La revista només està disponible per a subscriptors de el9nou o el +9.

Pots fer-te subscriptor o si ho prefereixes pots comprar aquesta edició per 1,99€

Contingut exclusiu per a subscriptors

Paper + Digital

EL 9 NOU cada dilluns i divendres a casa teva

Digital

Llegeix cada dilluns i cada divendres l’edició impresa d’EL 9 NOU en línia.

Digital EL 9 NOU + La Vanguardia

Accés il·limitat a tot el contingut digital d’el9nou.cat i de lavanguardia.com i a les edicions digitals dels dos diaris de paper.

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't

+9 – N.38

25/09/2023 - 29/09/2023

Diàlegs

Roger Usart, Joana Serrat i Matthew McDaid

"Som quatre visions que ens hem ajuntat per fer una cosa única"

Riders of the Canyon presenten disc a Vic

Miquel Erra / Jordi Sunyer

Fa sis o set anys que van començar a cavalcar plegats. L’any 2020 van fer el seu primer gran concert, en plena pandèmia, en el marc del Mercat de Música de Vic, i ara donen un nou impuls a la banda presentant el directe del seu primer elapé, amb un disc homònim: Riders of the Canyon (Great Canyon Records, 2023). El projecte uneix actualment les veus i les guitarres de Joana Serrat, Matthew McDaid, Víctor Partido i Roger Usart.

El disc, que inclou 10 temes –cinc de nous i cinc més ja presentats en successius EP–, ja el van presentar a Olot a principis de setembre i aquest divendres ho faran a Vic. “Sempre és especial tocar a L’Atlàntida”, admet la vigatana Joana Serrat. El concert, a la sala Joaquim Maideu, començarà a les 8 del vespre i per aquesta ocasió comptaran amb el suport, a la bateria, de Toni Serrat.

“L’energia encisadora”, “les meravelloses conjuncions d’harmonies vocals” o “uns paisatges acústics envolvents”. Són algunes de les floretes que la crítica especialitzada ja els ha dedicat. “Estem molt contents amb el disc i la rebuda està sent molt i molt positiva”, agraeix Serrat. I és que el resultat final d’aquest primer enregistrament “ens ha sorprès a nosaltres mateixos”, reconeix Roger Usart. L’elapé, que ha comptat amb una nòmina de col·laboradors de renom mundial, esdevé la suma i l’aportació de cada un d’ells. “Som quatre visions diferents que ens hem ajuntat per fer una cosa única i el resultat no ha estat un popurri d’estils sinó una cosa rodona, compacta i molt sòlida”, expressa el manlleuenc. El disc veu de la música d’arrel d’origen americà, l’americana, però també flirteja amb aires folk, pop-rock, contry o les balades.

“Durant l’enregistrament vam viure moments màgics; ara també volem créixer com a banda dalt l’escenari”, apunta Matthew McDaid, veí de Rupit. Poder treballar en equip, precisament, és un dels aspectes que més valora Serrat, que després d’una exitosa gira en solitari per presentar el premiat Harcore from The Heart (Loose/Great Bayon, 2021), “em venia molt de gust poder compartir pressió i l’escenari amb aquesta banda i aquests amics”. Una banda que esdevé “la suma de tots quatre”, insisteix Serrat, sense oblidar David Giménez com a “cinquè element”, sobretot en les funcions de mànager.

A l’espera de la resposta que tingui aquest disc i poder estendre la gira de presentació dins i fora de l’Estat, el grup ja té al cap la possibilitat de treballar en un segon elapé.

A fons

Les quatre integrants del nucli organitzador

Olr de lletres amb Mercè Rodoreda

Queralt Campàs

Santa Maria d’Oló serà el teló de fons de la segona edició de l’Oló de Lletres, unes jornades literàries organitzades per un grup de persones de la població. Amb ganes de seguir promovent la literatura i amb motiu del 40è aniversari de la mort de Mercè Rodoreda han preparat un seguit d’activitats, per a totes les edats i gustos, que es duran a terme el 29 i 30 de setembre, l’1 i el 7 d’octubre.

En el marc d’aquests actes, el passat dimecres es va inaugurar l’exposició “Flors de debò”, que es podrà visitar durant dos mesos a l’Espai Hemalosa de Santa Maria d’Oló. “La mostra ha estat elaborada per Connexió Papyrus de Celrà”, detalla Miracle Sala. A través de l’anàlisi i la lectura de Rodoreda van iniciar un treball de col·lectiu, implicant artistes de tota l’àrea de Girona, que ha durat dos anys i s’ha materialitzat en aquesta exposició. “És un projecte transversal que uneix literatura, art i ciència”, remarca. “El van presentar al Centre d’Humanitats de la Mercè, a Girona, i abans de començar la gira de l’exposició arreu de Catalunya hem tingut el privilegi que ens l’hagin cedit a nosaltres”, afegeix orgullosa.

