La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.

Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€

Contingut exclusiu per a subscriptors

Paper + Digital

EL 9 NOU cada dilluns i divendres a casa teva

Digital

Llegeix cada dilluns i cada divendres l’edició impresa d’EL 9 NOU en línia.

Digital EL 9 NOU + La Vanguardia

Accés il·limitat a tot el contingut digital d’el9nou.cat i de lavanguardia.com i a les edicions digitals dels dos diaris de paper.

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't

+9 – N.72

03/06/2024 - 07/06/2024

Diàlegs

Júlia Cervera en un assaig de l'obra

"Quan amb 11 anys vaig veure l'obra 'Barcelona' vaig tenir clar que volia ser actriu"

Jordi Sunyer

Júlia Cervera ha fet una adaptació pel seu TFG de l’obra Barcelona, que serà interpretada en doble sessió el dissabte 8 de juny. L’obra tracta sobre la Núria i l’Elena, dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. El seu retrobament tindrà lloc en una Barcelona que respira. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a teló de fons.

Seràs actriu de l’obra ‘Barcelona’. Això també s’estudia…
Sí, de fet, aquest dissabte presento el meu treball final de grau, que és l’adaptació de ‘Barcelona’ de Pere Riera. I si el Tribunal decideix aprovar-me, doncs seré una graduada més de l’Institut del Teatre de Barcelona i oficialment actriu.

En l’obra hi haurà el Tribunal?
Hi haurà el Tribunal en una de les dues sessions, hi haurà dues persones que estaran avaluant. Jo hauré de fer el mateix a les dues sessions i faré el mateix pels dos públics.

Aquesta obra et va cridar l’atenció pel món del teatre?
Sí de fet, va ser un estiu que jo era en una casa de pagès, de vacances, però que també feia petites feines per allà. I jo vaig mirar la Sagrada Família, la sèrie de TV3 i allà vaig dir, ostres, això de la tele i el teatre m’agrada. Jo n’havia fet d’amateur tota la vida. Va ser a partir d’allà que vaig descobrir l’Anna Moliner que també és una de les actrius de Barcelona, de fet, interpreta el paper de la Victòria. I el fet de voler anar a veure aquesta actriu al teatre, allà vaig descobrir no només aquesta obra, que va ser el que em va fer dir amb 11 anys que jo volia ser actriu, sinó també la meva ídola des de fa deu anys, que és l’Emma Vilarasau.

L’Emma Vilarasau és el teu mirall.
Sí, des de fa molt temps, i ho va estar des que la vaig descobrir a Barcelona fins ara, que aquí seguim.

Ja ho sap, ella?
Sí, jo diria que sí.

Has hagut d’adaptar l’obra i fer algunes retallades?
Sí, serem 3 actors i altres personatges que apareixen d’una altra manera, hi ha algun personatge absent, algun personatge objecte, però si d’entrada personatges com a tal, actors físics que siguem allà, som 3.

Hi ha dues protagonistes femenines, que són la Núria i l’Elena, que són amigues, i que es retroben en plena guerra civil a Barcelona, això passa igual?
Sí, elles dues se separen perquè l’any 34 ja es veu que pinta amb bastos, i prenen decisions molt diferents que les porten a separar-se. La Núria decideix quedar-se a casa i que ella lluitarà per resistir allà amb els fills, la família, i que allò és casa seva, i és on li toca ser. I l’altra, l’Elena, és una persona que té una visió de llibertat i d’anhel. És actriu i el que pot trobar a Barcelona, a París, és molt diferent. Va en cerca d’aspiracions, de fet ell que és actriu vol representar nous personatges. És aquí on se separen i estaran quatre anys separades, sense escriure’s, sense contacte i és llavors el segon dia dels bombardejos, concretament el 17 de març del 38, que es retroben a Barcelona.

Es retroben i passen coses.
Sí, clar, hi ha aquest rancor per part de la Núria, sobretot, perquè la va deixar sola en un moment complicat, començava una guerra, ella tenia dos fills adolescents i feia poc que s’havia quedat vídua. Va ser un moment complicat per la Núria i el fet que l’Elena marxés a perseguir el seu somni fa que tingui rancor acumulat. Però no podem jutjar a l’Elena, i ella estava sola, com qui diu, que evidentment els tenia a ells i eren com la família, però ella va sentir la necessitat de marxar i ho va fer. Perquè si no, no hauria tingut res entre cometes.

Qui participa en l’obra?
L’Irenne Corrius, Guim Oliver i Juher.

Quan vas tenir clar que el teu treball final seria aquesta adaptació de ‘Barcelona’?
Abans de començar la carrera. I de fet, ha estat per això que he tirat endavant amb la meva proposta ferma de dir que ho faig aquest any, perquè hi ha altres companys que decideixen fer-ho l’any vinent. I jo vaig dir que ho tenia claríssim. Vaig entrar primer sabent que volia fer el TFG de ‘Barcelona’.

Quan t’hi poses a fer això?
Adaptar començo a finals de novembre principis de desembre de l’any passat. I tinc acabada l’adaptació a principis de febrer. Llavors la passo als actors, al mateix temps que vaig fent el càsting, i un cop tinc tancat el repartiment, els he enviat el text, l’han llegit i fem una primera reunió per conèixer-nos. A principis de març em poso amb els assajos.

El Pere Riera és un autor proper. Ho sap?
Sí. El dilluns va veure un passi. No ens podrà acompanyar aquest dissabte, perquè té compromisos, però n’està el cas.

