A part de la negació per mostrar desacord o desaprovació, de la negació absoluta, amb no … gens, i del reforç de la negació, amb no … pas, que hem vist aquestes dues últimes setmanes, hi ha també la negació parcial, que té el sentit de ‘poc’ o ‘una mica’. En aquest cas, usem tant no … gaire (“No tinc gaire fred”, que vol dir ‘tinc poc fred’ o ‘tinc una mica de fred’) com no … massa (fórmula acceptada fa poc; “No li fa massa vergonya parlar en públic”). No s’ha d’utilitzar *no … molt, que és un calc del castellà. Als Pirineus de Lleida se sent a dir guaire, que no és una forma normativa, però sí genuïna d’aquella zona, i que existeix també en aragonès i en occità gascó.
El no, a més, sol acompanyar altres paraules que també tenen un sentit negatiu, com són: ningú (“No hi havia ningú al carrer”), res (“No he trobat res que m’agradi”), mai (“No ha anat mai als Estats Units”), cap (“No hi havia cap altre vol”), ni un(a) (“Aquest any no s’ha fet ni una cirera”), enlloc (“No l’he vist enlloc, el meu DNI”), ni … ni… (“No hi ha ni quetxup ni mostassa”), tampoc (“Jo no li diria tampoc”). Quan les paraules ningú, res, mai, cap, ni un(a), enlloc, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions mai de la vida, en ma/ta/sa vida, són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l’adverbi no per reforçar la negació: “Cap dels seus treballadors (no) va entendre la consigna”.
