Jordi Sunyer
‘Salomé’ Belter, 1968
Maria Rosa Marco Poquet va néixer el 1939 a Barcelona i a principis dels anys 60 es va convertir en Salomé, una cantant que si hagués nascut al segle XXI segurament hauria triomfat a Eufòria o a programes similars que es poden engolir en cadenes generalistes ibèriques. A partir de 1962 ja va començar a gravar singles i es va presentar a un grapat de concursos de cançó tant als Països Catalans com fins i tot a Polònia, al Brasil o a Malta. I arreu se’n va sortir airosa. El 1963, per exemple, amb la mítica “Se’n va anar”, va guanyar el Festival de la Cançó Mediterrània. En aquells temps, cantar en català no era el més habitual i Salomé ho feia amb tota naturalitat. I fruit del seu compromís amb la llengua, el 1968 va gravar Salomé, un disc de llarga durada amb 12 peces totes en català on va recollir la majoria d’èxits de la seva trajectòria, des del “Se’n va anar” fins a “Com el vent” a més de peces aleshores molt populars com la mítica “L’emigrant”, amb lletra de Jacint Verdaguer. Després de treure el disc li van proposar de representar l’Estat espanyol a Eurovisió en substitució de Joan Manuel Serrat. Salomé, però, també va ser vetada tot i que un any després, el 1969, sí que hi va anar i a més va guanyar amb Vivo cantando. La cançó lleugera sovint s’ha titllat de gènere menor però la feina que va fer Salomé –que cantava prou bé– per dur el català als grans escenaris mereix un reconeixement. I encara s’hi és a temps.
