‘Talking Book’ Motown, 1972
Stevie Wonder va gravar el primer disc el 1962, quan tenia 12 anys, i aleshores es feia dir Little Stevie. El petit Stevie, un nen prodigi. Deu anys i una quinzena de discos després, sortia aquest Talking Book que el va col·locar definitivament entre els grans del soul de tots els temps, potser el més gran. La majoria de les cançons són d’amor, però n’hi ha alguna de reivindicativa, com “Big Brother”, on critica els polítics que només se’n recorden de la classe baixa quan han d’aconseguir l’únic que realment necessiten: vots. Però les gran cançons són d’amor. El disc s’obre amb “You Are the Sunshine of My Life”, reinventant el seu so marca de la casa i creant una de les versions més originals de la música soul fins llavors, amb la incorporació de l’electrònica, però sense exagerar. L’altre tema destacat del disc és “Superstition”, una explosió de música funk excepcional. Aquestes dues cançons van triomfar a totes les llistes com a singles. Però la resta de material és gairebé tan bo, com “You and I”, una balada punyent amb el piano com a protagonista, que toca ell. O “Maybe Your Baby”, que es podria qualificar ben bé de rock psicodèlic. Entre els músics destaquen poderosament tres grans guitarristes: Ray Parker Jr., Buzzy Feton i, per sobre de tot, Jeff Beck, un dels grans guitarristes de tots els temps. Si hi ha algú que no ho sap, Stevie Wonder és cec de naixement.
