‘Wish You Were Here’ Capitol, 1975
Per a més d’un aquest Wish You Were Here és el millor disc de Pink Floyd. Publicat dos anys després de The Dark Side of the Moon, el seu gran èxit històric, va instal·lar el grup dalt de tot del pedestal del rock dels anys setanta. Són Pink Floyd en estat pur. El disc comença amb una meravella, “Shine on You Crazy Diamond”, un llarg tema de més de 13 minuts on brilla sobretot la guitarra de David Gilmour. Per a un servidor és la millor cançó de l’àlbum, amb aquell començament tan misteriós. Tot seguit, soroll de màquines a “Welcome to the Machine”, amb una insistent presència del sintetitzador que aquí hi queda molt bé. La tercera cançó és la més comercial, “Have a Cigar”, on canta Roy Harper com a convidat d’excepció. Es tracta d’una crítica precisament a la indústria discogràfica, perquè els costava molt que els directius els deixessin fer la música que volien fer. Tot seguit la cançó que dona nom al disc, l’acústica “Wish You Were Here”, dedicada a l’exlíder de Pink Floyd, Syd Barret, que ja feia un grapat d’anys que havia abandonat el grup per problemes greus de salut mental. El títol ho diu tot: “Tant de bo fossis aquí”, en traducció al català. I la festa s’acaba amb la segona part de “Shine on You Crazy Diamond”, tan llarga com la primera. I com sempre, una portada cridanera. S’hi veuen dos senyors donant-se la mà i un d’ells s’està cremant. Literalment.