I aquest ‘Barcelona’ es podrà veure algun altre lloc, a part del Casino de Vic aquest dissabte?
De moment, en principi sí, però no està res tancat. No avançarem res. Potser la podrem tornar a veure.

Des dels 11, tu ja tenies claríssim que la teva feina i la teva vida havia d’anar per aquí?
Sí, de fet, quan era a l’ESO, que és el moment en què molta gent dubta sobre quin batxillerat o quin cicle fer jo ja tenia clar que volia fer l’artístic.

Quin va ser el teu primer paper dalt d’un escenari? Ho recordes?
Els pastorets va ser el primer, però allò fúria i després és allò que vas evolucionant, perquè els pastorets té això que com més anys fa que els fas vas evolucionant. Potser així el que tinc més record va ser la Lutxeta, d’una obra de Carlo Goldoni.

Recentment i va haver-hi un muntatge que es titula Anna, que fa referència a l’Anna Dodas tu fas d’Anna no?
Sí, és una proposta que va sorgir per celebrar el 60è aniversari d’Anna Dodas, però era per homenatjar-la i donar veu als seus escrits i als seus poemes, que són meravellosos.

Continua viu i actiu el muntatge?
Sí, de moment ho tenim una mica aturat i de cara a octubre-novembre reprendrem algun bolo més que ens queda per fer.

Ja no et planteges res que no sigui viure en aquest món no?
Sempre tothom t’ho diu, que és complicat, que t’has d’esforçar… Jo penso que si una cosa la vols, t’has d’esforçar, va tot junt. Si hauré d’acabar fent una altra cosa, això no ho sé, però d’entrada, he pogut estudiar el que m’agrada. Des de casa m’han fet costat sempre, des del minut zero. Això és una cosa que valoro molt. No només per ell, sinó també per mi, perquè és el somni des dels onze anys. Si més no intentar-ho.

Què passarà a la tardor? Quins muntatges o amb quins projectes et veurem?
Ara, a l’estiu, estic amb Vic 1924, que dirigeix en Pep Simón i també és un projecte, una visita teatralitzada, que es farà aquí a Vic. Jo interpreto la Pilar Pratdesaba. I llavors estarem amb visites de la Guerra Civil, que ja se n’havia fet alguna i després començo a assajar el juny i estaré fins al setembre, el cop de rock. El cop de rock, que és el musical que s’estrenarà a l’Atlàntida.

Tu et sents còmode, també, cantant?
Sí, a mi m’agrada molt cantar i, de fet des de petita sempre m’ha acompanyat, juntament amb el teatre. L’únic que música com a tal, jo no n’he fet mai a conservatori. Sí que he fet classes particulars amb en Jofre Bardolet que és un dels impulsors. I la música sempre m’ha acompanyat, la meva mare canta l’Orfeó Vigatà, sempre ha estat molt present. I últimament, fa cosa d’un any, he descobert l’òpera m’he aficionat al cant líric i tiro més cap aquí, però tinc ganes de provar un musical.

Quin paper hi fas?
Faig de Júlia, de fet.

Alguna altra que es pugui confessar o avançar?
No, que es pugui confessar de moment no, i sí que tinc alguna idea no tan fixa, m’agradaria marxar a estudiar fora perquè em queden les pràctiques. Surts de l’institut i hi ha el tema Erasmus i aquestes coses que jo no l’he pogut fer d’estudis, perquè com que ja em vaig agafar tots els crèdits, ja no puc fer d’estudis. I llavors la meva idea seria anar a fer les pràctiques a fora, aprofitar que parlo francès i anar-me’n a França o Anglaterra amb l’anglès.

Com t’imagines el teu futur?
Jo el que sempre he aspirat és al teatre, però, vulguis o no, descobreixes altres coses. També he fet cursos de càmera i no està gens malament i m’agrada molt, però jo el que és el fet teatral en directe i tenir el públic allà, això a mi m’encanta. La tele està molt bé, però és això, el directe, no te’l pren ningú, i poder fer tot el recorregut del personatge i que vagi tot en l’ordre cronològic, perquè és bonic.

Has fet algun invent, ja, en aquest sentit?
Sí, petites aparicions, ara en el programa Natura Sàvia, una petita aparició al final.

Anem-hi

Quinze anys de la comissió Nem Tard

Sant Quirze obre el foc de les festes majors d'estiu a Osona

EL 9 NOU

Sant Quirze torna a obrir el calendari de festes majors d’estiu de la comarca –tot i que, filant prim, l’estació no arrenca astronòmicament fins al dia 21–. Ho farà, per segon any consecutiu, amb un programa repartit en dos caps de setmana i una trentena de propostes pensades per a tots els públics.

L’objectiu d’avançar la festa major és per donar cabuda, durant aquest primer cap de setmana, a les propostes que organitzen les mateixes entitats del poble. “És com una prèvia de caràcter més local, perquè tothom hi tingui el seu espai”, destaca l’alcalde i regidor de Cultura, David Solà. Obriran el foc, aquest dissabte, el segon Torneig de Tennis Taula Llibert Rosell, al matí, i el segon Torneig d’Escacs, a la tarda. El mateix dissabte, a partir de 2/4 de 8 del vespre, hi haurà una mostra de teatre local al Teatre Centre. I a la nit, bingo musical i concert amb Zapatillas (de tribut a El Canto del Loco) i el DJ Fici, al pavelló.

