Sant Joan de les Abadesses acull aquest novembre un cicle dedicat a l’obra del director de cinema santjoaní Ferran Llagostera. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament i el festival Transhumant, ofereix l’oportunitat de conèixer de prop la trajectòria d’aquest cineasta compromès amb les temàtiques socials i humanes. “Em feia molta il·lusió tenir un retrobament amb el poble”, assenyala el director.
Llagostera ha triat tres de les seves obres més representatives per al cicle que s’inaugurarà aquest dissabte amb Música, la medicina de l’ànima (2022), el seu darrer documental, que mostra el poder de la música per afavorir el benestar mental i físic. Com a sorpresa no anunciada, també mostrarà el seu primer treball professional remunerat, un curt de cinc minuts sobre els trens de joguina Ibertren, un element vinculat als seus records d’infantesa al carrer Jussà, “quan per la finestra veia com arribava el tren correu”.
El 23 de novembre es projectarà Gran Sol (1988), una pel·lícula que el director considera “la que més m’agrada, la que més em convenç”. Basada en una novel·la d’Ignacio Aldecoa, retrata la vida dels pescadors bascos a alta mar amb un repartiment notable que inclou, entre d’altres, Agustín González, qui, segons Llagostera, “és una de les millors interpretacions que ha fet, està esplèndid”. El cicle conclourà el 30 de novembre amb dues projeccions: el curt La casa del pare (1984) i el documental El poble unit, mai més serà oprimit (2014). Aquest últim explica la història d’Allariz, un poble gallec i la seva lluita popular davant del poder arbitrari. Les projeccions del cicle tindran lloc al Palau de l’Abadia, a les 6 de la tarda.
El que, per ara, no es podrà projectar és la primera experiència amb el documental de Llagostera, que es remunta a fa mig segle. Va aconseguir que l’escola de cinema EMAV on estudiava li deixés una gran quantitat de material per fer un documental sobre Sant Joan: “Vaig venir amb càmeres de 16 mil·límetres, càmeres blindades amb Nagra –un magnetòfon de l’època– per gravar el so directe, un camió de focus…”. En aquell documental, malauradament perdut, hi apareixien entrevistes amb veïns i veïnes de l’època com el poeta Josep Picola, i avui seria un document d’alt valor històric local.
