El viatge de fi de curs de 8è d’EGB a Madrid amb els Salesians de Ripoll s’acabava aquell divendres, malgrat que vam fer tot el possible per convèncer José Luis Ecay i Anna Costa, els dos professors que ens hi acompanyaven, per allargar-ho unes hores més i poder anar al pavelló del Reial Madrid. Al vespre s’hi havia de disputar el segon partit d’una final al millor de tres. A l’anada els madridistes havien guanyat al Palau Blaugrana. Però el Barça tenia un gran equip, finalista d’una Copa d’Europa que el Banco di Roma li va prendre, i amb un pivot adjectivat com a intimidador, amb un físic imponent i una visceralitat inèdita sobre una pista, el nord-americà Mike Davis. La resposta, evidentment, va ser que no, en una època en què nens i adolescents encara no ens traumatitzàvem per una ni per mil negatives.
Això no va impedir que ja arribats a Ripoll poguéssim veure per la tele el desenllaç d’aquella final. El Barça va imposar-se a la pròrroga, però a cinc minuts per al final del temps reglamentari l’aler blanc López Iturriaga li va clavar un impresentable colze a la cara. La resposta de l’impetuós Davis va ser noquejar-lo sobre la pista. El segon cop ja es va perdre a l’aire, en haver perdut Iturriaga la verticalitat. Fernando Martín es va afegir a la gresca i els tres jugadors van acabar expulsats. L’àrbitre català Josep Marcè dirigia aquell enfrontament amb el madrileny Gárate. Tots dos van ser sancionats per la Federació en haver afirmat a l’acta que Martín havia donat un cop de puny a Davis, en lloc de dir que li havia allargat el braç a la cara. Llavors alguns encara s’escandalitzen quan s’afirma que el Reial Madrid comptava amb el favor dels estaments oficials. El Barça va renunciar al partit de desempat per la decisió de no sancionar Martín, i va regalar la lliga al Madrid.
A la temporada següent el damnificat dels punys de Davis va ser Margall, jugador de la Penya. Actualment aquell negre indomable de 2,06 metres, el meu jugador preferit de tots els temps, regenta un local de reggae a Cancún (Mèxic). Qui ho havia de dir!