Després d’aquesta primera tongada festiva, el programa es reprendrà dijous que ve amb el tradicional pregó, enguany a càrrec de la comissió de joves Nem Tard, amb motiu del seu 15è aniversari (vegeu complement). La vetllada culminarà amb un concert d’havaneres amb Els Pescadors de l’Escala, al mateix pavelló.

El gruix d’actes es viurà entre divendres i diumenge de la setmana que ve. Del mateix divendres destaquen algunes propostes infantils, com els inflables o la Festa Holi. No hi faltaran algunes de les iniciatives emblemàtiques que organitzen des de Nem Tard, com la cercavila lúdica Els Reis Mags seguint l’estrella; i el Sopar i la Nit de Gats, amb els grups Version Impossible, The Aguatques i el DJ Alon Silva.

Entre les propostes consolidades, la quarta edició dels Vermuts Musicals, a la zona verda de Can Guixà, dissabte amb Roger Padrós i diumenge amb Les Mel. Es tracta d’una iniciativa nascuda en plena postpandèmia, “que cada any ha anat tenint molt bona acollida”, destaca l’alcalde.

Altres cites per prendre nota són el concert i ball de gala amb l’Orquestra Mongrins de dissabte; l’estrena d’una Adrenaline Race, una mena de circuit d’inflables per a la canalla, el mateix dissabte a la tarda; la cercavila i les sardanes amb la Cobla Canigó, diumenge al matí; l’espectacle d’humor amb el Mag Sanyes, diumenge a la tarda, o, com a tradicional cloenda, el castell de focs artificials a l’aparcament de la Cugulera.

Anem-hi

Marco Mezquida

Marco Mezquida porta el seu 'Tornado' a l'Ametlla

EL 9 NOU

Després de la seva inauguració el passat dissabte 1 de juny amb Eva Fernández esgotant les entrades, el 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla del Vallès encara el seu segon concert aquest dissabte amb una proposta de luxe, el ‘Tornado’ de Marco Mezquida. Acompanyat i concebut amb i per Masa Kamaguchi, al contrabaix, i Ramon Prats, a la bateria, Tornado és la paraula que encaixa a la perfecció amb aquesta energia que tots tres desprenen, individualment o com a unitat sonora, tant quan aborden moments suaus i delicats com durant les seves volcàniques explosions creatives que es podran gaudir en el marc incomparable de Can Draper.

Tornado’. Marco Mezquida, Ramon Prats i Masa Kamaguchi. 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla. Can Draper. Dissabte 8 de juny. 20h.

‘Joc de cadires’, espectacle familiar amb Cal Teatre, a la Garriga

Una família s’asseu a taula. Cadascú ocupa la seva cadira i el seu lloc, com s’ha fet sempre. I ningú es pregunta qui li va assignar aquest lloc ni perquè, com passa amb les coses que simplement són “així”. Però què passaria si un dia algú s’asseu en un lloc diferent al que li toca? ‘Joc de cadires’ parla sobre la relació entre les persones i les cadires i com el lloc que ocupem condiciona el nostre punt de vista: tot depèn de la cadira des de la que es miri. Aquest espectacle familiar explora els límits de les cadires precisament com això, com un joc, un intercanvi de llocs, de punts de vista que ens porten irremediablement a experimentar una de les capacitats humanes més importants per comprendre al món i als que ens envolten: l’empatia.

‘Joc de cadires’. Cal Teatre. Plaça de Can Dachs, la Garriga. Diumenge 9 de juny. 18.30.

‘Joc de cadires’ / Judith Rodríguez

Catarsi Teatre presenta ‘Un marit ideal’ al Teatre Auditori de Llinars

El grup local Catarsi Teatre torna a representar la seva divertida i elegant comèdia, ‘Un marit ideal’, al Teatre Auditori de Llinars. Es tracta d’una producció participativa i sorprenent que, en clau de comèdia que voreja la farsa, satiritza sobre l’alta societat i els seus valors morals. L’obra és d’Òscar Wilde. Marina Martori s’ha encarregat de l’adaptació i la direcció, mentre que la interpretació va a càrrec de Carla Blasco, Cristina Granado, Carles Cullell, Marina Martori, Rebeca Raya, Roser Torruella i Jordi Portavella.

‘Un marit ideal’. Catarsi Teatre. Exterior del Teatre Auditori de Llinars. Dissabte 8 de juny. 20h.

‘Un marit ideal’

Anem-hi

Primera edició de l'Estival Market de Gurb

EL 9 NOU

Els productes d’artesania i el talent local seran els grans protagonistes de la primera edició de L’Estival Market, que tindrà lloc aquest dissabte, entre les 12 del migdia i les 12 de la nit, a l’entorn del Mas L’Esperança de Gurb.

La iniciativa neix de la proposta de tres joves de la comarca que, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gurb, han unit els seus projectes personals. Es tracta d’Insert Events, una empresa d’organització d’esdeveniments, i White Valley, una marca de roba de moda de confecció artesanal.

Els organitzadors aposten per un concepte de mercat singular pensat “per a un públic que vol gaudir d’un espai on poder consumir de forma ètica i estètica”, destaquen en un comunitat. La idea és que la iniciativa tingui continuïtat i esdevingui “un market de referència”. De moment, els organitzadors ja estan molt satisfets de la bona resposta que ha tingut la proposta abans de viure la primera edició. “S’han superat amb escreix la inscripció dels estands participants, amb més de 60 marques que s’han interessat per participar en el projecte”, remarquen.

