Jordi Sunyer
‘Sol’ Discmedi Blau. 1999
Els Pets són, per mèrits propis, el grup de pop més rellevant que hi ha hagut –i hi ha encara– als Països Catalans. Van començar a tocar el 1985 i des de llavors el trio format per Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Cáceres mai ha plegat veles ni s’ha tirat els plats pel cap. S’han agafat alguns períodes de descans (el 2024, per exemple, no trepitjaran cap escenari) però sempre s’han mantingut fidels al seu públic i als seus principis. I a més, han tingut la virtut d’haver sabut evolucionar com ningú i sempre s’han adaptat als nous temps. Van començar fent rock irreverent i festiu i a mesura que s’acostava el segle XXI anaven tirant cap al pop d’autor costumista on són ara. El disc que va decantar definitivament Els Pets de la festa cap al pop endreçat va ser Sol, un treball guitarrer i rocker (s’hi nota la mà de l’enyorat Marc Grau) amb moltes cançons de pell de gallina i unes lletres espectaculars. Si a Raimon li va caure el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes algun dia també li haurien de donar a Gavaldà per textos com el de La vida és bonica (però complicada). El cançoner de Sol és magnífic i complet com en cap altre disc d’Els Pets. Si encara no coneixeu els de Constantí, doncs, comenceu per aquí. I després, el que vulgueu. Cada disc de Gavaldà i companyia és com una fotografia d’un temps i d’un país que va mancat de moltes coses però que almenys en música ja fa temps que és independent.
