Morbius, de Daniel Espinosa, és una atropellada incursió en l’univers Marvel centrada en un dels personatges de la saga Spiderman, Michael Morbius (Jared Leto), al voltant del motiu del vampirisme i la figura del mad doctor, carregat sempre de bones intencions. Morbius és un reputat científic que pateix un trastorn sanguini i dedica els seus coneixements a investigar un sèrum amb sang de ratpenat per revertir el seu deteriorament físic i la necessitat vital de transfusions diàries de sang. El seu esforç investigador, que compta amb la col·laboració de la seva assistenta, Martine Bancroft (Adria Arjona), està dedicat, també, a curar el seu amic d’infància, afectat de la mateixa patologia, Milo (Matt Smith).
La cura és efectiva contra la malaltia, però l’aplicació d’aquest sèrum provoca també una metamorfosi que et converteix en un vampir assedegat de sang. Aquesta transformació arriba acompanyada d’atributs com una força descomunal o una major sensibilitat auditiva, un conjunt de superpoders dignes d’un superheroi. Si Morbius intenta controlar aquests excessos i la seva dependència de l’administració de la sang sintètica, el seu amic Milo voldrà aprofitar-se d’aquesta força indestructible per assassinar de forma descontrolada i sense fre. Els dos posicionaments ens apropen a l’eterna distinció entre el bé i el mal, el bon ús o el mal ús de l’aplicació dels avenços científics, diferències que els porta, inevitablement, al seu enfrontament.
Ens movem en el terreny de films com Dràcula, amb una cita inclosa a Murnau, el nom del vaixell-laboratori on Morbius du a terme els seus experiments, nom del cineasta alemany autor d’una de les primeres i més cèlebres versions del clàssic vampíric de Bram Stoker, Nosferatu. També es fa inevitable pensar en clàssics del transformisme i el desdoblament personal com L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde o altres clàssics com La mosca, per posar alguns referents. Llàstima que el punt de partida i els motius que aborda, no exempts d’interès tot i tractar-se de qüestions argumentals habituals en el cinema, queda esclafat sota el pes de l’abús d’efectes digitals i escenes gratuïtes d’acció. El que podria haver estat una simpàtica i entretinguda pel·li de sèrie B s’acaba esvaint del tot entre mossegades i trompades a preu fet.