El nucli dur del grup organitzador són Miracle Sala, Teresa Valeri, Sònia Jubany i Carme Carrera. “Hem preparat una combinació d’actes que alterna grans patums del món literari amb propostes liderades per entitats locals i persones del poble”, explica Carrera. “És popular i rural i alhora té aquest vessant més especialista”, afegeix Sala. Les organitzadores expliquen que és un projecte que té la voluntat de “fer comunitat”, perquè hi ha la implicació de totes les associacions del poble.

Per tal de fer-ne difusió i promoció, a través d’un Verkami han aconseguit editar una bossa de roba i unes llibretes, amb el dibuix del cartell de les jornades. El disseny d’aquesta portada ha anat a càrrec de Lali F. Portabella, una artista local. “Hem aprofitat la silueta del poble i la ploma que ja apareixien al disseny de l’any passat, que va fer Aniol Calafell, i hem pensat que serà el nostre anagrama”, apunta Sala.

Els actes principals del programa són la inauguració de divendres amb Gemma Ventura, subdirectora de Catorze; l’espectacle participatiu amb JOMA (que ha estat preparant un espectacle personalitzat amb motiu de les jornades, durant mig any), dissabte a 2/4 de 8, i el posterior sopar popular i concert amb Jo Jet i Maria Ribot; i també el col·loqui, previst per a diumenge a les 12, a càrrec de Marta Pessarrodona i Marta Nadal, i les olonenques Laia Güell i Teresa Rodoreda. “Aquesta última explicarà la relació que hi ha entre el seu cognom i Oló”, apunta Sala. També hi haurà parades, tallers i rutes literàries. A més, el dia 7 d’octubre han organitzat una sortida a Romanyà de la Selva, per visitar el municipi on Rodoreda va passar els seus darrers anys de vida.

A fons

Una imatge de la fira de l'any passat

La Fira del Llaminer de Vilanova del Vallès canvia de lloc i es farà a la plaça Pau Casals

Mig centenar de parades, moltes de les quals dedicades a tota mena de dolços, oferiran els seus productes tot el cap de setmana

Oriol Serra

La Fira del Llaminer de Vilanova del Vallès celebra aquest cap de setmana la seva 12a edició amb mig centenar de parades i ho farà tot estrenant un nou emplaçament, la plaça Pau Casals, després d’haver-se dut a terme durant els darrers anys a la plaça dels Països Catalans.

La mostra tindrà lloc dissabte i diumenge durant tot el dia, i s’hi podrà trobar una gran varietat de productes d’alimentació i artesania, del mateix municipi i d’altres llocs de Catalunya, a més d’activitats i espectacles per a tots els públics.

L’obertura de la fira es farà dissabte a 2/4 d’11 del matí. A les 11 tindrà lloc la lectura del pregó de la mostra. A les 12 del migdia hi haurà tallers infantils, un enotast i demostracions de dansa.

Teoria i pràctica del merengue

A les 6 de la tarda hi haurà tallers infantils i una demostració teòrica i pràctica del merengue i a les 7 de la tarda un concert jove.

A 2/4 de 10 de la nit es farà un concert de tribut al mític grup de la dècada dels 80 Duncan Dhu, i a 2/4 de 12, un cop acabada l’actuació, es tancarà el recinte firal.

Diumenge la fira tornarà a obrir a 2/4 d’11 del matí. A les 12 del migdia s’hi faran tallers infantils i un enotast. A la 1 del migdia hi haurà una exhibició de flamenc. A les 6 de la tarda hi haurà més tallers infantils, i a les 7 tindrà lloc un concert jove.

La dotzena edició de la Fira del Llaminer tancarà a 2/4 de 9 del vespre de diumenge.

A fons

Foto de família dels participants d'enguany al Benvinguts a pagès

8a edició del Benvinguts a Pagès

EL 9 NOU

Una quinzena d’explotacions agroalimentàries d’Osona, el Lluçanès, el Ripollès i el Moianès obriran les portes aquest dissabte i diumenge per posar en valor la seva feina i la del sector primari, amb l’objectiu de compartir-ho amb el públic en general. Serà en el marc de la 8a edició del “Benvinguts a Pagès”, una iniciativa que impulsa la Generalitat arreu del país i que també implica restaurants, allotjaments rurals i entitats turístiques que organitzen propostes paral·leles. En conjunt, més de 40 agents d’aquest territori implicats.

La nova edició del “Benvinguts a Pagès” es va presentar la setmana passada a la seu de Formatges de Lluçà. Albert Prado, conseller delegat de Turisme, Esport i Cultura del Consell Comarcal d’Osona, va recordar el compromís de la comarca amb el projecte així com la bona rebuda per part dels visitants any rere any.

Marc Sucarrats, president en funcions del Consorci del Lluçanès, va remarcar la importància de la iniciativa per donar a conèixer de primera mà “l’origen dels productes” i així crear “un fort vincle entre productors i consumidors”. Per la seva banda, Josep Pena, director dels serveis territorials del DACC a la Catalunya Central, va destacar “l’oportunitat d’acostar el món rural a l’urbà” i alhora “visibilitzar els preus justos als quals han de poder vendre els seus productes”.

