‘Pet Sounds’
Capitol, 1966
El 1966, els Beach Boys van abandonar el rock una mica fàcil i a vegades carrincló de platges, surf, sol i biquinis de Califòrnia i van gravar Pet Sounds, un dels discos més influents de la història. Pocs mesos abans, el seu líder, Brian Wilson, havia escoltat amb molta atenció el Rubber Soul dels Beatles, que presentava unes quantes innovacions respecte al rock que imperava en aquells moments. Wilson se’n va enamorar i va voler fer una cosa semblant. I se’n va sortir molt bé. Lletres molt més transcendentals i els teclats i les guitarres convencionals es van combinar amb tocs de cordes orquestrades, timbres de bicicletes, orgues exòtics, clavecins, flautes, instruments de corda hawaians i fins i tot llaunes de coca-cola i gossos que lladren. Això sí, les harmonies vocals marca de la casa hi continuaven presents, tan precioses com sempre. De fet, les veus dels Beach Boys sonen com un instrument més. La cançó més famosa i la millor per a la majoria de gent és “God Only Knows”, que les noves generacions potser coneixen perquè és la que sona a l’escena final, la de l’aeroport, a la pel·lícula Love Actually, del 2003. La preferida del mateix Brian Wilson, autor de totes les cançons del disc, és “Caroline No”. I la que m’agrada més a mi és “Sloop John B”. Això va a gustos, però no ens barallarem pas.
