Abans de començar a llegir feu un experiment. Escolteu On your own again d’Scott Walker. Acte seguit escolteu Clara, del mateix autor. Les trobareu fàcilment a Spotify o Youtube.
Ja? Molt bé. Entre una cançó i l’altra van passar 37 anys i en una cosa estarem d’acord: aquest home amb el temps ha canviat bastant. La història està plagada d’artistes que experimenten canvis radicals, però pocs han estat tant valents com Scott Walker, i tant i tant influents: David Bowie, Radiohead, Jarvis Cocker, Brian Eno, Damon Albarn, Marc Almond, Sting, Richard Hawley, Johnny Marr, Gavin Friday, Ute Lemper i Alison Goldfrapp, per citar-ne alguns, se’n declaren fans. Amb Scott Walker: 30 Century Man (2006), Stephen Kijak va voler reivindicar el geni d’aquest ídol de jovenetes al qual un dia, de sobte, van engolir les tenebres i en va retornar transformat en creador d’estremidora música d’avantguarda. Bowie signa la producció executiva d’aquest fantàstic documental.
La figura internacional d’Scott Walker es va començar a forjar als neons de les llistes d’èxits dels anys 60: al documental veiem els inicis triomfants amb el trio pop The Walker Brothers (cap dels quals, per cert, es deia Walker; el cognom real de l’Scott és Engel), la fructífera carrera en solitari amb quatre àlbums que són quatre prodigis de composició, lletra i arranjaments, etc, tot plegat convertit en or per una veu única, melancònica i polida, capaç d’arrencar del fang les cançons corferides de Jacques Brel i transformar-les en temples grecs. Repassem també el llarg període a l’ombra als anys 70 i els dos punts d’inflexió: la reunió puntual dels Walker Brothers (Nite flights, 1978) i el disc en solitari Climate of hunter (1984). En tots dos, Scott Walker va sorprendre el personal amb inquietants barreges de pop i música experimental que començaven a apuntar als territoris lúgubres que l’esperaven al futur. Tot això apareix al documental, que també ofereix una àmplia visió del període més recent de l’artista, immers en l’experimentació i l’avantguarda, i amb un ritme creatiu completament fora de la indústria.
LES CLAUS DE LA METAMORFOSI
Diverses coses fan molt interessant 30 Century Man. La primera és el focus en les qüestions clau del peculiar personatge i la seva carrera: per què Scott 4 va ser un desastre comercial, quan la majoria el considera la gran obra mestra de Walker als 60? Com va influir aquesta patacada en l’evolució de l’univers sonor de l’artista? Per què un gurú de la música contemporània com Brian Eno escolta Nite flights i se sent humiliat? Com passa un cantant d’interpretar cançó lleugera a fer una peça avantguardista de 13 minuts utilitzant un costellam de porc com a instrument de percussió (és el so de bufetades que heu escoltat a Clara)? Per què Scott Walker triga 10 anys de mitjana a fer un disc? Per què el seu disc de 1995, Tilt, està considerat el primer disc del S.XXI?
Un altre èxit del documental és accedir a les fonts directes per explicar tot això. Per començar, aconseguir entrevistar Scott Walker és una proesa: és al·lèrgic a l’exposició pública i fins i tot costa que et miri als ulls en conversa privada, cosa curiosa venint d’algú que es va fer gran enmig de focus, escenaris i pàgines de revistes musicals; de fet, corrien tota mena de llegendes urbanes sobre què se’n podia haver fet, d’aquest home, i hi havia qui el donava per mort. Per algun motiu, el músic va fer una excepció per aquesta pel·lícula i, a més, va permetre una altra cosa que mai ningú havia pogut fer: gravar-lo treballant a l’estudi. Tot això proporciona al documental un valor afegit impagable. La conversa amb el director serveix de fil conductor d’una narració que repassa la carrera del músic de dalt a baix, amanida amb abundants imatges d’arxiu, moltes d’altres rodades expressament pel documental, actuacions, testimonis d’un munt d’artistes famosos, anècdotes, etc. Tot plegat ens permet calibrar la figura i l’obra d’Scott Walker en tota l’amplitud i entendre una de les metamorfosis més sorprenents i admirades del pop.
Trobareu el documental a www.in-edit.tv