L’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom, va remarcar la importància que tenen les explotacions familiars i la ramaderia en extensiu, majoritàries al Lluçanès, per cuidar i conservar el territori. Finalment, Marta Homs, de Formatges de Lluçà i amfitriona de l’acte, va presentar aquesta microempresa familiar fundada el 2016 i que ha participat en totes les edicions del projecte. “És una oportunitat per explicar el nostre dia a dia, deixar tastar els nostres formatges i que els donin el valor que es mereixen pel fet de conèixer l’entorn i el treball que hi ha al darrere”, va reblar.

Entre la varietat de propostes, destaca com a novetat la iniciativa de l’explotació Soler de n’Hug, de Prats del Lluçanès, que per primer cop oferirà una visita amb llengua de signes, gràcies a la col·laboració de Casa Social del Sord de Manresa i Comarques.

La web del projecte recull el detall de totes les activitats que hi ha paral·leles i permet reservar les visites a l’explotació desitjada.

A fons

Presentació de la fira

Manlleu acull fins diumenge la Fira del Porc i la Cervesa

Miquel Erra

La decidida aposta per l’especialització i la qualitat dels últims anys ha donat cos i relleu a la Fira Gastronòmica del Porc i la Cervesa de Manlleu. “El model funciona i està consolidat”, reconeixia dimarts durant la presentació d’una nova edició el regidor de Patrimoni Cultural, Pere Puig. I el nou equip de govern està decidit a continuar-la impulsant i reforçant”, en paraules de l’alcalde, Arnau Rovira.

La fira, que arriba a la 29a edició –l’any passat es va celebrar el 30è aniversari, però el 1998 no es va convocar–, referma el compromís i la visibilització de les empreses i productors locals. “Han tornat molts comerciants que havien deixat de venir, i això és gràcies a la feina que s’ha fet”, es felicitava Puig.

El certamen, amb epicentre a la plaça Fra Bernadí, manté el format de tres dies: des d’aquest divendres a la tarda fins diumenge al vespre. Per donar valor a l’arrencada es manté la recuperada punxada de barril, amb protagonisme per la cervesera local Kom Beer, recentment premiada. La plaça aplegarà el mercat agroalimentari i 13 espais de restauració i food trucks. A l’Espai del Porc no hi faltarà la rostida del porc i l’elaboració d’embotits a càrrec del Mercat Municipal.

El segon gran espai firal tornarà a ser l’Aula del Gust, als jardins de Can Puget. on hi haurà les presentacions i tastos guiats. Menció especial per al “Manlleu de premi”, dissabte a les 12 del migdia, que reunirà les xarcuteries locals premiades als diferents concursos del sector. Les activitats en aquest espai són de pagament –a preus populars– i places limitades.

El sector cerveser també surt reforçat, amb renovació de la majoria de microcerveseries presents (11 en total). No hi faltarà el concurs de cerveses de la fira, amb la possibilitat de participar com en el popular però amb criteris professionals, de la mà del jutge internacional Abel Caballero.

Més enllà del vessant gastronòmic, la fira no oblida la seva vocació lúdica –amb propostes específiques per al públic infantil– i cultural, també amb accent local. La música en directe hi tindrà un paper important. L’hora del vermut s’acompanyarà amb l’actuació de The Swing Cavaliers Quartet i les nits de la fira s’amenitzaran amb les actuacions en directe de Six in Town, formació osonenca de rockabilly (divendres), i el folk de La Musetter Fest (dissabte). I per diumenge a la tarda, dues propostes amb nom propi: la de Ferran Orriols, exmembre de Nyandú (al migdia), i tres dels components de Riders of the Canyon (a la tarda).

Com a off de la fira, nou restaurants oferiran plats elaborats amb porc i cervesa durant el cap de setmana; i 12 establiments del MAB, Manlleu Associació de Botiguers, obriran dissabte fins a les 10 del vespre. El MAB també portarà una singular campanya promocional.

A fons

Ginestà

Ginestà, Triquell i La Pegatina, al festival Inspira de Ripoll

Jordi Remolins

Els germans santandreuencs Júlia i Pau Serrasolsas, nucli de la banda de pop-folk Ginestà; l’autor de Jugular i participant en la primera edició d’Eufòria, Triquell, i la formació de mestissatge La Pegatina seran juntament amb El Pot Petit els caps de cartell de la quarta edició del festival inclusiu Inspira, que se celebrarà aquest dissabte a Ripoll. La programació s’iniciarà al migdia, amb l’actuació de Ginestà, mentre que Triquell sortirà a escena a quarts de 9 del vespre i La Pegatina ho farà abans de les 11 de la nit.

El recinte ubicat a la Devesa del Pla comptarà amb dos escenaris, el Valors i el Talent, a banda de les zones Somnis amb inflables i circ, Superació amb jocs de sensibilització, i Felicitat per menjar i beure a food trucks i zona de barres. Les entrades es venen a preus que van des d’1 euro per als menors de 3 anys, fins a 10 per als de 4 a 15 anys, i 20 euros a partir d’aquella edat i adults. A més s’ha fet promocions des de la primavera per fomentar-ne la compra anticipada a famílies. També s’ha afavorit la col·laboració amb una compra de fila zero per persones que encara que no puguin ser-hi presencialment vulguin col·laborar-hi econòmicament.