En aquesta primera edició, els visitants podran gaudir d’una gran varietat de parades amb productes artesans i locals, food trucks i música en directe. L’Estival Market vol ser, per sobre de tot, “una oportunitat per donar suport a les iniciatives dels nostres artesans i artesanes”, diuen.

Anem-hi

Fira de Dones Artesanes de Sant Hipòlit, 2023

Quarta edició de la Fira de Dones Artesanes de Sant Hipòlit

Miquel Erra

Afavorir els projectes d’emprenedoria i ocupació de les dones, amb l’acció artística com a fil conductor. És l’objectiu de la Fira de Dones Artesanes de Sant Hipòlit de Voltregà, que aquest dissabte viurà la quarta edició. Per segon any consecutiu, el certamen es desplegarà en format vespertí, de 6 de la tarda a 12 de la nit. El canvi d’horari va venir motivat per la forta calorada de les dues primeres edicions diürnes. Ara només cal esperar que dissabte no plogui, com va passar l’any passat.

L’esdeveniment vol posar en valor les habilitats i processos laborals de la dona, així com fomentar una xarxa de sororitat entre aquestes. Les protagonistes, la seixantena d’artistes i artesanes que hi prendran part, en representació de múltiples especialitats, amb parades que s’estendran al llarg de l’avinguda Josep Taradellas.

La fira continua apostant per les activitats culturals paral·leles amb mirada de dona i per a tots els públics. Destaquen els concerts de Sílvia Tomàs i Clara Maschio, però també una zona de jocs infantils i un servei de food trucks. A més, a les 8 del vespre hi ha prevista una cercavila específica de gegantes dels diferents pobles del Voltreganès. Tots els visitants de la fira seran obsequiats amb un detall de Flors Ca la Glòria i entraran en un sorteig d’una panera de Vins Riera amb productes elaborats per dones.

Sons

Novetats discogràfiques

Jordi Sunyer

COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA
‘50 anys’
El 22 d’abril de 2023 la Companyia Elèctrica Dharma va celebrar els 50 anys de trajectòria amb un concertàs al Palau Sant Jordi de Barcelona. I si voleu reviure aquella diada, ara s’ha publicat un doble vinil que recull tot l’espectacle amb la Dharma tocant al costat d’amics com Sopa de Cabra, Gossos, Jordi Cuixart, Joan Reig, Jawad Amazingh, Balkan Paradise Orchestra, Maria del Mar Bonet, Quimi Portet, The Tyets o la Cobla Principal del Llobregat. Un record per a la història d’una de les bandes més representatives de la música nacional.

FENYA RAI!
‘Una ronda més’
Fenya Rai! és un quartet de Valls irreverent i fresc que passa el cançoner popular pel seu propi taller de planxa i pintura amb l’objectiu que la gent d’avui escolti cançons que poden tenir 200 anys. A Una ronda més, el seu tercer disc, hi han entaforat nou peces tradicionals (“Una dona llarga i prima”, “La galindaina” o “La perdiueta”) i la desena és un poema del Rector de Vallfogona. I perquè baixin millor sonen a ritme de ska, country o bachata. Això sí, només amb acordió diatònic, guitarra clàssica, pandereta, baix elèctric i les veus dels quatre components.

PERE ESPINOSA
‘Tots els dies de l’any’
El cantant de Sant Celoni Pere Espinosa és conegut sobretot per la seva tasca de discjòquei i comunicador a programes com Sputnik (TV3), Artèria 33 o El matí i la mare que el va parir (Ràdio Flaixbac). Paral·lelament, però, també té una carrera com a cantant de pop en solitari que va arrencar el 2004 amb He vist la llum, amb la complicitat de Jofre Bardagí. Ara, 20 anys després, Espinosa segueix insistint i publica el seu cinquè treball, Tots els dies de l’any. Bon pop-rock d’interessant factura però amb pocs números d’acabar sent mainstream.

Sons

El clàssic | Xavier Ribalta

Jordi Sunyer

‘Onze cançons amb esperança’ RCA, 1974

Francesc Xavier Ribalta i Secanell és un dels cantautors catalans més destacats i alhora desconeguts. Va néixer a Tàrrega ja fa 81 anys i va començar a cantar a mitjans dels anys 60 empès pel moviment de la Nova Cançó. Tenia un posat i un aire semblant al de Raimon i era dels pocs que cantaven en català occidental. Va fer la prova per entrar als Setze Jutges però, incomprensiblement, no el van admetre (tampoc hi van voler Pere Tàpies ni Pau Riba). Una mica molest, Ribalta sempre va anar a la seva i a partir de 1968 es va exiliar a França, on sovint actuava al costat de Brassens, Moustaki o Béart. La seva especialitat era adaptar al català clàssics precisament d’aquests seus amics i també musicar poetes catalans. Ho va fer a Tot l’enyor de demà (1970), Cançons anònimes (1972) i també a Onze cançons amb esperança (1974), un discàs on no hi ha 11 peces sinó 10 que li va obrir les portes per actuar de nou a Catalunya. El 1975, doncs, després d’anys d’ostracisme (i censura), va tornar a cantar a Barcelona tot i que on va tenir més èxit, sobretot als anys 80, va ser als Estats Units. I sí, Ribalta també és qui va ressuscitar el No passareu que fa poc va gravar també Cesk Freixas. De tota la seva discografia, però, jo em quedo amb Onze cançons amb esperança. Un cant atemporal del nostre trobador més universal.

