‘Dioptria’’ Concèntric, 1969 i 1970
“El millor disc de la música catalana”, segons la crítica especialitzada. I aquest mes de febrer ha complert 50 anys mantenint una vigència musical i literària pròpies d’una autèntica obra d’art. Pau Riba el va concebre com a doble LP (fet insòlit en aquells temps) amb el vistiplau d’Ermengol Passola, director de Concèntric, però qüestions econòmiques van obligar a publicar-lo en dues parts: una el 1969 i l’altra el 1970, si bé el disseny de la portada, obra del mateix Riba, ja estava pensada per a dos discs. Per a la gravació del primer disc Pau Riba va comptar amb la col·laboració del grup Om, que era el grup més innovador del moment i el componien Toti Soler, guitarres; Jordi Sabatés, teclats; Romà Escales, flautes; Josep Polo, bateria, i Doro, baix. El segon disc el va gravar amb Albert Batista i Sisa i uns fugaços puntejos de Toti Soler. A Dioptria hi ha 11 cançons, algunes de les quals formen part de l’imaginari col·lectiu, com –potser la més coneguda– “Noia de porcellana”, “Cançó 7a en colors”, “L’home estàtic” o “Taxista”, sense oblidar cap de les altres, totes amb lletra i música de Pau Riba. Parafrasejant Toti Soler, “les millors lletres de la Cançó són de Pau Riba”. Un clàssic amb tots els ets i uts.