El festival Inspira s’ha inclòs dins del programa Apropa Cultura per incentivar l’accessibilitat a grups de l’àmbit de la discapacitat o col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Malgrat les dificultats de finançament que va haver-hi aquest estiu, després que se sabés que l’acord entre la Fundació MAP que organitza l’Inspira i l’Ajuntament de Ripoll havia estat simplement verbal i que no hi havia una consignació en el pressupost municipal per fer-hi l’aportació acordada, finalment s’ha pogut reconduir per tirar endavant una edició que ja estava embastada. La inquietud arribarà un cop es computin les dades d’aquesta edició, ja que la tendència ha estat que les pèrdues hagin anat en augment.
El recinte té una capacitat per a 5.000 persones, amb un cartell popular destinat sobretot al públic familiar, de totes les edats, i de l’àmbit geogràfic i lingüístic català. La resposta que s’obtingui dissabte marcarà el futur de l’Inspira de cara a la temporada vinent.

Anem-hi

L'espectacle 'Marúnica'

Cap de setmana de teatre i dansa a Llinars

EL 9 NOU

El Teatre Auditori de Llinars del Vallès acollirà aquest cap de setmana dos espectacles dins la nova temporada d’arts escèniques. D’una banda, Peyu presentarà el monòleg ‘L’il·lusionista’ dissabte en dues sessions a les 5 de la tarda i a les 8 del vespre. En aquesta ocasió la il·lusió d’en Peyu ha estat endinsar-se en el món de les cartes, l’escapisme, els conills que surten del barret… esperant sorprendre el públic i esperant, sobretot, que la gent es deixi sorprendre. L’il·lusionista és un espectacle que interpel·la l’espectador amb el truc més antic de tots: la màgia del teatre. D’altra banda, diumenge a les 6 de la tarda tindrà lloc un espectacle de dansa familiar, ‘Marúnica’, una coproducció de la companyia Roberto G. Alonso. El director i coreògraf proposa amb aquest espectacle un viatge iniciàtic, poètic i lúdic per endinsar el públic al món de la fascinant pintora de la generació del 27 Maruja Mallo. La seva obra variada, plena de simbolismes surrealistes i desproporcions, és el vehicle idoni per connectar amb l’imaginari de nenes i nens.

‘L’il·lusionista’, Peyu. Dissabte 30 de setembre, 17.00 i 20.00.. ‘Marúnica’, companyia Roberto G. Alonso. Diumenge 1 d’octubre, 18.00. Teatre Auditori de Llinars.

Dàmaris Gelabert fa parada a Granollers en la gira dels seus 25 anys

Dins la nova temporada del Teatre Auditori de Granollers, aquest diumenge actuarà la cantautora Dàmaris Gelabert, de Cardedeu, que està fent una gira per celebrar els seus 25 anys dalt l’escenari. La cantautora estarà acompanyada a l’escenari per la Grow Up Singing Band. També comptarà amb la participació d’un grup de ballarins i del pianista i director musical Àlex Martínez. És un concert pensat per a tota la família per gaudir escoltant, cantant i ballant les cançons que han fet coneguda a l’artista i també les seves últimes novetats, com els temes de’ Bye, bye monstre’, que precisament va compondre per a Dagoll Dagom.

‘La gira dels 25 anys’. Dàmaris Gelabert. Teatre Auditori de Granollers. Diumenge 1 d’octubre, 18.00.

‘La gira dels 25’

L’espectacle ‘Cost de vida’ arriba a Can Rajoler de Parets

L’espectacle Cost de vida, de Martina Majok, arriba aquest diumenge a 2/4 de 7 de la tarda al Teatre Can Rajoler de Parets. Una de les protagonistes és Katrin Vamkpva, de Llinars del Vallès, que actua al costat de Julio Manrique, Pau Roca i Anna Sahun. L’obra és una emotiva història marcada pel drama de cors solitaris que combina dues històries diferents i inconnexes entre homes i dones. És una obra original, honesta i divertida que explora la necessitat de connectar i ser benvolguts per damunt de qualsevol diferència.

‘Cost de vida’. de Martina Majok. Teatre Can Rajoler. Diumenge 1 d’octubre, 18,30.

‘Cost de vida’

Dansa familiar a les Franqueses amb la companyia Baal

Dins el Cicle d’Espectacles Infantils i Familiars de les Franqueses, aquest dissabte a les 6 de la tarda es presenta ‘Mira Miró’ de la companyia Baal al Teatre Auditori de Bellavista. És un espectacle de dansa i animació de vídeo per a infants, nascut de l’univers de Joan Miró. Els vius colors, les formes geomètriques i l’aparent “totipotència” de les “figures i personatges” estimulen la fantasia, deixant entreveure que tot és possible. De forma màgica les pintures tornen vives i ens transporten a un univers imaginari. L’aventura d’un viatge al cosmos plena de descobriments i sorpreses.

