Amb el canvi de moneda de la pesseta a l’euro, un dels aspectes més sorprenents per aquestes contrades va ser la irrupció d’un bitllet de molt alta denominació: 500 euros. Això, per a un país que tenia com a moneda més alta el bitllet de 10.000 pessetes, equivalent a 60 euros, era un canvi de percepció molt llaminer. Aquesta seria una explicació, segurament molt innocent, del motiu pel qual Espanya es va convertir en el país europeu amb més bitllets de 500 euros acumulats en el període anterior a la crisi.
El cas és que a partir d’ara serà difícil acumular-ne gaires més. El 27 de gener, el Banc d’Espanya va deixar d’emetre aquests bitllets que la cultura popular va anomenar Bin Laden perquè, tot i que se’n sabia l’existència, ningú no arribava a veure’ls.
La retirada del bitllet de 500 ja havia estat anunciada. El Banc Central Europeu ho havia acordat, ja el 2016. Ho justificava per, atenció, “la creixent preocupació en l’opinió pública que estan sent utilitzats per a activitats delictives com la corrupció o el finançament del terrorisme”. La “creixent preocupació en l’opinió pública” com a fonament de decisions econòmiques… Hi ha fronts de “creixent preocupació en l’opinió pública” que no han estat atesos amb tanta celeritat. Què direm? L’atur? Les pensions? La desigualtat? Els salaris baixos? Els bancs salvats amb diner públic?
La mesura implica només que deixaran d’emetre’s bitllets de 500 euros. Però si algú en té, no s’hi ha d’amoïnar gaire. Els bitllets continuaran valent 500 euros, i seguiran sent vàlids per fer pagaments o per estalviar. Només que quan arribin a un banc central, ja no tornaran a circular. Però es podran canviar per temps il·limitat. O sigui, que qui tingui 500 euros no els perdrà.
Aquest matís és important, perquè el bitllet de 500 euros no era precisament un mitjà de pagament habitual i, més aviat, els que en feien un ús lícit els tenien més com una forma d’estalvi (la tendència als diners sota el rajol és un costum més habitual a Espanya que a Europa). Al contrari que altres modalitats d’estalvi, un bitllet d’aquesta quantitat potser no dona interessos, però tampoc perd valor com sí que passa en algunes operacions de més risc.
En realitat, el bitllet de denominació més elevada entre els euros (una herència directa del bitllet de 1.000 marcs alemanys) ha anat perdent popularitat, si es pren com a referència l’Estat espanyol. Efectivament, en els anys previs a la crisi, el país on hi havia més bitllets de 500 en circulació era l’Espanya del mercat immobiliari inflat. L’any 2007, hi havia a tot l’Estat 113 milions de bitllets liles circulant. Era un de cada quatre bitllets de 500 emesos. Aquell 26% de 2007 ha passat, en xifres de novembre de 2018, a un 6%, amb 31 milions de bitllets en circulació.
Aquesta gran reducció no deixa de ser un reflex d’una evolució econòmica. El 2007, el bitllet lila era una bona manera de fer grans pagaments, com la compra d’immobles. També era acceptat a les oficines bancàries per fer grans pagaments, però com que ara no hi ha oficines, sinó caixers que no toleren aquestes grans quantitats, als bancs n’entren menys. Hi influeixen canvis normatius, com la prohibició de pagaments en efectiu superiors a 2.500 euros –una mesura que també s’associa al control sobre transaccions il·legals i poc transparents en matèria fiscal–. Finalment, la generalització de fórmules electròniques, ja sigui via traspassos bancaris, via targeta de crèdit o via pagaments per mòbil, en transaccions de grans quantitats han restat rellevància al bitllet de 500.
Tot plegat té alguns efectes col·laterals. Fer desaparèixer el bitllet de 500 euros significa que s’hauran d’emetre més bitllets d’altres quantitats, en especial de 200 i 100 euros –de fet, s’ha aprofitat que ara es presentaran amb nova imatge per fer deixar-ne d’emetre de 500–. Per arribar al mateix valor s’hauran d’emetre més bitllets i això té un cost que s’avalua en uns 500 milions d’euros (a tot Europa). Com a fórmula per fer desaparèixer l’opacitat dels pagaments amb bitllets liles, sembla un cost desproporcionat. Perquè, fet i fet, no es pot aventurar gaire que qui vulgui fer operacions fraudulentes s’aturi per en comptes d’utilitzar un bitllet de 500 n’hagi d’utilitzar dos de 200 i un de 100.
