‘Lady in Satin’
Columbia, 1958
Lady in Satin és l’últim disc de Billie Holiday publicat en vida. La cantant va morir l’any següent, el 1959, de cirrosi. La gravació va ser difícil: Billie Holiday, amb només 43 anys, era conscient que el seu cos li deia prou després de tota una vida d’abusos amb l’alcohol i les drogues. Era la primera vegada que, en comptes d’un petit grup de jazz, l’acompanyava una gran orquestra, la de Ray Ellis. La veu de la cantant estava devastada i a cada moment feia parar la gravació perquè no es recordava de la lletra, però això afegeix dramatisme a cadascuna de les cançons del disc. Només cal escoltar la primera, “I’m a Fool to Want You”, per adonar-se que ens estem endinsant en una música en què el que prima per sobre de tot és l’emoció, la sensibilitat i fins i tot la tensió. Arriba un moment que no saps si Billie Holiday podrà acabar aquesta meravella. Però sí, l’acaba, i manté el llistó ben alt en la resta de les deu cançons. Ray Ellis no va quedar satisfet del resultat de Lady in Satin, a causa del contrast entre la veu de la cantant i el so refinat de l’orquestra. Precisament és aquest contrast el que fa que aquest disc figuri en la majoria de llistes com un dels millors del segle XX. Qui vulgui sentir cantar una persona que està al límit i que ho dona tot en cada frase, aquest és el seu disc.