Soc així

El test | Ramon Redorta

Jordi Sunyer

Primer instrument que vas aprendre a tocar. La flauta i de seguida el flabiol, la flauta catalana.

Primer grup/coral del qual vas formar part. Nido Malo, un grup de rock.

Primer concert en directe? A la plaça dels Màrtirs de Vic per una festa major del barri dels Caputxins.

Primer disc que et vas comprar? Born in the USA, de Bruce Springsteen.

Quants discos tens aproximadament? Un centenar.

Salva’n tres. The Kiss, de The Cure; Tin Machine, de David Bowie, i algun Greatest Hits de Queen.

Grups o músics de capçalera. Queen, Bruce Springsteen, The Killers, U2.

Un concert (com a públic) per recordar. U2 a la gira Zoouropa a Barcelona i The Rolling Stones a l’Estadi Olímpic.

Lletres

Novetats editorials

Jordi Vilarrodà

‘Retorn a Douglas Row’
Gisela Pou
Columna

La novel·la guanyadora del Premi Carlemany de 2024. Al cap de quatre anys d’haver perdut els pares en un accident, una adolescent es veu capaç de tornar a casa la mare. És a Inverness, a Escòcia. Al davant, una antiga església que s’ha convertit en llibreria. I just aquest dia, durant una tempesta, hi cau un llamp i passa un fet insòlit que donarà un tomb a la seva vida.

‘Herències col·laterals’
Lluís Llort
La Magrana

La novel·la guanyadora del Premi Carlemany de 2024. Al cap de quatre anys d’haver perdut els pares en un accident, una adolescent es veu capaç de tornar a casa la mare. És a Inverness, a Escòcia. Al davant, una antiga església que s’ha convertit en llibreria. I just aquest dia, durant una tempesta, hi cau un llamp i passa un fet insòlit que donarà un tomb a la seva vida.

‘Un error, les fulles, l’udol’
Jordi Cervera
Saldonar

La novel·la guanyadora del Premi Carlemany de 2024. Al cap de quatre anys d’haver perdut els pares en un accident, una adolescent es veu capaç de tornar a casa la mare. És a Inverness, a Escòcia. Al davant, una antiga església que s’ha convertit en llibreria. I just aquest dia, durant una tempesta, hi cau un llamp i passa un fet insòlit que donarà un tomb a la seva vida.

‘Tradició i creació’
Toni Sala
L’Altra Ed.

La novel·la guanyadora del Premi Carlemany de 2024. Al cap de quatre anys d’haver perdut els pares en un accident, una adolescent es veu capaç de tornar a casa la mare. És a Inverness, a Escòcia. Al davant, una antiga església que s’ha convertit en llibreria. I just aquest dia, durant una tempesta, hi cau un llamp i passa un fet insòlit que donarà un tomb a la seva vida.

‘Històries dels serveis d’espionatge franquistes’
Josep Clara / Rafael Dalmau

La novel·la guanyadora del Premi Carlemany de 2024. Al cap de quatre anys d’haver perdut els pares en un accident, una adolescent es veu capaç de tornar a casa la mare. És a Inverness, a Escòcia. Al davant, una antiga església que s’ha convertit en llibreria. I just aquest dia, durant una tempesta, hi cau un llamp i passa un fet insòlit que donarà un tomb a la seva vida.

Lletres

Un clàssic que cal descobrir

Joan Cuscó i Clarasó

Balla amb Babel
Autor: Joan-Lluís Lluís
Editorial: Fragmenta Editorial
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 89

Els darrers anys Fragmenta Editorial ha iniciat dues col·leccions de llibres de butxaca singulars: la Sèrie Deu Manaments i la Sèrie Assaltar la Bíblia. En ambdues hi ha propostes molt interessants al costat de llibres completament decebedors i que no donen la talla. I és que, en ambdós casos, allò que proposa l’editorial als autors és un repte i no tothom ha complert amb l’objectiu. I és una llàstima. Pot ser que ens manquin autors capaços d’assumir bé els reptes proposats o que calgui més rigor per part de la coordinació editorial dels dos projectes que, repetim, tenen camí per recórrer. Ara, però, els voldríem parlar d’una de les millors propostes que hem trobat a la segona de les sèries esmentades, que és el llibre que escrit pel novel·lista nord-català Josep-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) i que porta per títol: Balla amb Babel. Contra l’absolutisme lingüístic, que és un tema de molta actualitat, que Josep-Lluís Lluís coneix bé (i ha patit amb escreix) i que tots els catalans hauríem de poder tractar amb rigor perquè cada dia el patim més i amb més furor arreu dels països de parla catalana. Un tema de plena actualitat sobre el qual Joan-Lluís Lluís ens n’explica molts aspectes mesclant de manera magistral (i amb bona qualitat literària) l’argumentació, els coneixements històric i vivencial i l’element combatiu.

El fil conductor d’aquesta col·lecció d’assaig és tractar temes d’actualitat a partir de la lectura i reinterpretació que l’autor faci d’un passatge bíblic que, en aquest cas, és l’episodi de la Torre de Babel. I el tema és vigent ja que hi ha, malauradament, persones i estats que menyspreen altres llengües, parlants i cultures, per exemple el català, els catalans i la cultura catalana. I perquè hi ha parlants, que com bé explica l’autor el van sangglaçar, ja que renuncien a la pròpia llengua a causa de la pressió psicològica, política, econòmica i social que exerceixen els nacionalismes francès (a la Catalunya Nord) i espanyol (al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears).

