Jordi Sunyer
‘Nou’ Música Global, 1998
Amb Nou Sopa de Cabra va recuperar el tron com a principal gran grup del rock en català. Després del sotrac lingüístic –i també creatiu– de Mundo infierno (1993), la banda gironina ja s’havia anat aixecant amb treballs com Al·lucinosi (1994) o el directe acústic La nit dels anys (1997) però va ser amb aquest àlbum que van recuperar la forma i també, sobretot, la popularitat de masses.
Nou és un disc on les guitarres tornen a prendre protagonisme però endreçades i sense cap aresta ni imperfecció. Un treball atemporal fet amb molta llum, amor i veritat creativa que s’obria amb l’excepcional “Instants del temps” seguida d’“El far del sud”, una cançó d’amor rodona que des de llavors no ha fallat mai a cap directe de la banda liderada per Josep Thió i Gerard Quintana. Una altra de les meves preferides és “El vaixell perdut”, una obra d’art que malauradament va passar molt desapercebuda fins al punt que crec que no han tocat mai en directe en el que portem de segle.
Del disc, per cert, se’n van despatxar més de 50.000 còpies (disc d’or), una xifra que els Sopa no veien des del Ben endins i que demostra que l’olla tornava a bullir amb força. Per cert, que aquest 2024 hi haurà més ració de Sopa. Els gironins ja han avançat que publicaran Ànima, un nou disc fet amb col·laboracions especials que arriba cinc anys després de La gran onada, el seu darrer àlbum d’estudi.
