Els dolents donen per molt, ja ho veureu, i són persones dignes de ser estudiades per la psicologia. Quan una persona fa una acció repugnant, podem dir que aquell individu és pervers(a), pèrfid(a), maligne/a, malvat/ada, vil, abominable, execrable, nefand(a), horrible, detestable, infecte/a, roí/ïna, abjecte/a, infame, malèvol(a) o miserable. I la llista podria ser encara més llarga. També podem utilitzar un substantiu: “Aquell és un canalla, porc, malparit, brètol, bergant, mal element, peça o també un pocavergonya, que és molt més suau.
D’una persona capaç de les coses més abominables, també en podem dir que és cruel, sanguinari/ària, inhumà/ana, sàdic(a), bàrbar(a), despietat/ada, feroç, ferotge, brutal o bestial (aquests dos adjectius, però, han pres també un significat positiu), salvatge, carnisser(a), desnaturat/ada, desnaturalitzat/ada o implacable. La víctima passa per situacions que sovint no vol explicar: difícils, punyents, dures, doloroses…
En canvi, quan ens referim a la mala qualitat d’un producte o a una obra que té defectes, els adjectius podríem usar són pèssim(a), mal fet(a) (o mal fotut/uda, en un registre més vulgar), fràgil, matusser(a), barroer(a), de nyigui-nyogui o de pacotilla, i els noms nyap, patafi o pitafi.
