En la darrera edició del Mobile World Congress (MWC), a finals de febrer al recinte de Fira Barcelona de la Gran Via, a l’Hospitalet, els Mossos d’Esquadra van fer servir per primer cop drons en un dispositiu de seguretat ciutadana d’un gran esdeveniment com aquest. L’experiència s’ha repetit fa només unes setmanes durant els Jocs Mediterranis que s’han celebrat a Tarragona i en altres poblacions de l’entorn. I tornaran a confiar en aquestes aeronaus no tripulades per un altre esdeveniment esportiu: els campionats d’Europa de waterpolo que arrenquen aquesta mateixa setmana a Barcelona. Més enllà d’aquests dispositius lligats a grans actes, la policia catalana ja va fer servir aquests ginys voladors en el treball de reconstrucció ocular dels atemptats a la Rambla del 17 d’agost passat i en les tasques d’investigació d’accidents aeris com el d’una avioneta portuguesa que va estavellar-se a finals de maig entre les poblacions de Flix i Vinebre, a la Ribera d’Ebre.
Els Mossos entenen que els drons poden tenir “moltes funcions” i poden fer-se servir “en diferents àmbits”, explica Miquel Tripiana, responsable de la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria del cos. També en el trànsit: tant per facilitar la seva gestió com per a la investigació d’accidents greus. En les tasques de seguretat ciutadana d’un esdeveniment com el MWC “va molt bé tenir un dron”. La càmera transmet imatges en directe a la sala de comandament. “Tens un punt de vista d’una càmera aèria que permet tenir controlats els accessos o desplegar-lo amb rapidesa per tenir imatges de qualsevol punt on hi hagi un incident”. Aporta una informació ràpida i des d’un punt de vista diferent –el zenital– que permet als comandaments decidir sobre com s’ha d’actuar amb més informació sobre la taula. I això és important en qualsevol dispositiu de seguretat. A més, són més barats i més silenciosos que els helicòpters, l’eina que encara ara es fa servir en dispositius de seguretat de grans esdeveniments com els grans premis de Fórmula 1 i MotoGP al Circuit de Barcelona-Catalunya –aquí encara no s’han introduït els drons– o de grans manifestacions.
Les capacitats dels vehicles aeris no tripulats s’han pogut experimentar fa pocs dies en un simulacre d’accident aeri que es va fer al costat de l’aeroport de Barcelona-El Prat. “Les imatges arribaven a una sala de crisi on es veia què hi havia i es decidia com actuar”, explica Tripiana, que valora la presència de drons dels Mossos d’Esquadra en aquest exercici on aquests aparells volaven a poca distància d’un aeroport en funcionament.
L’any 2012, els Mossos van començar a treballar amb drons. Ho van fer amb aparells “de construcció pròpia”. “Al mercat, no hi havia drons que satisfessin les nostres necessitats”, comenta el responsable de la Unitat Tècnica de Seguretat Aèria del cos que, juntament amb la Unitat Central de Mitjans Tècnics, que depèn de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), són els que s’encarreguen de l’ús d’aquests aparells a la policia de la Generalitat. Més endavant, però, “el mercat va evolucionar” i els Mossos ja van trobar aparells comercialitzats que s’adaptaven a les funcionalitats que ells necessitaven. Actualment, els Mossos disposen de sis drons. Són quatre unitats de DJI Phamtom 4 Pro, un dron més petit que permet captar imatges aèries; un DJI Inspire, i un DJI Matrice 600, que disposa d’una càmera “que pot captar la matrícula d’un vehicle a 300 metres de distància”, explica Tripiana, i que funciona captiu d’un cable, fet que li dona més autonomia. Això, per exemple, permetria fer-lo servir per desplegar antenes de telecomunicacions en una zona sense cobertura de telèfon mòbil on s’hi hagués de fer un dispositiu policial. És un equipament que està a disposició del cos i que es pot desplegar sempre que el responsable d’un dispositiu ho cregui convenient.
L’ús dels drons per part dels Mossos no és un bolet. Dins de la Generalitat, en els darrers mesos hi ha hagut altres experiències d’incorporació de vehicles aeris no tripulats per impulsar la millora i eficiència en els serveis que presten a la ciutadania. Ho han fet també els departaments d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i de Polítiques Digitals i Administració Pública. En el primer cas, els drons serveixen per gestionar el control dels ajuts agraris o prevenir incendis forestals a través dels Agents Rurals. En el segon cas, té una vocació més pedagògica ja que es busca fomentar les vocacions tecnològiques entre els infants. Tot plegat respon “a la voluntat del govern català d’incorporar la tecnologia dron en el si de l’administració per impulsar la millora i l’eficiència en els seus departaments i organismes i en els serveis que aquestes presten a la ciutadania”, asseguren des del govern. De fet, aquests primers passos “són només una mostra dels múltiples projectes d’innovació que poden desplegar-se amb l’ús de les tecnologies dron en tots els àmbits d’actuació del govern català. Per això, també impulsen un clúster juntament amb el sector dels drons i de les solucions smart amb tecnologia dron especialment potents a Catalunya. És el Catalonia Smart Drone que fa uns dies va fer la seva primera trobada anual. El clúster aplega actualment 94 empreses i entitats, una trentena més que les que hi havia quan es va crear, a principis de l’any passat.
