festival de Cinema de Muntanya d’aquell any. A Torelló ja feia més de deu anys que l’organitzaven. L’obertura amb Everest, Sea to Summit va donar pas a la 40a edició del certamen, convertit en una referència per a aficionats al cinema i a la muntanya. No hi ha pel·lícula que hagi estat significativa i que no hagi passat per la pantalla del Cirvianum. “L’any que es va passar Everest, Sea to Summit era la primera edició del festival que hi fèiem, després de les obres de reforma i abans de la inauguració”, recorda Joan Salarich. Ell també té un rècord: el d’haver estat director des del primer dia fins a l’actualitat.
Després de l’arrencada amb aire de nostàlgia, la programació normal, amb 41 films a competició procedents de 13 països s’han pogut veure a les pantalles del Cirvianum i del Casal. És el resultat de la selecció prèvia que s’ha fet entre els 118 que es van presentar, de 32 nacionalitats. El festival no és aliè al que passa al seu entorn, i menys quan aquest és tot el món. I aquest any s’ha notat un descens de producció per l’aturada de la pandèmia. Tot i que aquesta ja estigui de baixa, “una pel·lícula no es munta el mateix any que es filma”. L’any 2020, la pandèmia va agafar molts rodatges a mig fer, l’any 2021 encara era problemàtic moure’s per mig món, i per això els efectes de la pandèmia han tingut una traducció en aquest 2022”, diu Salarich. Tot i això, hi ha hagut participacions destacades. Com la de l’eslovè Pavol Barabáš, el director amb més premis en el palmarès de Torelló, que hi presenta Dhaulagiri is my Everest, relat d’un doble ascens sense oxigen de suport al Lhotse Shar i a l’Everest, amb un desenllaç tràgic. O el nord-americà Sean O’Connor amb Kumari: a Father’s Dream, una commovedora història ambientada al Nepal que es pot veure aquest divendres amb la promesa d’un pare al seu fill moribund de construir un hospital al seu poble. La signa com a productor Jason Reid, figura mundial en l’àmbit del cinema documental, premiat també fa deu anys amb la Flor de Neu d’Or.
Totes dues són un bon exemple del que ha estat l’evolució del festival:de documentar gestes esportives a explicar històries humanes, moltes d’elles relacionades amb el que Salarich defineix sovint com “la cultura de muntanya”. Es parla dels que pugen cims o exploren territoris, però es parla també de les històries humanes que porten a la motxilla i dels pobles que habiten tots aquests llocs i les seves maneres de viure. Aquest any, la mirada es centra a Mongòlia, on el canvi climàtic està acabat amb formes de vida tradicionals. La inauguració del festival el passat divendres, va ser precisament amb l’espectacle Mongòlia, el país del cel blau.
Miquel Pérez tanca el cercle de la història de l’escalada a Catalunya amb el documental ‘Expansió’
La història de l’escalada de muntanya a Catalunya ja té el seu relat audiovisual complet. O gairebé. El realitzador vigatà Miquel Pérez l’ha anat perfilant al llarg de més d’una dècada de feina i dimarts passat va posar la peça que faltava amb l’estrena del seu tercer documental, Expansió. De Montserrat als Alps, dins del marc del 40è Festival BBVA de Cinema de Muntanya.
El període que Pérez ha documentat i narrat en imatges abasta des del final de la Guerra Civil fins als anys 80 del segle passat. Va començar pel final, amb Pirates (2011), que agafava el fil de la primera generació d’escaladors que ja es va moure en els marges de la tradició i fora dels clubs, des de mitjans dels anys 70 fins a mitjans dels 80. El títol prenia el nom amb què es van conèixer alguns d’aquests escaladors, i amb el que havien batejat vies emblemàtiques que van obrir. Després va retrocedir en el temps i va anar a buscar els supervivents entre els primers escaladors que just acabada la Guerra Civil van tornar a les muntanyes.
D’aquí va sortir el film Pioners (2014), que encara va poder comptar amb el testimoni excepcional de Carme Romeu, la pionera de les dones escaladores, morta l’any passat amb 101 anys. Aquest documental s’acabava l’any 1954 amb un invent que havia de revolucionar el món de l’escalada, la pitonissa de burí. Es tractava d’un model de pitó creat per Jordi Álvarez que es podia clavar en parets on no hi havia ni la més mínima esquerda per assegurar-hi les cordes. Un cop dins la pedra, s’expandia i ja no hi havia forma d’arrencar-lo. Això va obrir un món als escaladors: totes les cares nord del massís de Montserrat, entre elles la mítica del Cavall Bernat que encara era verge, estaven al seu abast. D’aquí el títol del documental que ara cobreix el buit que hi havia entre els dos anteriors, Expansió.
Miquel Pérez explica amb testimonis un moment expansiu en què els escaladors obren vies també al Montsec, als Ports de Beseit i a Riglos, a Osca. I comença també la sortida cap a muntanyes mítiques dels Alps, des de l’Eiger al Cerví. “Els catalans són els primers escaladors de l’Estat que hi van”, explicava. L’any 1962 hi ha la primera expedició als Andes, i l’any 1974 el primer 8.000 català, l’Annapurna. “Però les expedicions les deixo, en tot cas, per a un quart documental i aquí em centro en les parets de roca de Catalunya.” I en tot allò que a l’època envoltava el món de l’escalada. “És l’època daurada dels clubs, que proporcionen material a molta gent que no en tenia de propi.” Entre aquests, el GAM (Grup d’Alta Muntanya) del Club Muntanyenc Barcelonès. Tot un retrat social i cultural d’una època a través de protagonistes del nivell de Josep Manuel Anglada o Jordi Pons.
El Festival BBVA viu aquest cap de setmana els darrers compassos abans de la sessió de clausura i entrega dels premis. El Cirvianum acollirà aquest dissabte a les 7 de la tarda, amb la presència de la consellera d’Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serrat. S’hi donaran a conèixer els guanyadors dels vuit guardons, amb la Flor de Neu d’Or-Gran Premi Vila de Torelló com a més destacat, i s’acabarà amb la projecció de la pel·lícula guanyadora.
En les sessions d’aquest divendres destaca, al Casal, la projecció de Kumari: A Father’s Dream, del nord-americà Sean O’Connor, sobre la promesa que un jove nepalès fa al seu pare moribund de portar atenció mèdica al poble petit on viuen. Al Cirvianum, el protagonisme és de les dones, amb films com A Woman’s Place, de la britànica Menna Wakeford, sobre les escaladores de The Pinnacle Club en un món que han explicat, sobretot, els homes.
Entre les activitats paral·leles que han tingut més èxit ha estat la quarta edició del Torelló Mountain Wines, la fira de vins de muntanya que acompanya el festival de Muntanya.
