‘Abraxas’
Columbia Records
1970
Carlos Santana és un capítol apart de la història del rock, potser per la singularitat de la barreja que va saber combinar amb molta habilitat. Format musicalment a l’escola del blues tradicional nord-americà, no va oblidar els seus orígens llatins amb els seus ritmes afrocubans i així va crear el que s’anomena rock llatí. Abraxas és el segon disc de la banda Santana i es va publicar el 1970, en plena efervescència del moviment hippie que va revolucionar la música, la pintura, la literatura, la manera d’entendre la vida i de viure-la, amb l’epicentre a San Francisco i a la costa oest dels EUA. Santana es va trobar al lloc adient en el moment oportú. La banda, formada per sis músics, tres dels quals percussionistes que defineixen el seu so característic i inconfusible, va deixar per a la història temes com “Black Magic Woman”, “Oye Como Va”,” Mother’s Daughter” o “Se A Cabó”. Per a mi, però, la joia de la corona és “Samba Pa Tí”, d’una bellesa i finesa a la guitarra de Carlos Santana pròpies d’un excel•lent guitarrista. La portada del disc és un quadre (Annunciation) del pintor alemany –que vivia amb un peu a Nova York i l’altre a Deià i va ser amic personal de Salvador Dalí– Mati Klarwein, pintat el 1961.