En l’àmbit local, l’adminitració veu utilitats en l’ús dels drons. Un exemple és l’Ajuntament de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, que ha adquirit un DJI Phantom 4 Pro amb tecnologia 4K que ha costat uns 2.000 euros. Hi veuen aplicacions policials –per exemple, per col·laborar en la recerca de persones perdudes– però també promocionals del municipi. Un dels propòsits és fer-lo servir per enregistrar imatges aèries que puguin servir per fer vídeos d’elements del seu patrimoni arquitectònic o natural. A Parets, dos membres de Protecció Civil del municipi han completat el curs de Pilots i Operadors de Drons en Seguretat i Emergències que s’ha fet a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona i que ha impulsat Joan Pérez, cap de la Policia Local d’aquest municipi vallesà. El curs, que tindrà una segona edició a l’octubre, ha format els 16 primers pilots especialistes procedents de diversos cossos policials, de Bombers o de Protecció Civil. Ara, l’Ajuntament treballa per convertir-se en operador i fer el pla de riscos i necessitats que s’ha de presentar a l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Les policies locals de Castelldefels, al Baix Llobregat, i de Sitges, al Garraf, també han fet algunes proves.
Per Tripiana, l’ús de les aeronaus no tripulades en tasques policials “està començant” just ara i apunta un pla estratègic del Ministeri de Foment que preveu que l’any 2030 hi hagi 7.000 drons en funcionament vinculats a cossos de seguretat. Representarien un de cada quatre vehicles policials operatius. “El dron és el futur de tot”, ressalta Joan Pérez, cap de la Policia Local de Parets del Vallès, que valora “la capacitat de donar molta informació” que pot ser molt útil en tota mena de tasques policials. També per a les policies locals, diu Pérez, que entén que els Mossos estan “obrint camí”.
TAMBÉ PER A LA INVESTIGACIÓ
Els drons també són un instrument útil en les investigacions científiques. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ja ha fet servir drons en una recerca sobre les varietats de blat d’alta qualitat que són més resistents a la sequera i que s’adapten millor al canvi climàtic. Els assaigs del treball del programa de Cultius Extensius Sostenibles es fan a Gimenells, al Segrià, i compten amb la col·laboració del Grup d’ús eficient de l’aigua de l’IRTA. Enguany, han fet servir drons en unes tasques de captació d’imatges –fotografies normals, tèrmiques i multiespectrals– que, en els anys anteriors, s’havien fet amb una avioneta. Jose Miguel Soriano, investigador del programa de Cultius Extensius Sostenibles de l’IRTA, destaca la importància de les eines tecnològiques en aquesta recerca perquè permeten obtenir informació de grans extensions de terreny en poca estona. “Això permet fer comparacions a partir de dades aconseguides en les mateixes condicions. Sense això, caldria un gran volum de gent per obtenir les mateixes dades sobre el terreny. Fer-ho d’un en un és molt difícil perquè necessitem tenir les dades en un marge molt curt de temps”, explica. En aquesta investigació, les imatges aèries per a la investigació es capten en tres fases diferents del procés de creixement de les diverses varietats de blat que s’analitzen: quan neix l’espiga, quan està espigat i comença a florir i després de la floració.
ELS PASSOS QUE CAL SEGUIR
Fins l’any 2014, no hi havia cap normativa que regulés l’ús de drons. A partir d’aquest moment, l’ús dels aparells voladors no tripulats queda regulat –no es permet el seu ús en zones urbanes, per exemple– en un marc que no fa excepcions per a les tasques dels cossos de seguretat. L’any 2017, això canvia i es flexibilitzen els condicionants que afecten als cossos de seguretat. Ja és possible, per exemple, l’ús en nuclis urbans o en espais aeris controlats, tot i que cal, prèviament, l’autorització de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).
Tot i això, una administració tampoc no pot comprar un dron i posar-lo en funcionament. Cal complir una sèrie de requisits. Primer, cal que la persona que el mena estigui titulat per la mateixa AESA, explica Joan Pérez, cap de la Policia Local de Parets i impulsor del primer curs de Pilot i Operador de Drons de Seguretat i Emergències. També cal que l’administració a la qual pertany estigui reconeguda com a operador. Per fer-ho, cal haver fet un estudi de riscos i necessitats de l’àmbit territorial on es vol fer servir. Si els ginys voladors porten càmeres que enregistren imatges cal que la Comissió de Videovigilància de la Generalitat hagi autoritzat aquelles càmeres de la mateixa manera que ho fa amb les càmeres de control de trànsit o amb lectors de matrícules que hi ha als carrers i carreteres. A més, si aquelles filmacions s’enregistren, cal garantir el compliment de la llei de protecció de dades.
