Jordi Sunyer
‘Bac de Roda’ Ariola, 1977
Bac de Roda és un disc imprescindible i de referència per a tots els amants de la música popular catalana. Passats pel sedàs del vigatà Rafael Subirachs, hi sonen La presó del rei de França, El mariner, La cançó del lladre, El rossinyol, El testament d’Amèlia o el Catalunya, comtat gran que clou l’àlbum i que va fer embogir el personal que va assistir a les Sis Hores de Cançó de Canet l’any 1975. Aquella va ser una de les primeres vegades que es va poder escoltar la lletra original primigènia d’Els segadors després de la Guerra Civil i engolint-la, sobretot amb la veu poderosa de Subirachs, encara ara se’m posa la pell de gallina. Imprescindible. Abans de publicar Bac de Roda, però, Subirachs ja tenia un bon currículum. Va ser el quinzè dels Setze Jutges i ja havia fet dotzenes de concerts sovint compartint cartell amb patums com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet, amb qui tenia una molt bona relació. Els seus primers treballs van ser sobretot musicant poetes catalans i amb Bac de Roda va fer un petit tomb capbussant-se al cançoner popular amb un resultat excepcional. Per cert, que en algunes peces del disc s’hi poden escoltar infants de l’escola de música de Vic d’aleshores. I per acabar el clàssic, els versos finals de la cançó Bac de Roda que obre el treball: “No em maten per ser traïdor ni tampoc per ser cap lladre, sinó perquè he volgut dir: que visqui sempre la Pàtria!”.