Quatre veterans de la guerra del Vietnam afroamericans decideixen tornar per recuperar un cinquè amic i cap del grup, així com una maleta amb lingots d’or que van trobar a la carcassa d’un avió enderrocat i que amb els anys passats ningú no hauria d’haver trobat. Segur que estan pensant que aquesta història és El cazador.
Tots quatre –Delroy Lindo, Clarke Peters, Norm Lewis i Ishia Whitlocky–, el seu fill Chadwick Boseman i un nadiu guia i xofer Jonathan Majors s’enfrontaran a múltiples obstacles naturals en la selva vietnamita, que mostra, amb avions abatuts encara sense retirar per exemple, la sòlida recuperació del poble asiàtic després del terrible enfrontament.
Es recorda My Lai i altres barbaritats, que rememoren uns guerrillers comandats per un exquisit i ambiciós Jean Reno. Spike Lee torna a la reivindicació racial, distanciant-se de la novel·la de Danny Wilson i no carregant les tintes en els estralls produïts per la guerra. L’aventura de Lee flaqueja i no és la seva millor pel·lícula. Encara que utilitza 154 minuts per explicar el seu últim film no arriba a ser una obra definitiva per culpa principalment de les seves sortides del circuit del seu guió amb Kevin Willmott amb massa casualitats que són faltades de sentit. Malgrat els seus dèficits narratius aconsegueix fer arribar el seu desgreuge com a definitiu contra l’ordre blanc. Podem encaixar el film, irregular, en el gènere bèl·lic-anàrquic, mordaç i desenfadat.