Quina llengua parlava Déu? És bona la pluralitat lingüística? Fins on arriba el despotisme del monolingüisme? Té relació amb el despotisme il·lustrat? Quina llengua parlava Jesús: arameu o hebreu? Quins són els arguments per a l’imperialisme lingüístic?… Heus ací qüestions des de les quals Joan-Lluís Lluís va tramant un text excel·lent que recomanem perquè aporta molta informació i, sobretot, perquè fa pensar i perquè es mulla. I perquè és combatiu!

Pantalles

‘The Dead Don’t Hurt’ de Viggo Mortensen

Sergi Soler Ordeig

A cadascú el paper que li toca

Fa quatre anys que Viggo Mortensen es va estrenar com a director amb Falling (2020), una pel·lícula intimista i interessant sobre la relació d’un pare fet a l’antiga amb el seu fill homosexual. Amb The Dead Don’t Hurt, Mortensen juga amb el western amb una obra que presenta les convencions del gènere per allunyar-se’n i construir la seva història en el pla emocional i existencial. Si bé la intenció és d’allò més noble, una certa sensació d’engany pot envair-te en els crèdits finals.
El primer pla de la pel·lícula és l’Olsen, interpretat pel tranquil Viggo Mortensen, assegut a un cantó del llit amb la seva dona acabada de traspassar. A partir d’aquí, tres línies temporals s’obren; la infantesa de la dona, la història de la relació amb l’Olsen i l’actual, en la qual l’Olsen emprèn un viatge amb el seu fill infant. Així, la protagonista indiscutible de la història és la dona, Vivienne Le Cloudy, interpretada per la sempre genial Vicky Krieps, que tira endavant pel seu caràcter lluitador, emmirallant-se amb la mateixa Joana d’Arc; ella és la personificació de la resiliència. L’Olsen, més esquiu, se’ns fa més misteriós. La resta de personatges són una decoració pels dilemes morals que se’ls plantegen en aquests dos. Des dels corruptes del poble amb el fill sàdic i malcriat, fins al bonhomiós pianista Claudio, aquests només se signifiquen quant a la relació que mantenen amb la Vivienne.
Amb la calma d’un home de cinema que ja no ha de demostrar res, Viggo Mortensen fa evolucionar la trama amb una lògica existencial més que factual. D’aquesta manera, l’espectador no tindrà dret a queixar-se quan no es resolguin els petits fils argumentals que es plantegen al principi, ja que l’essència del film va per uns altres verals que tenen més a veure amb la petitesa de l’individu davant l’impertorbable carés dels fets i la necessitat d’acceptar-los i tirar endavant. Deu ser per això que les coses passen per força major i que aquí cadascú fa el paper que li toca: l’Olsen sent la necessitat d’allistar-se per unes causes eminentment primàries i la Vivienne aguanta per què ho porta incorporat en el seu caràcter. Els corruptes i mafiosos arquetípics del poble també deuen actuar així per una predeterminació desconeguda per nosaltres, i el final accidental del film, veient tot el panorama, devia ser inevitable. Un pot arribar-se a sentir ridícul parlant així d’una pel·lícula.
Diguem, doncs, que aquí les convencions del western es desconstrueixen —agrada molt aquesta paraula, últimament—, però amb aquest joc tot queda una mica diluït, i un es pregunta què n’ha de fer d’aquesta petita producció tan transcendental, zen i etèria com irregular.

Pantalles

Quines pel·lícules podem veure?

EL 9 NOU

Cuidem-nos

Exfoliació corporal: per a un bronzejat més durador i lluminós

AMIC / Belleza activa

Per a moltes persones, la temporada de sol i platja ha començat ja, o està a punt de començar. Per això, és el moment de plantejar-se com preparar la pell per a aconseguir un bronzejat més bonic i durador. Encara que et costi creure-ho, per a aconseguir-ho és essencial que exfoliïs i hidratis la teva pell de manera regular. Sí, has llegit bé. L’acció mecànica de l’exfoliació corporal no eliminarà el teu bronzejat, sinó que prepararà la teva pell perquè es fixi millor i duri més temps. Així doncs, avui parlem de l’exfoliació corporal.

Si desitges aconseguir un bronzejat lluminós i durador, l’exfoliació corporal és un pas essencial en la teva rutina de cura de la pell. No, no estàs llegint malament. L’exfoliació corporal no elimina el teu bronzejat, sinó que prepara la teva pell perquè el bronzejat es fixi millor i duri més temps. Aquí t’expliquem per què és tan important exfoliar la teva pell abans d’exposar-te al sol.

Preparació per al bronzejat

Amb l’arribada del bon temps, és hora de gaudir del sol, la platja, la piscina i les activitats a l’aire lliure. Perquè la nostra pell llueixi el seu millor aspecte sota el sol, hem de preparar-la adequadament. Exfoliar la pell del cos elimina les cèl·lules mortes acumulades a la superfície, la qual cosa permet que el bronzejat s’assenti de manera uniforme. Aquest pas és crucial per a evitar que el bronzejat es vegi desigual.