‘Mira Miró’, de la companyia Baal. Teatre Auditori de Bellavista. Dissabte 30 de setembre, 18.00.

‘Mira Miríó’

Sons

El clàssic | Gossos

Jordi Sunyer

‘Oxigen’
Música Global, 2007

Gossos torna. El quartet de Manresa –quintet des que el 2002 s’hi va incorporar el bateria osonenc Santi Serratosa– ho va anunciar durant el passat Mercat de Música Viva de Vic en un concert on van recular 30 anys recordant els seus orígens tocant de nou a peu de carrer. Però aquest retorn no serà amb un esclop i una espardenya. Serà per fer 10 concerts en escenaris de mudar (el primer el 12 d’abril de 2024 a l’Strenes de Girona, l’endemà a l’Atlàntida de Vic i també passaran per Barcelona, Palma, Andorra o el Kursaal de Manresa) on recuperaran els principals èxits de la seva carrera. No enganyen a ningú. Ni faran temes nous ni faran invents. Sonaran els clàssics de la seva primera època quan eren un quartet acústic i evidentment també es deixaran sentir algunes cançons d’Oxigen, de tros el seu millor disc quan ja s’havien passat al format elèctric. La peça que va fer més fortuna d’aquest treball és Corren, on hi col·laborava Dani Macaco, però al disc també s’hi amagaven obres d’art com En un instant, una cançó de pell de gallina que té un subtítol clarificador (Nit trista de Patum) i que homenatjava Josep Maria Isanta, el jove que va ser assassinat el 28 de maig de 2005 a La Patum de Berga. En aquesta peça, com en alguna altra, hi destacaven els escratxes de l’osonenc Ritxie Diéguez. El treball es tancava amb dos bonus tracks també excel·lents: No és nou, on Gossos cantaven amb la també bagenca Beth, i Turquesa, amb Cris Juanico.

Sons

Novetats discogràfiques

Jordi Sunyer

SMOKING BAMBINO
‘Llampigots i bufarades’

Darrere Smoking Bambino s’hi amaga el músic gironí Esteve Saguer i darrere Llampigots i bufardes (paraules que no són a cap diccionari) hi ha un bon disc íntim de folk que beu també de la cançó d’autor amb algun esquitx de blues i jazz. Saguer és un gat vell de la moguda musical i acostumava a cantar en anglès. La pandèmia el va enganxar tocant a Nova York i va tornar una mica amb la cua entre cames. A casa, es va posar a escriure en català i el resultat és aquest treball amb 11 peces que, tal com diria ell mateix, es posen millor que un conyac i un Diazepan.

GORKA GARAY
‘Third Moon of Jupiter’

Gorka Garay és un saxofonista barceloní amb una llarga trajectòria i amb tres discos editats ja en solitari, el darrer d’ells, Third Moon of Jupiter, acabat de sortir del forn. En aquest nou àlbum, amb vuit peces de composició pròpia, Garay fusiona el so d’un quartet de jazz amb un quartet de corda clàssic i el resultat és sorprenent i mutant. Els temes més llaminers són Hapiness flows through ears, una peça de pop-jazz amb influències africanes, i Soul opens a path, amb picadetes d’ullet a melodies de Maceo Parker o Stanley Turrentine.

COBLA LA PRINCIPAL DEL LLOBREGAT
‘Mirant al Cel…’

El títol sencer del disc, Concert Cloenda 2023 1r Concurs Mirant al Cel de Composició de Sardanes, és llarg, no hi cap a cap titular però ja ho diu pràcticament tot. El treball, doncs, conté les peces finalistes d’un concurs que va organitzar el Grup Sardanista Mirant al Cel tocades en directe per la cobla La Principal del Llobregat. Per cert, que Mirant al Cel és una entitat de Sabadell dedicada a la sardana esportiva i de competició que ha funcionat ininterrompudament durant 75 anys. I per celebrar-ho, han impulsat l’edició d’aquest disc. Per molts anys.

Lletres

Virginia Woolf

Joan Cuscó i Clarasó

LES PARAULES VIUEN A L’ESPERIT. Assaigs escollits
Autor: Virginia Woolf
Editorial: El Gall Editor, SL
Lloc i any d’edició: Pollença, 2023
Pàgines: 213

