Hi ha una sèrie de topònims escampats pel nostre territori que són molt curiosos perquè repeteixen el mateix concepte en el nom.
El cas que potser és més conegut de tots és el de la Val d’Aran, perquè la paraula Aran, d’origen preromà, vol dir precisament ‘vall’. Com veiem, Val d’Aran vol dir ‘vall de vall’.
Aquest fenomen, anomenat duplicació tautològica, es produeix per la incomprensió dels topònims antics. Aquests topònims conserven el record de la paraula antiga (Aran, en el cas de la vall) quan aquesta ja ha perdut el seu significat i és incomprensible per la comunitat. Per això s’hi afegeix al davant la paraula genèrica en la llengua de la comunitat del moment.
Uns altres exemples d’aquests doblets poden ser el salt de Sallent, que en realitat vol dir ‘salt del salt’; les Roques dels Quers, amb el significat de ‘les roques de les roques’; el coll de Jou, que vol dir ‘el coll del coll’; la font de la Dou, que equival a ‘la font de la font’, o el castell de Tor, amb el significat del ‘castell del castell o torre’.
A Osona tenim el salt de Sallent (Rupit) i un munt de topònims amb la paraula quer que són exemples d’aquests doblets.
