Hey, Joe és un estàndard del rock que forma part del patrimoni popular nord-americà. No està gaire clar qui el va crear, però no cal donar-li voltes que va ser Jimi Hendrix el primer que la va convertir en un clàssic, en una llegenda. La lletra de la cançó, que és un diàleg entre dos personatges, diu al final de tot:
–Hey, Joe, serà millor que fugis.
–Marxo cap al sud. Adéu a tothom.
Potser per aquesta referència al sud, potser perquè quan s’és jove les coses es veuen clares i de forma profètica, Hey, Joe va ser un temes que va tocar el grup Gertrudis, de la Garriga, al concert que van fer a la desapareguda sala As de Copes de Granollers l’abril de 2002. Ara no fa gaire, 25 anys després de la creació de la banda, els Gertrudis han anunciat que pleguen. El seu comiat es fa amb una última gira de concerts, Ens veiem a les places, que començarà el 20 d’abril al festival Cruïlla DO Terra Alta i acabarà el 23 de novembre a la sala Razzmatazz de Barcelona.
Com era aquella banda que s’estrenava a l’escenari de la sala As de Copes? Segons Jaume Camprubí, periodista musical d’EL 9 NOU, era força desimbolta desimbolts, “una colla de joves principiants que acaben d’autoeditar-se les primers cançons en un disc compacte de promoció. Un treball de debut que sona força madur per ser el primer , i que segueix les passes dels seus admirats Dusminguet. La comparació estilística de Gertrudis amb els seus germans grans és inevitable a primer cop d’orella, però la seva manera d’entendre la combinació rítmica es decanta més cap a la rumba.”
Feia un parell d’anys que tota una colla de preadolescents (Albert Rafart, Olaguer Vilardebó, Xavi Freire, Xavi Ciurans i Edu Acedo) havien començat a tocar junts. Al cap de poc, es va incorporar el teclista de la Roca Marc Mas (abans Perro Patxingo) i després s’hi va afegir el baixista Denys Sanz.
Els Gertrudis van agradar a l’As de Copes de Granollers l’abril de 2002 i, al cap de pocs mesos, el setembre de 2002, enlluernaven a la 12 edició Rockallerona, el festival de Llerona, a les Franqueses, en que, a més de Gertrudis també van actuar els francesos Spook and The Guay, els andalusos Mártires del Compás i els Sargon, de Santa Eulàlia de Ronçana. El Rocallerona havia aconseguit un rècord d’assistència dos anys abans amb l’actuació dels ara també desapreguts Los Sencillos i Dusminguet, que havien tocat la mateixa nit i van convocar uns 4.500 espectadors al camp de futbol. Els Gertrudis i companyia van esmicolar el rècord anterior amb una nova fita de 6.000 espectadors.
Segons el periodista Camprubí a EL 9 NOU, “per als aficionats de la comarca, la gran descoberta l’èxit d’enguany ha estat l’entrada a l’escena musical de Gertrudis, que aquest any [2002] no ha parat d’actuar i s’ha situat en una posició més que merescuda. Per tant, la seva presència al festival més important que es fa a la comarca era obligada”. La crònica d’EL 9 NOU d’aquell Rockallerona apuntava la glòria que aconseguirien els garriguencs amb el temps: “Els de la Garriga van ser els millors teloners possibles per als Spook and The Guay ja que el seu públic va connectar amb els ritmes mestissos de les seves cançons”.