En els darrers anys les petites editorials del país han fet una gran tasca en la traducció al català de llibres ben diversos i molt necessaris. És per això que aquest 2023 cal agrair la tasca d’El Gall Editor, des de les illes Balears, i d’Edicions de la ela geminada, des de Girona, en la traducció i reivindicació de Virginia Woolf com a assagista. En el primer cas es tracta del volum que ara ressenyem i en el segon, del volum Escriptores. Assaigs i retrats. De dos llibres que es complementen perfectament i que venen acompanyats de dues bones introduccions.
En ambdós casos hi retrobem l’estil personalíssim de Woolf i la seva peculiar manera d’entendre l’assaig: amb molta llibertat creativa. I per això són tan importants.
Woolf apareix com una bona crítica, com una bona escriptora i com algú amb un pensament literari ben assentat. D’altra banda, i com bé assenyalen les dues curadores del llibre (Dolors Udina i Iris Llop), el fet d’incloure textos que van des de l’any 1919 fins al 1940 dona al volum una perspectiva global sobre la producció de l’autora, els seus temes i la seva manera d’enfocar i de reivindicar l’assaig com a gènere filosòfic.
Un reflexió interessant que trobem en els textos de Woolf és la que versa sobre l’art (i/o artesania) d’escriure i sobre l’art de llegir. Ambdós ben relacionats i ben difícils. Una mirada imprescindible per a qualsevol lector i escriptor ja que “les paraules ens han ensarronat tan sovint” que no podem llegir-les ni escriure-les a la babalà. Requereixen esforç, temps i silenci.
També és molt interessant copsar com per a Woolf la importància de les paraules no rau en elles mateixes ni tampoc en la vida de l’escriptor (tot i que molts escriptors es pensen o es veuen com uns milhomes) sinó en la seva possibilitat de viure en l’esperit. De vivificar el pensament i la vida individual i col·lectiva. Per tant, escriure i llegir són actes vitals. I l’escriptor ha de ser capaç de deixar prou obert allò que diu per permetre que el lector hi penetri, i el lector ha de ser prou lúcid per establir una via de penetració. L’escriptura és una tecnologia que, com Janus, té dues cares i obre dos solsticis en i per a la vida de l’esperit.
Llegir és molt més que observar, rebla Woolf. I escriure és molt més complex que parlar. Siguem-ne conscients en acostar-nos a aquest (i a qualsevol altre) llibre i tinguem clar que “hi ha poca gent que demani als llibres tot allò que ens poden donar”.

Lletres

Novetats editorials

Jordi Vilarrodà

‘L’armadura de la llum’
Ken Follett
Rosa dels Vents

Ken Follett torna a Kingsbridge, escenari de quatre de les seves grans novel·les i, sobretot, d’Els pilars de la terra. Ara ho fa per acomiadar-se’n, en una acció que arrenca a finals del segle XVIII: a la ciutat anglesa hi arriben les innovacions de la indústria tèxtil, i el trasbals social que anuncien. I mentrestant, Napoleó vol dominar Europa, i el regiment de Kingsbridge haurà d’anat a la guerra.

‘Massa deutes amb les flors’
Iolanda Batallé
Columna

Torna Iolanda Batallé després de deu anys sense publicar, dedicada a altres tasques. I ho fa amb aquest relat en què una escriptora se’n va a un poble de muntanya per treballar en un llibre, en un moment de crisi. Allà anirà parlant amb algunes persones del llogarret, i descobrirà que en aquest entorn hi ha una tragèdia de la qual necessiten parlar. Tot plegat, narrat en un estil molt suggerent.

‘Delta’
Gabi Martínez
Ara Llibres

L’escriptor Gabi Martínez s’ha instal·lat durant un any a l’illa de Buda per escriure aquest llibre-reportatge amb tremp literari. L’illa de Buda, a la punta del delta de l’Ebre, serà potser la primera d’Europa que el mar engolirà pels efectes del canvi climàtic, i com diu l’autor, “si Buda cau, caurà del Delta sencer”. Mentrestant, ens explica què hi passa i què hi fa la gent, en aquell tros incert de terra.

‘A tres de quatre’
Jordi Cussà
Ed. de L’Albí

Tot i la seva gran obra narrativa, la més coneguda, Jordi Cussà s’havia considerat sempre a ell mateix com un poeta. Al cap de dos anys de la seva mort, s’ha editat una selecció dels seus dotzets, uns sonets formats per 12 versos (14 són els habituals) “que et connecten amb el goig de llegir, amb la màgia de la paraula”, tal com diu Eloi Bellés a l’epíleg de l’edició.

‘Roaming’
Jillian i Mariko Tamaki
Ed. Finestres

Novel·la gràfica que seduirà sobretot el públic lector adolescent. La història de la Zoe i la Dani, universitàries i amigues que es troben a Nova York, on sempre havien somiat anar. Una tercera noia, la Fiona –amb opinions sobre tot–, se’ls ajunta. Totes tres descobriran una ciutat de moltes cares, en un moment de la seva vida il·lusionant, però també carregat d’incerteses.

Pantalles

Operación Napoleón

Quines pel·lícules podem veure?

EL 9 NOU

El retrovisor

Lloll Betran va actuar a la sala Inn del Roc 34 l'any 1992

El xou de Lloll Bertran

el9nou

La presentadora televisiva Lloll Bertran, descoberta pel gran públic a través del programa El joc del segle de TV3, va ser l’any 1992 a la sala Inn, discoteca del complex Roc 34. Va triomfar-hi amb el personatge de la Vanessa, una noia que interpreta ella mateixa i que es va fer popular a través de la televisió. Segons explicava Dolors Altarriba, que va cobrir l’esdeveniment per EL 9 NOU, l’actriu va arribar a la sala Inn “amb ganes d’assajar el show que va fer entrada la matinada. Retocs al guió, assaig de les cançons, cantades en directe, coordinació del minutatge de les músiques i repàs exhaustiu de cada pas. Perquè, tot i la seva apacitat d’improvisació i els seus recursos, li agrada tenir-ho preparat”.