L’exfoliació corporal també ajuda a obrir els porus, permetent que els productes de cura de la pell, com els hidratants i els protectors solars, penetrin millor i funcionin de manera més efectiva. Així, la teva pell estarà més ben hidratada i protegida, la qual cosa contribueix a un bronzejat més saludable i durador.

Zones del cos a les quals has de prestar especial atenció

És important recordar que unes certes àrees del nostre cos necessiten més atenció durant el procés d’exfoliació. Les zones que han estat cobertes durant els mesos freds, com els braços, les cames i l’esquena, poden tenir acumulacions de cèl·lules mortes i requerir una exfoliació més meticulosa.

– Colzes i genolls: Aquestes àrees tendeixen a ser més seques i aspres, per la qual cosa una exfoliació més intensiva pot ajudar a suavitzar-les i preparar-les per al bronzejat.

– Talons i peus: Sovint descurats, els talons i peus també acumulen pell morta. Una bona exfoliació deixarà aquesta zona suau i llista per als dies de sandàlies.

– Zona del bikini: La pell aquí és més delicada, però encara així pot beneficiar-se d’una exfoliació suau per a prevenir la irritació i mantenir una pell uniforme.

Beneficis addicionals de l’exfoliació corporal

Exfoliar la teva pell regularment no sols prepara la teva pell per a un millor bronzejat, sinó que també millora la seva salut general. L’exfoliació estimula la circulació sanguínia, la qual cosa promou la regeneració cel·lular i aporta una aparença més jove i saludable. També ajuda a prevenir l’obstrucció de porus i l’aparició d’imperfeccions.

L’exfoliació corporal aporta lluminositat a la teva pell, deixant-la suau, fresca i llesta per a absorbir els raigs del sol de manera uniforme. En eliminar les cèl·lules mortes, també redueixes la probabilitat que la teva pell es descami, cosa que significa que el teu bronzejat durarà més temps i es veurà més radiant.

A casa

Les millors trampes per a mosquits

Eva Remolina / AMIC

Amb l’arribada de l’estiu, també arriben els mosquits capaços de convertir una agradable nit a l’aire lliure en un malson ple de picades i picors. Per sort, existeixen diverses trampes per a mosquits que poden ajudar a controlar aquesta plaga i gaudir d’un estiu més tranquil. A continuació, es presenten algunes de les millors opcions disponibles al mercat.

1. Trampa de CO₂
Les trampes de CO₂ són molt efectives perquè imiten la respiració humana, alliberant diòxid de carboni per atraure els mosquits. Aquestes trampes solen tenir un radi d’acció ampli i poden cobrir grans àrees, fent-les ideals per a jardins i zones exteriors. Una vegada que els mosquits s’apropen a la trampa, són aspirats per un ventilador i atrapats en un contenidor del qual no poden escapar. Marques com Mosquito Magnet i Dynatrap són conegudes per la seva efectivitat.

2. Trampa de llum UV
Les trampes de llum UV utilitzen llums ultraviolades per atraure els mosquits, que després són electrocutats o atrapats en una xarxa adhesiva. Aquest tipus de trampa és silenciosa i pot ser utilitzada tant a l’interior com a l’exterior. Tot i que no són tan efectives com les trampes de CO₂ per a grans àrees, són una bona opció per a espais més petits, com balcons o habitacions. Flowtron és una de les marques més populars en aquesta categoria.

3. Trampa de ventilador amb xarxa
Aquest tipus de trampa utilitza un ventilador per aspirar els mosquits cap a una xarxa de la qual no poden sortir. Les trampes amb ventilador són molt segures i no utilitzen productes químics, fent-les adequades per a llars amb nens i mascotes. A més, poden ser molt efectives si es col·loquen a prop de zones on els mosquits són més actius, com fonts d’aigua o plantes. La trampa Katchy és un bon exemple d’aquesta tecnologia.

4. Trampa d’aigua estancada
Els mosquits necessiten aigua estancada per reproduir-se. Les trampes d’aigua estancada imiten aquest ambient, però amb un gir: l’aigua conté larvicides que maten les larves de mosquit abans que es puguin convertir en adults. Aquestes trampes són molt útils per a prevenir la proliferació de mosquits, especialment en àrees amb molta vegetació o proximitat a llacs i estanys. Productes com Mosquito Dunk són fàcils d’utilitzar i molt efectius.

5. Trampa de calor
Les trampes de calor generen calor i humitat per simular la presència d’un ésser humà, atraient així els mosquits. Aquestes trampes poden ser molt efectives, especialment quan s’utilitzen en combinació amb altres tipus de trampes. Alguns models també inclouen llums UV per augmentar la seva efectivitat. Les marques com Thermacell ofereixen dispositius portàtils que poden ser útils per a acampades o excursions.

Teca

Per què està de moda posar oli d'oliva al cafè?

AMIC / Tot Sant Cugat

El cafè és una de les begudes més populars a tot el món, especialment durant les primeres hores del dia, i també hi ha una tradició mediterrània de prendre una cullerada d’oli d’oliva verge cada matí. Per tant, la combinació d’aquests dos costums porta a la idea de barrejar oli d’oliva amb cafè. Explorem el sentit d’aquesta pràctica i com els experts la recomanen.

“Oleato” o cafè amb oli d’oliva

Starbucks, una cadena de cafeteries reconeguda a nivell mundial, ha llançat una nova línia de cafè anomenada “Oleato”, que combina el cafè tradicional amb una dosi d’oli d’oliva verge extra.

