‘Car Wheels On A Gravel Road’ Mercury Records. 1998
A finals dels noranta del segle passat Lucinda Williams estava mig desapareguda. L’últim disc datava de 1992 i la seva carrera no acabava d’arrencar. Fins que el juny de 1998, amb ja 45 anys, va sorprendre tothom amb aquest Car Wheels on a Gravel Road, un dels discos de la dècada, per no dir de la història del rock. Guitarres desbocades en temes com “Concrete And Barbed Wire”, “Still I Long For You Kiss” o “I Lost It”, que sonen ni més ni menys gairebé com les dels Crazy Horse, o calma i altes dosis de melancolia en cançons com “Greenville” o “Jackson”. I amb alguns convidats de luxe, com Emmylou Harris a les veus, el gran Steve Earle o, als teclats, Roy Bittan, de l’E Street Band. Car Wheels on a Gravel Road figura a qualsevol de les llistes de millors discos que acostumen a fer les revistes especialitzades. Totes les cançons estan compostes per Williams, que, a més, cuida molt les lletres. Aquesta rockera insubornable continua donant canya al segle XXI amb més de 60 anys. De fet, des d’aquest disc, pràcticament no ha abaixat el llistó i ha produït força més que el segle passat: nou discos d’estudi i un en directe.
