‘Moondance’
Warner Bros – 1970
Moondance és el tercer disc de l’irlandès Van Morrison i, per a un servidor, el millor. Hi ha pocs discos a la història del rock que comencin amb una seqüència de cançons –les cinc de la cara A del vinil original– tan perfecta com en aquest: primer “And It Stoned Me” i després, seguides, “Moondance”, “Crazy Love”, “Caravan” i “Into the Music”. Totes seguides, totes enlluernadores. Les cinc que segueixen fins a arribar a les deu del disc no arriben a tant, però gairebé. I com sempre quan es tracta de Van Morrison, hi ha de tot: rock, jazz, swing, blues, gòspel… Aquí un piano, per allà un saxo, ara una guitarra. Simplement, música de primera categoria. I, és clar, la veu de negre de Van Morrison en primer terme. Amb aquest disc, Morrison mantenia la qualitat que tenia l’anterior, Astral Weeks, per a moltes revistes especialitzades un dels deu millors discos de sempre, però amb una mica més de comercialitat. D’aquesta manera, aconseguia una cosa que també és important per a un cantant, que és vendre com més discos millor. Des de llavors, no ha parat i s’ha convertit en un dels músics més prolífics: als seus 73 anys ja va per la cinquantena de discos. Això sí, sempre mantenint el llistó ben alt. Però qui vulgui saber com sona Van Morrison, ha de començar per aquest, Moondance.
