Insistint en la necessitat d’aigua, avui encetem el mes més vell de l’any. El desembre és l’avi de l’any i el gener, l’hereu. Així se’ns hauria de presentar. Ajustat al text d’un altre refrany ben eloqüent: Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer. Toca que faci fred i, alhora, que plogui abundosament. Essent així, s’acomplirà plenament allò del desembre molt fred, bon gener i millor esplet. Qualsevol altra disfunció ens mena a adjudicar tots els mals a la manida tesi del canvi climàtic. Quan en prendrem consciència real?
Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any. Tenim Nadal a tocar i qui no ha acabat els deures o reptes, ja cal que es calci. Convé ordir un bon plàning i ajustar-ne els temps de cara a l’any nou. De fet, per Sant Silvestre, el que no es fa resta… Un altre tema on mai no es pot baixar la guàrdia és en el camp de la salut. Les males llengües ja ens anticipen la necessitat d’una cinquena vacuna de la covid: sigui per la broncolitis o per la fam comercial dels laboratoris. Ja ho diuen altres adagis: Dies de desembre, dies de malura. Tot just es fa dia que ja és nit obscura. No endebades, el desembre pren i no dóna. I, encara més, ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat. O, també, pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
Molts ànims de cara a 2023! Qui el desembre acabarà, l’any nou veurà. Moment -entre línies- per recordar tots els bons amics que ens han deixat al llarg d’enguany. En són uns quants. Expresso, per tant, els millors desitjos de salut per a tothom. Bona falta ens fa. Per contra, encara n’hi ha que ho fien tot als diners o a l’amor: els primers són caducs i, alhora, enlluernadors. Pel que fa al sego -digui’s com es vulgui- igual que ve se’n pot anar. És per això que em refermo en la tesi del bon estat de forma per a poder gaudir dels petits detalls que ens presenta la vida. Tot el demés són falòrnies. Llonguets per avui i engrunes per demà.
La vida és fugissera. Projectar totes les expectatives en base a béns materials trastoca ments obtuses. Tard o d’hora, un s’adona que perdre-hi el temps no arranja ben bé res. Val la pena gaudir del plaer de coses sovint immaterials: com poden ésser l’amistat, la solidaritat, la tolerància, el respecte, el gaudi d’una bona lectura o l’encís d’una dolça música. Som-hi, doncs ! Tenim un llarg camí per a recórrer.