Aquest nou producte, tot i que encara no està disponible a totes les botigues de Starbucks, ha introduït una nova manera de consumir cafè, oferint opcions com cafè amb oli vaporitzat i llet d’avena, cafè premsat en fred amb una “escuma daurada” de vainilla infusionada amb oli d’oliva, i fins i tot un cafè exprés gelat amb sirope d’avellana, llet d’avena i gel.

Aquestes opcions inclouen oli d’oliva verge extra a més del cafè tradicional de Starbucks, oferint així els beneficis antioxidants i antiinflamatoris de la dieta mediterrània.

Per què combinar oli d’oliva amb cafè?

Afegir oli d’oliva al cafè pot enriquir la beguda amb greixos de qualitat i augmentar els seus beneficis per la salut, proporcionant més antioxidants i altres substàncies saludables.

A més, la combinació d’oli d’oliva i cafè pot tenir un efecte positiu sobre el trànsit intestinal, encara que s’aconsella moderació en el consum per evitar efectes secundaris com gasos o diarrea.

La presència d’antioxidants es veu notablement incrementada, i l’efecte antiinflamatori es veu reforçat en aquesta combinació, anomenada oleat.

Com combinar oli d’oliva i cafè?

Els baristes experts suggereixen dues maneres d’afegir oli d’oliva verge al cafè:
Amb cafè sol, tot i que aquesta opció pot resultar en una beguda lleugerament desequilibrada, ja que el greix pot separar-se del cafè.

Amb llet, emulsionant primer l’oli amb la llet i després barrejant-ho amb el cafè, creant així una barreja homogènia.

Per postres

L'assatgista i periodista G. K. Chesterton

Paradoxal i utòpic Chesterton

Ningú no ens ha de poder prendre la utopia de lluitar per un món millor

Josep Ballbè i Urrit

El proppassat 29 de maig, s’acompliren 150 anys del naixement de Gilbert Keith Chesterton, un pensador excels, novel·lista afamat i periodista contrastat. Entenc que el seu llegat és plenament aplicable a l’entorn actual de la nostra societat. Sobretot vivint en un món dominat pels totalitarismes, les immigracions, les guerres i les grans diferències pel que fa a un desenvolupament global sostenible i uniforme arreu. Un cop dit això, confesso que arribo a convenir certs paral·lelismes entre el seu procés de conversió i el de l’apòstol sant Pau a prop de Damasc, quan Déu el va fer caure del cavall.

Prou sé que hi ha molta gent al meu voltan que professa altres religions. Com també n’hi ha d’agnòstics. Ho respecto tot. En el cas de Chesterton, val a dir que nasqué al si d’una família imbuïda d’anglicanisme. Fou quan va morir el seu pare que es va decidir per abraçar el catolicisme. Llavors tenia 48 anys. Mentrestant, no veig cap tipus d’impediments orientats a dotar la nostra existència des d’una perspectiva d’àmplia espiritualitat. Em nego totalment a deixar-me envair pel rum-rum d’una vida amorfa i buida de sentit. Pretendre plegar-se en front la tasca dels influencers actuals que es volen erigir en capdavanters de la nova filosofia em genera neguit, preocupació i insatisfacció.

Qualificar de mal menor l’esclat de la intel·ligència artificial i creuar-s’hi de braços ens ha de remoure la conciència. Com deia el propi  Chesterton, “l’aventura podrà ser boja, però l’aventurer ha de ser assenyat. Educar és una forma de culte de la voluntat… que no pas de covard culte del fet. La idea que no cerca esdevenir paraula és mala idea. De la mateixa manera que la paraula que no es projecta en acció és mala paraula.” Podrà semblar un joc de paraules però amaga un rerefons de força quirats.

No essent així, no tenim dret a queixar-nos després en contemplar, esglaiats, l’avenç gegantí de l’extrema dreta a tota Europa. A veure quins resultats ens depararan les urnes del 9 de juny. Ho tenim a tocar. Personalment, em costa molt de trobar un sol polític que em faci el pesmínimamen. Per això valoro la tesi d’en Chesterton quan deia que “les coses mortes les arrossega el corrent. Només allò que és viu hi pot anar contracorrent”. Convé remarcar que contra la dualitat entre capitalisme i socialisme ell apostava decididament pel terme distributisme, un concepte patentat per ell, en plena connivència harmònica amb propostes concretes de l’encíclica Rerum novarum del papa Lleó XIII (1891). 

Ningú no ens ha de poder prendre la utopia de lluitar per un món millor. On no ens deixem la llibertat d’autoobligar-nos. On regni la pau, l’amor i el bé. Potser parlo d’una certa bajanada utòpica, malgrat que crec fermament en la divinitat i en el poder i la força de l’home. Al cap i a la fi, des de la simplicitat del cor entreveig el gaudi d’un èxit ben reeixit. Quan s’obvia qualsevol tipus de creença, un pot caure en la comoditat de cercar justificacions que validin aquesta posició. Tot seguit es dona per bona la teoria del primer xerrrameca de mercadal que se’ns presenta. Aleshores, qualsevol estirabot ens pot arribar a seduir. Per tot plegat, reivindico l’obra i el pensament d’aquest gran autor al bell mig de l’entrellat empantanegat que ens toca viure. Al cap i a la fi, l’educació és l’ànima de la societat. Passa de generació en generació.

Contraportada

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers