‘The Notorius Byrd Brothers’ Columbia Records. 1968
Cinquè i penúltim disc dels Byrds i, per a mi, el millor, tot i que els sis discos oficials que van gravar són sis joies del rock. Amb The Notorius Byrd Brothers, els Byrds s’allunyen una mica del folk-rock, l’estil que ells van inventar, per endinsar-se en el rock psicodèlic que llavors estava tan de moda gràcies al Sgt. Pepper dels Beatles. Sigui folk-rock o sigui psicodèlia, el que no hi falta al disc és la meravellosa guitarra de dotze cordes del líder, Roger McGuinn, i les harmonies vocals marca de la casa del mateix McGuinn amb Chris Hillman i David Crosby. Ni els àngels aconseguirien aquestes veus. No hi sobra cap de les 11 cançons, però si n’he de triar una, em quedo amb “Wasn’t Born To Follow”, un tema que sona en una de les millors escenes de la pel•lícula Easy Rider, de Dennis Hopper. La gravació del disc va ser conflictiva. Tant que, a mig fer, Hillman i McGuinn van expulsar del grup David Crosby. Per això, a la portada, on els membres dels Byrds treuen el cap per les finestres d’una quadra, en lloc de Crosby hi surt un cavall. No hi fa res, mesos més tard, Crosby formaria el supergrup Crosby, Stills, Nash & Young, que el va convertir en milionari. Els Byrds ja només gravarien un disc més.
