Jordi Sunyer
‘Balance’ Warner Bros Records, 1995
Balance va ser el 10è disc de la banda nordamericana de rock dur Van Halen i l’últim que van gravar amb Sammy Haggar a la veu (després vindria el prescindible i fluixíssim Van Halen III amb Gary Cherone dels Extreme de cantant). I el títol reflecteix bé el moment vital d’Eddie Van Halen, guitarrista i líder de la banda, que pretenia deixar l’alcohol i les drogues i estabilitzar-se emocionalment.
Ell mateix va explicar que a Balance hi ha les primeres composicions que va fer “serè”. La primera cançó del disc, precisament, The Seven Seal, va néixer quan el seu terapeuta, un tal Sat-Kaur Khalsa, el va instar a relaxar-se i escriure imaginant on seria després de beure’s mitja dotzena de cerveses i el resultat és un dels millors riffs de guitarra creats mai per Van Halen. Del treball també sobresurt Can Not Stop Lovin ‘You (amb homenatge encobert a Ray Charles), un single rodó, i l’energètica Aftershock. La portada també té història.
És una fotografia de Glen Wexler trucada i adaptada per Jeri Heiden. A alguns països, com el Japó, no els va acabar d’agradar i com a anècdota cal dir que un dels bessons siamesos va desaparèixer. Poc després de la gira mundial de Balance (que va passar per Barcelona) Sammy Haggar també va desaparèixer de Van Halen. Però això no va ser una anècdota. Això va ser una llàstima i, musicalment, una tragèdia.