Lloll Bertran va sortir del camerino cantant. Ja a dalt l’escenari va ser entrevistada d’una manera planera per Carme Fernandez i va cantar el tema Mercat del ram, inclòs al disc de Celdoni Fonoll. Just després va aparèixer Vanessa. la noia que cada setmana presenta Els invents del segle XX i que ja te fans. Aquesta “noia que vol ser sexy i, així. la pobra”, com la defineix l’actriu. va fer saltar Ies rialles de tothom en el seu intent conjuntament amb La veu (Celdoni Fonoll) de definir cl Roc-34. Ella mateixa va cantar un parell de
temes més. això sí a l’estil Vanessa.

Aquesta era la primera vegada que Lloll Bertran actuava en una discoteca i per tant va preparar el seu show a mida. I va dir que, venint, ja s’havien fixat on era el trencant de Centelles per la N-152 perquè setmanes després hi havia de fer el pregó de Carnaval.

EL SALT A LA TELEVISIÓ

Anteriorment al Joc del segle que la va catapultar a la popularitat, Lloll Bertran ja havia treballat per la televisió. Va intervenir en la sèrie Tres estrelles, d’El Tricicle, i va participar també en el programa Blanc o negre, que presentava Salvador Alsius, tots dos espais emesos a TV3. El salt fort, però, va venir amb el coprotagonisme a El joc del segle juntament amb Xarli Diego. Joaquim M. Puyal, ideador d’aquest concurs, ja va fer-li el paper a mida perquè sabia que era una actriu amb molts recursos i desaprofitada fins aleshores.

L’altra faceta, no tan coneguda de l’actriu, és la de cantant. Ha participat en els dos últiíns discos de Celdoni Fonoll, el seu home, cantant o recitant poemes. De tota manera, és una faceta que demostra setmanalment i de fet, abans d’acceptar el treball a El joc del segle tenia previst participar en el proper muntatge de Dagoll Dagom, Flor de nit.


L

Cuidem-nos

Els principals símptomes de l'embaràs

Eva Remolina / AMIC

Els símptomes de l’embaràs poden variar d’una dona a una altra i també poden ser similars als de molts altres problemes de salut. Alguns dels símptomes més comuns d’embaràs això no obstant, inclouen:

Retard en la menstruació
Sensibilitat o inflor dels pits
Nàusees o vòmits (sovint coneguts com a matí de nàusees)
Augment de la freqüència urinària
Cansament
Canvis d’humor
Augment de la temperatura corporal basal
Augment de l’olfacte
Marejos o cap de setmana.

És important destacar que moltes dones no experimenten cap símptoma d’embaràs a les primeres etapes.
Si sospites que pots estar embarassada, tens dues maneres de comprovar-ho:
Test d’embaràs adquirit en una farmàcia: aquests funcionen detectant la presència de l’hormona gonadotropina coriònica humana (hCG) a l’orina. Has de seguir les instruccions de la prova per obtenir un resultat precís.
Prova d’embaràs de sang: Es realitza en un laboratori mèdic i el resultat és més sensible que el de la prova anterior.

Un cop tinguis un resultat positiu, és fonamental seguir l’atenció mèdica prenatal per assegurar el benestar teu i del teu nadó.

A casa

Banyera o dutxa

Banyera o dutxa, principals avantatges i inconvenients

Eva Remolina / AMIC

L’elecció entre una banyera i una dutxa depèn molt de les preferències personals, les necessitats individuals i les limitacions d’espai. Veiem quina és la llista d’avantatges i inconvenients de cada sistema per tal d’ajudar-te a prendre una bona decisió quan et plantegis realitzar una reforma integral del teu cuarto de bany:


Els principals avantatges de la banyera:

– Les banyeres són ideals per a relaxar-se. Pots gaudir d’un bany calent amb sals o bombolles per a alleujar l’estrès i relaxar els músculs.

– Les banyeres solen ser més versàtils i adequades per a nens petits i mascotes. Pots omplir la banyera amb una profunditat segura per a banyar als nens.

– És molt útil per a rentar objectes grans, com poden ser catifes, cortines o edredons.

– En algunes zones, tenir una banyera en el bany principal pot augmentar el valor de revenda d’una casa.

Els inconvenients:

– Les banyeres solen requerir una gran quantitat d’aigua per a omplir-se, la qual cosa pot resultar en un consum d’aigua significatiu.

– Prendre un bany porta més temps que fer una dutxa ràpida, la qual cosa pot ser un inconvenient si tens pressa.

– Les banyeres ocupen molt espai, pel que no són recomanables en banys petits.


La dutxa per tant, planteja una major eficiència d’aigua, una economia del tems emprat i un estalvi d’espai, però a més, són molt més accessibles per a persones amb mobilitat reduïda, ja que no requereixen pujar i baixar d’una banyera.

