‘Viure’ Ariola, 1977
Joan Isaac (nom artístic de Joan Vilaplana i Comín) va ser un dels cantautors més reeixits de la segona fornada de la cançó catalana al costat de noms com Ramon Muntaner o Marina Rossell. Va començar al món de la música amb una banda que es deia Nosaltres (1969-1972), on també hi tocava l’incombustible Marcel Casellas. L’any 1973, però, els va deixar i va començar en solitari publicant alguns singles fins que el 1975 va arribar el primer LP, És tard. Dos anys després va enregistrar Viure, el seu disc més emblemàtic i conegut on hi ha l’eterna “A Margalida”, una cançó preciosa amb una melodia de piano de pell de gallina que s’ha convertit en un himne contra la pena de mort i la barbàrie franquista. Isaac no el va arribar a conèixer mai, però sí que va tenir una relació amb una germana seva que va fer que s’hi sentís molt proper. Després de Viure Isaac va tenir una trajectòria irregular i el 1984, pocs mesos després de publicar “Inesperat”, va desaparèixer del mapa. La cançó ja no tirava, els bolos no arribaven i Isaac, desencantat, va penjar els hàbits musicals i es va dedicar a fer de farmacèutic. El 1998, però, va reaparèixer i des de llavors, sense presses ni urgències, ha anat fent, ha editat uns quants discos i també ha tornat a fer concerts. L’últim disc, Tinc una casa al mar, és el 23è i és del 2023. L’any passat també va celebrar 70 anys i 50 de cançons. I sembla que encara té corda. Doncs a Viure!
