Poques figures a la història de la música estan envoltades d’un halo de misteri i llegenda com Robert Johnson. I poques figures han estat tan influents amb una existència i una producció tan curtes: en els 27 anys que va viure, Johnson només va escriure 29 cançons. I amb això en va tenir prou per convertir-se en un mite del blues i totes –subratllo: totes– les generacions posteriors tant d’aquest gènere com dels cosins (rock’n’roll, rhythm’n’blues, etc.) estan d’alguna manera en deute amb ell.
La població negra del sud dels Estats Units a principis del segle XX era profundament religiosa i temorosa de Déu, i la immensa majoria no tenia més educació que la que donava una vida en condicions duríssimes. Això donava per tota mena de supersticions i explicacions sobrenaturals per als fenòmens que no s’entenien. I ningú va entendre com Robert Leroy Johnson (nascut el 1911 a Hazlehurst, Mississipi), un noi sense cap talent per la música, desaparegués de sobte i tornés un any després convertit en un fenomen de la guitarra, molt millor que els seus propis mestres. La por i la imaginació popular de seguida va trobar una explicació. Johnson havia anat fins a la cruïlla de camins a trobar-se amb el Diable i hi va fer un pacte: la seva ànima a canvi del talent musical.
L’autèntica explicació és força més mundana, evidentment. En qualsevol cas, Robert Johnson va fer la seva. En els pocs anys en què va poder generar i mostrar el seu art, va fer prou mèrits com per acabar influint John Fogerty, Bob Dylan, els Rolling Stones, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Neil Young, Queen, Bonnie Raitt, The White Stripes, The Black Keys, Jeff Beck o Eric Clapton (que el 2004 li va dedicar el disc Me and Mr. Johnson), ocupar el cinquè lloc en la llista dels 100 millors guitarristes de blues més importants de tots els temps de la revista Rolling Stone i ingressar al Saló de la Fama del Rock’n’Roll. No està gens malament. La seva mort prematura i estranya i el fet que només es conservin dues fotos d’ell són elements que abonen la imatge mítica de Robert Johnson. El documental Devil at the crossroads, que acaba d’estrenar Netflix, explica molt bé tota aquesta història que, ben mirat, una mica sobrenatural sí que ho és.
