En Gary Lineker és un antic futbolista del Barça, ho va ser entre el 1986 i el 1989. Sempre palesà un gran carisma i fair play. Havia estat fent de comentarista esportiu al programa Match of the Day, de la BBC, fins que la cadena el va suspendre i foragitar. Motiu? Infringir suposadament els seus estàndards d’imparcialitat. La realitat pura i dura es trobava en tuit que va penjar que criticava la llei migratòria que volia tirar endavant el govern britànic. Concretament, el tuit carregava contra la pràctica que prohibiria als refugiats –per a mi, desplaçats– de fer una sol·licitud d’asil arribant al país, creuant el canal de la Mànega sense autorització. Fins i tot, val a dir que la pròpia ONU havia criticat aquella llei pel que podria contravenir la Convenció del Refugiat de 1951.
Textualment, Lineker va escriure: “Això és més que horrible.” Al rerefons, un vídeo on Suella Braverman, ministra d’Interior britànica, referia que aturaria els vaixells. I alhora es queixava del dineral que costa allotjar els nouvinguts. Per si no en tenia encara prou, retreia –a aquests milers de persones– de fer un viatge il·legal, que es traduiria en la deportació a Rwanda o altres països segurs. Lineker enllestia la seva crítica mullant-se: Aaquest llenguatge no és diferent del que feia servir Alemanya als anys 30. Estic sent inapropiat?”
A requeriments de la cadena de televisió, òbviament es va negar a esborrar el tuit. A més, val a dir que ell tan sols es dedicava a fer cobertura esportiva en un espai on no es tractava de política. Té pebrots que la BBC li retreguès que calia tenir cura especial amb assumptes controvertits. Què es pensaven…? Intentant assumir una postura personal empàtica amb aquest fet, em remunto a la meva etapa laboral al sector de l’estalvi. Què hauria de pensar sobre un alt directiu de l’empresa si m’atonyinava per escriure un article dur (de caire social o polític), quan sempre feia per donar el màxim a la feina?
Al món dels mass media, n’hi ha de centenaris, amb un prestigi contrastat. Tots representen un referent, màxim dins la meva col·laboració com a columnista. Indubtablement, la cadena britànica ho era. A la BBC l’hi vaig fer creu i ratlla. Aplicar la mesura d’un doble raser hipòcrita i fastigosament menyspreable no fa altra cosa que generar un descrèdit creixent. Més encara quan pivota sobre el sector públic, on se suposa que han de primar valors com el respecte, el compromís, l’ètica i l’empatia amb la gent.
Tal faràs, tal trobaràs! Si et deus als teus oients, I’incompliment d’aquests criteris et mena al pedregar. Al cap i la fi, és el que et mereixes. El pilar de la llibertat d’expressió és absolutament innegociable. Esdevé un fonament bàsic de la gran assignatura dels drets humans. Si perdem aquest nord, trontolla tot el sistema.