Catalunya ha tancat aquest 2022 amb 157 morts a les carreteres, dels quals 15 al Vallès Oriental [el pitjor balanç en 14 anys], sis víctimes a Osona, dues, al Moianès i una, al Ripollès. L’excès de velocitat, les distraccions amb el mòbil i no cordar-se el cinturó continuen sent les causes principals del resultat mortal després d’un sinistre de trànsit. Sembla que no aprenem i això que a l’Estat espanyol és obligatori el cinturó en els seients del davant des del 1975 i en els del darrera des del 1992, ara no fa gaire ha fet 30 anys.
L’obligatorietat perquè tothom es cordés el cinturó, tant conductor i copilot com passatgers, va començar el 15 de juny de 1992, es tractava de la modificació de l’article 116. Al cap d’uns mesos, al gener de 1993, EL 9 NOU del Vallès Oriental va vigilar com s’estava complint la mesura. No era per tirar coets: “Granollers fa l’ull gros però Mollet multa amb 8.000 pessetes per no dur el cinturo”, deia el titular principal d’El Tema, la secció que obre el diari. La periodista Montse Tejera detallava també que “la inexistència de vies ràpides [a Granollers] ha fet prendre aquesta decisió”, la de mirar cap a un altre cantó si algú no duia cordat el cinturó. Tants anys de dummies, els ninots grocs dels assajos de xocs, encara no semblaven prou perquè els policies locals granollerins actuessin amb mà dura.
Els dummies van protagonitzar molts reportatges del programa La segunda oportunidad, que TVE va començar a emetre el 1978 i en va fer un munt de reposicions en anys posteriors. Les generacions nascudes dels anys 60 als 80 del segle XX van rebre les primeres lliçons d’educació vial gràcies a Paco Costas, el presentador del programa. Molts nois i noies que feien EGB es cordaven el cinturó al sofà de casa quan arrencava aquesta sintonia a la tele i se sentia aquesta frase mítica: “El hombre es el único animal que tropieza dos veces en la misma piedra…”
Totes les administracions competents han intentat tocar la fibra amb el cinturó. El Servei Català de Trànsit, de la Generalitat, tot induint als infants a complir-ho com si fos un joc, com en aquesta campanya del “Clac i Rum”
O l’estatal Direcció General de Trànsit, insistint que ja n’hi ha prou de fer veure que això de l’obligatorietat de cordar-se el cinturó és de fa quatre dies…
Sí, sí, entesos, bona propaganda… però què pot passar sense el cinturó? Ho detallava la periodista d’EL 9 NOU al 1993: “A 10Km/h, els ocupants del vehicle poden patir fractures nasals. A 20km/h, fractures facials i oculars greus. El xoc a 30km/h pot provocar traumatismes toràcics i fractures de costella. A 40km/h, el risc pot derivar en traumatismes cranials amb risc de mort. El xoc a 50km/h pot causar politraumatismes amb risc de mort (…) La coil·lisió a 80km/h pot tenir uns efectes iguals a la caiguda des d’un setè pis, mentre que a 100 km/h el xoc pot tenir uns efectes similars a l’esclafament per un elefant que vagi a aquesta velocitat.”
Abans d’arrencar, doncs, pensi en si s’ha cordat el cinturó [si és que no l’avisa un xiulet insistent], no sigui cas que acabi amb un elefant a sobre, i no és broma.
