ESQUIROLS ‘Fent camí’ Edigsa, 1975
L’any vinent farà mig segle del Fent camí, un disc que va consagrar els osonencs Esquirols com un grup que anava molt més enllà d’aquella colla d’amics que va començar adaptant cançons populars per anar d’excursió o amenitzar un foc de camp. A Fent camí la majoria de cançons ja eren pròpies (només n’hi ha un parell que provenen de melodies populars quan al disc de debut era a la inversa, només dues eren pròpies) i 50 anys després, a més, moltes d’aquelles peces mantenen tota la vigència. El disc s’obre amb “Fent camí”, un tema escrit per Joan Vilamala i Joan Crosas emblemàtic i atemporal amb un missatge missaire però encara avui del tot necessari. Després ve “El cucut” i la tercera és “Arrels”, una altra cançó escrita per Joan Crosas del tot imprescindible que fa uns anys fins i tot va servir per enterrar discogràficament els rockers Wildside. Al disc, amb 12 talls, també hi ha la preciosa “No us puc dir si plorava, perquè plovia”, la futurista “Any 2017” o el “Conte medieval”. L’àlbum, per cert, també és el primer amb la veu de Dolors Roca, una jove vigatana que ja havia triomfat anys abans amb el Duo Ausona i que es va incorporar als Esquirols a partir del Fent camí. El més bonic de tot, però, és que moltes de les cançons d’aquest disc es canten com si fossin populars quan tenen autor ben conegut amb noms i cognoms. Només per això, Esquirols ja s’han guanyat l’eternitat.
