• Compartir

El cant de la granota

Jordi Soler
23 de juliol de 2020

No fa pas massa temps vaig llegir en algun lloc un article sobre un estudi que s’havia fet de la curiosa manera com cantaven les granotes d’una espècie concreta. Ara mateix no en recordo el nom, però sí que tinc present que quan una granota feia el primer rauc la resta sincronitzaven els següents i d’aquesta manera els depredadors no les localitzaven tan fàcilment. Més d’una vegada, sortint a passejar vora d’alguna riera o rierol, he gaudit d’algun d’aquests concerts d’aparellament on els mascles exhibeixen la seva fortalesa sonora i sincerament reconec que abans de conèixer aquesta informació no hi havia posat massa atenció. L’estudi que vaig llegir explicava que sempre s’emet un primer rauc, que és la granota que assumeix el risc de ser descoberta, però que permet a totes les altres seguir el seu ritme a partir del segon creant un efecte de ressonància. Això impossibilita als depredadors detectar l’origen de cada membre d’aquesta coreografia natural, i pel que sembla les granotes femella de la mateixa espècie són les úniques que poden identificar l’origen de cada cant.

Que la naturalesa és sàvia no és cap secret, i com aquest exemple en trobarem un bon grapat en totes les espècies on l’instint de supervivència fa que els individus de la mateixa arribin a un seguit d’acords i compromisos per obtenir un benefici comú. En temps de pandèmies i sotragades econòmiques on el fil del que pengem es tensa més que mai és bo que reforcem la nostra posició amb iniciatives enfocades cap al bé comú. Si som capaços d’entendre que la força del col·lectiu està supeditada i condicionada a la seva baula més feble guiarem les nostres accions a donar suport als membres que més ho necessiten.

Si ens centrem en l’àmbit econòmic, per exemple, podem començar a interessar-nos i informar-nos sobre l’economia del bé comú, on es planteja que els diners són un mitjà necessari però no són ni la finalitat ni el sentit de les nostres vides. L’economia col·laborativa, l’economia social i solidària i l’economia circular poden esdevenir una alternativa als models actuals on només es té en consideració el compte de resultats. Si de l’àmbit econòmic saltem al social m’inspira l’estil de vida de les comunitats japoneses que cerquen el seu ikigai amb bones pràctiques diàries. Una d’aquestes pràctiques és la de cuidar de la seva comunitat i això significa procurar que els veïns i la gent més propera a ells estiguin ben atesos. Quan una persona o família passa per un mal moment, el barri sencer aporta el necessari perquè pugui mantenir-se i així el grup pot conservar la seva fortalesa.

El cant sincronitzat de les granotes no és un caprici de la naturalesa, simplement és una oportunitat per entendre que si volem donar el salt hem d’anar tots junts. Si no ens agrada el que vivim o veiem cal ser valents i fer el primer rauc.

  • Compartir