En última instància, l’elecció entre una banyera i una dutxa dependrà de cada un, com dèiem a l’inici. Això no obstant, tenir totes dues opcions en el bany (o diversos banys),  sempre que l’espai ho permeti, t’oferirà versatilitat per a diferents situacions.

Plantes

Cara de simi

Les plantes i flors més curioses: La cara de simi

Eva Remolina / AMIC

La Dracula simiatambé coneguda com a “Monkey Face Orchid” o “Orquídia Cara de Mono”, és una planta de la família Orchidaceae que és coneguda per la seva semblança amb la cara d’un mico o simi. I és que la seva flor, té una forma molt característica amb pètals que semblen un nas i una petita “llengua” o “llavi” que recorda la boca d’aquests primats.
Aquesta orquídia és originària de les selves tropicals de l’Equador i del Perú i aquestes són algunes de les seves peculiaritats:

1. Les flors d’aquesta orquídia poden ser molt cridaneres i atractives, amb colors que poden variar des del groc fins al marro i el verd. Aquesta planta produeix flors relativament grans en comparació amb altres orquídies.

2. És una planta que es troba principalment en regions de selva tropical, així que necessita condicions càlides i humides. En condicions de cultiu, és important proporcionar una humitat relativa elevada i evitar la sequedat. A més, ha de rebre llum indirecta brillant, però no exposar-la a la llum solar directa, ja que aquesta pot cremar les fulles.

3. S’ha de mantenir el substrat humit, però no enclotat. Assegura’t de permetre que el substrat s’assequi lleugerament abans de tornar a regar. Aquestes orquídies no toleren l’arrossegament constant.

4. Fes servir un substrat específic per a orquídies epífites i que aquest estigui ben drenat per a evitar l’acumulació d’aigua al voltant de les arrels.

5. Aquesta orquídia prefereix temperatures càlides a fresques, entre 18 °C i 24 °C durant el dia i no menys de 10 °C durant la nit.

6. Alimenta la planta amb un fertilitzant equilibrat per a orquídies un cop al mes durant la temporada de creixement (primavera i estiu), però redueix-ne la freqüència a l’hivern.

7. Ha de replantar-se cada pocs anys quan les arrels comencin a omplir completament la seva maceta o quan el substrat es degradi.

8. Aquesta orquídia depèn de certs tipus de mosquits per a la seva pol·linització a la natura. En cultiu, això no és una preocupació, però pot ser útil tenir en compte aquesta informació si alguna vegada intentes reproduir la planta.

Per postres

'Tardor', fotografia d'Antoni Campañà (1906-1989)

A la tardor, ni fred ni calor

Malgrat que les fulles caiguin, l'arbre continua dempeus

Josep Ballbè i Urrit

Fa menys d’una setmana que hem endegat nova estació meteorològica. Amb el rerefons constant del canvi climàtic, un ja no sap si el contingut de l’adagi que he triat per títol tindrà o no validesa. Mentrestant, però, no aniria gens malament que la pluja regués abundosament la natura que ens envolta. De passada, ens faria una bona esbandida mental a tots i alhora treuria pols de carrers i teulades.

Miquel Martí i Pol li va dedicar un poema. Heus ací un petit tast per a emmarcar  l’eix del meu article: “Amb la tardor i els carrers deserts / i el silenci a la nit i a la certesa / de saber-me a recer, com una barca vella / en qualsevol port oblidat / l’estiu s’allargà molt / i tant de sol m’ha colrat en excés.”

De fet, la tardor és la primavera de l’hivern… I la pagesia , que ho sap prou, coneix rebé unes altres dites en aquest entorn: A l’hivern forner i a l’estiu taverner, amb raó o sense, sembra fins la tardor. A la sementera li aniria rebé una bona remullada després de la plantada.

La paremiologia és un cabal de saviesa, costums i tradicions. El nucli central de cadascuna de les seves sentècies esdevé una alenada d’aire fresc que ens esperona l’ànim: Si plou pel setembre, la tardor bé entra; tardorada verdadera, per Sant Mateu la pluja primera; l’hort de tardor manté el bon senyor; la tardor segura segura, Sant Francesc la procura (em permeto recordar que aquest sant s’escau aquest proper 4 d’octubre, que ja el tenim a tocar).

Tot i això, tambté podem decantar la balança envers altres degotalls… Com ara tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré; tardor amb serenera, hivern amb ventera; a la tardor, la foscor fa por i cauen les fulles a muntó; la tardor porta tristor… Serà per això, i pel risc de pluja, que a la tardor no es fa gairebé cap festa major?

De la tardor ens cal aprendre que, malgrat que les fulles caiguin, l’arbre continua dempeus.

Contraportada

Presidenta: Beth Codina

Director editorial: Agustí Danés

Coordinació i redacció: Carles Fiter

Edició: Premsa d’Osona SA
Plaça de la Catedral, 2
Vic

Carrer Girona, 34 -1r pis
Granollers