‘Aqualung’
Chrysalis
1971
No sé si és pel fet que una banda de rock utilitzés la flauta travessera com a instrument solista, que Ian Anderson –líder indiscutible del grup– tocava amb una calculada teatralitat, però el cas és que Jethro Tull van crear un so únic, característic i inconfusible. Sobre la base clàssica de les bandes de rock amb bateria (Clive Bunker), baix (Jeffrey Hammond-Hammond), teclats (John Evan) i guitarra elèctrica (Martin Barre), Ian Anderson (veu, flauta i guitarra acústica) va guiar Jethro Tull pels gran cims del rock amb discos emblemàtics com Thick as a Brick (1972), Songs from the Wood (1977), Mistrell in the Gallery (1975) o Aqualung (1971), el seu quart disc d’estudi i del qual es diu que se’n van vendre set milions de còpies a tot el món. Barrejant riffs autènticament roquers amb melodies que s’acosten al folk, hi trobem temes com “Cheap Day Return”, “Mother Goose”, “My God” o “Locomotive Breath” –prohibit per la censura franquista– que potser expliquen l’èxit aclaparador d’aquest disc. La portada és una aquarel·la del pintor Burton Silverman inspirada en les fotografies que Jennie Anderson –dona d’Ian Anderson– feia als rodamons i vagabunds a les ribes del Tàmesi.
