A priori semblaria inimaginable portar al teatre la catifa voladora d’Aladdin, els animals cantaires d’El Rei Lleó o la vida “bajo del mar” de La sireneta. Però a Broadway tot és possible. En aquest article, repassem alguns dels films de dibuixos animats de la nostra infantesa que han fet el salt al món del teatre musical. Comencem per Anastasia, que s’ha estrenat aquesta temporada:
El repartiment, la polivalència d’un decorat a través de pantalles i arcades, el to romàntic i misteriós de les cançons, el contrast entre la música i el vestuari segons si l’acció passa a Sant Petersburg o a París… són alguns dels punts forts del musical.
I de la novetat d’Anastasia passem a la deliciosa versió d’El Geperut de Notre Dame que es va poder verure al Paper Mill Playhouse. Una versió molt de carn i ossos, amb un colossal cor molt present en escena i amb poc artifici. Un exemple d’aquest últim element és la caracterització de Quasimodo, el personatge protagonista: no portava grans efectes de maquillatge, sinó unes ratlles de fang a la cara que ell mateix es feia en escena.
Aladdin és una de les altres pel·lícules de dibuixos animats que recentment han fet el salt al teatre musical. El carismàtic personatge del geni de la llàntia màgica ostenta algun dels números estrella de l’espectacle:
“A Whole New World”, però, segueix sent-ne un dels temes més coneguts. Aquí us fareu una petita idea de com adapten a la vida real la catifa voladora:
Ja veiem que fàcil no ho té, el personal de teatre, per convertir la fantasia de Disney en quelcom de carn i ossos. Com fas sinó que una actriu nedi en un teatre representant la sireneta? Se’n van sortir així:
Una de les adaptacions més interessants és la d’El Rei Lleó. La presència del cor, el vestuari més inspirat en les tribus d’Àfrica que no pas intentant emular els animals de la pel·lícula… Aquí us deixem el primer número de l’espectacle gravat en 360º.
Per acabar aquest recull, no hem trobat millor manera que un medley que enllaça cançons de contes de fades amb molta gràcia:
