En els dos últims anys, ha coincidit a Lleida i el seu entorn la publicació de diversos títols de prosa memorialística. Des de diferents registres i amb diverses procedències –de la narrativa a l’assaig o el periodisme– hi ha hagut autors que han rescatat records i els han destil·lat en forma literària. Va ser primer Teresa Ibars, d’Aitona, amb el seu magnífic Atles de l’oblit, on evoca la vida d’un poble del Baix Segre i la seva gent. Després la periodista Anna Sáez, amb el recull dels magnífics articles que publica a la secció “El Retrovisor” del diari Segre, aplegats sota el títol de Batre records.
Seguidament, l’assagista i historiador Antoni Gelonch amb les memòries Quan érem lleidatans i la historiadora Antonieta Jarne amb Carrer Galera, 5, el trajecte de cinc generacions familiars des de les Garrigues al cor del Segrià. I finalment, la pedagoga Georgina Peroy, que debuta com a escriptora amb Malgrat la boira. Tots, excepte el de Gelonch, són llibres publicats per Pagès, imprescindible pilar editorial no només de les terres de Ponent sinó del país en el sentit més ampli.
Georgina Peroy trasllada el lector, en el seu llibre, a la Lleida de la seva infantesa, la dels anys 60 i principis dels 70. La dona en la maduresa vital es mira amb tendresa aquella nena que descobria el món a poc a poc, en el cor d’una ciutat que té poc a veure amb el d’ara, i sap transmetre al lector aquelles sensacions, filtrades pel pas del temps i l’elaboració literària. No hi fa res si nosaltres som lectors que potser no compartim aquest mateix món de referències. No captarem, és clar, la infinitat de matisos que un lleidatà podrà percebre com a part d’una memòria compartida, però hi ha un pòsit que el fa igualment interessant, independentment de la circumstància geogràfica. Els carrers i places d’aquella Lleida, en la seva singularitat, podrien tenir molt en comú amb els d’altres ciutats i pobles del país en la mateixa època. La nena del carrer Maragall de Lleida podria ser qualsevol infant que hagués viscut la mateixa època. I els sentiments són absolutament universals: un amor, per exemple, que s’expressa sense escarafalls però que és sòlid i protector dins de la família, unes il·lusions que tenien poc a veure amb els béns materials –la felicitat pot consistir en comprar a la botiga tres metres de corda per saltar– i la meravella permanent d’una nena que, com tots els infants, es mira el món amb ulls esbatanats. Llàstima que en el moment que ens fem adults deixem enrere aquesta capacitat de fascinació. Georgina Peroy encerta a recuperar-la des del seu present, i desgrana els records en capítols breus –n’hi ha una setantena en el llibre– agrupats temàticament: les preguntes, la vida al carrer, els dies de col·legi, la màgia, la família, les passejades, els oficis, el sol i la boira, la innocència i els jocs. Tot plegat, en una prosa delicada, precisa i bella, que llisca a la perfecció.
Aquest no és un llibre de memòries. És la vida, o millor dit, l’aprenentatge de la vida explicat a través de cada un d’aquests records que habiten en la memòria de l’autora. La nena del carrer Maragall de Lleida ens agafa amb la seva maneta i ens convida a visitar amb ella un lloc estimat… malgrat la boira.
