La boira és un fenomen meteorològic que produeix una massa d’aire amb partícules d’aigua en suspensió, amb una densitat suficient perquè la visibilitat sigui inferior a la normal. Aquest fenomen és típic de les nostra plana i és fàcil considerar-la un inconvenient o fins i tot un problema per moure’ns. No obstant això, jo la sento com part meva. I no entendria la vida sense ella. Quan hi soc dintre m’acull, em fa sentir l’estació més freda de l’any, amb la joia de mirar-la a través de la finestra, quan el foc radia una agradable escalfor, que fa bullir una olleta de caldo amb verduretes d’hivern. Penso que aquesta boira és la que em connecta amb el benestar individual per assolir llargs instants de pau interior.
Quants relats han incorporat la boira com a fenomen metafísic i quantes vegades, jo moltes, l’hem vist des d’un punt elevat i ens hem imaginat que era cotó fluix. Un llac a la Plana de Vic, em porta a imaginar la boira vista sota els meus peus en un dia radiant dalt de la muntanya. I en aquest precís instant un imagina com seria la seva vida i la de la comarca si tinguéssim un gran llac. Com ens canviaria la manera viure. La capital seria l’Esquirol o pot ser Sant Bartomeu, el cotxe no seria el mitjà principal de transport, el comerç local tindria un pes important a les vides dels vilatans, el motor econòmic de la zona passaria a ser la pesca o el turisme. Potser estimaríem més la terra, potser no tindríem tants porcs ni tants purins per llençar. Potser viuríem del que la terra ens ofereix, com l’aigua, de la qual sense cap mena de dubte entendríem la importància i la necessitat de cuidar-la per la nostra subsistència. I segurament posaríem fi als mateixos maldecaps, injustícies o errors del nostre món. Seríem diferents o faríem i ens trobaríem el mateix?
O Potser només ens cal entendre la importància de donar sense esperar res a canvi, només el fet de donar un ho rep tot. Perquè és el que m’ensenya la boira. La seva presència fa la protecció suficient per evitar que el fred intens de l’hivern, acompanyat de les glaçades, no malmetí la collita de cols, sinó que, tot el contrari, les mantingui en perfecte estat i n’augmenti la qualitat.
Tres maneres de veure un mateix fenomen, com tantes maneres de veure aquells entrebancs que ens trobem al camí de la vida. La boira quan fa presència al matí d’hivern em recorda que em miri els problemes des de diferents llocs, que observi des d’altres punts de vista, i de segur que en trobo la solució. Que si una cosa ha de venir val més ser-ne conscient, acceptar-la com a tal per deixar-la anar com a qual. Perquè en l’observar allò que ens envolta hi descobrim els mestres de vida.
