‘Funeral’
Merge Records, 2004
Un clàssic relativament recent, del 2004, Funeral, és el primer disc dels canadencs Arcade Fire, probablement el primer grup indie capaç d’omplir estadis amb els seus concerts. Són vuit o nou músics, liderats pel matrimoni Win Butler i Régine Chassagne, que entre tots fan sonar mig centenar d’instruments. Jo els anomeno “els Beatles del segle XXI”, però potser exagero. Funeral és un disc que tendeix al dramatisme, a l’èpica i a l’ampul·lositat i les deu cançons del disc en un moment o altre surten de mare, però gairebé totes t’emocionen, amb tanta vitalitat. Wake Up i Rebellion (Lies) són veritables himnes que en els concerts són corejats a crits per la massa, però a mi, la cançó que em té el cor robat és la balada in crescendo Crown of Love. Per què es diu Funeral, el disc? Doncs perquè durant els dies que el gravaven van morir tres familiars de tres membres del grup, i a les lletres això es nota. Des de Funeral, els Arcade Fire han gravat quatre discos més. Amb el tercer, The Suburbs, van guanyar un grapat de Grammys, però em sembla que els dos últims ja no emocionen tant. Ah, com que són bilingües, no com els espanyols, al disc hi ha un parell de cançons en francès.
