Cuestión de justicia és una pel·lícula nord-americana de Destin Daniel Cretton inspirada en fets reals recollits en el llibre de l’advocat Bryan Stevenson Just Mercy: A Story of Justice and Redemption, publicat l’any 2014. Stevenson (Michael B. Jordan) és un jove advocat de color en pràctiques, graduat per Harvard, que es desplaça a Alabama interessat pels casos dels presos en el carreró de la mort com Herbert Richardson (Rob Morgan), Anthony Ray Hinton (O’Shea Jackson Jr.) o Walter McMillian (Jamie Foxx).
Ajudat per una activista local, Eva Ansley (Brie Larson), Stevenson s’ha proposat assessorar-los i oferir-los defensa lletrada quan aquests reus sovint han patit els serveis d’advocats incompetents o negligents pel fet de no tenir recursos per pagar-se una bona representació legal. Però el film se centrarà bàsicament en el cas de Walter McMillian, condemnat a mort l’any 1987 per l’assassinat d’una jove de 18 anys, crim que va causar una gran commoció en la comunitat local.
Apressats per la resolució del cas, McMillian va ser la víctima propiciatòria d’un judici farsa en què va ser condemnat sense proves, gràcies només al testimoni incriminatori d’un pres comú, Ralph Myers (Tim Blake Nelson), que va declarar en contra de l’acusat a canvi d’un favor en el tracte penitenciari. L’advocat Stevenson, sol davant el perill, es veurà atrapat en una teranyina judicial que, en realitat, amaga una cega maquinària de venjança.
Aquest film és un bon compendi de films judicials i, concretament, d’aquells que toquen la pena capital aplicada en determinats estats dels Estats Units. Un thriller judicial amb el rerefons persistent de la discriminació pel color de pell i, també, per l’origen pobre dels acusats. El film reivindica obertament l’associació de lletrats cofundada pel mateix Stevenson dedicada a ajudar els més desfavorits proporcionant-los defensa jurídica. I aborda, com no, el tema de la salvatjada de la pena de mort des d’un posicionament d’oposició frontal.
El film està ambientat a Monroeville, Alabama, ciutat bressol del clàssic literari Matar un rossinyol, de Harper Lee, una lectura emblemàtica del sentit de la justícia justa i equitativa, encarnat en la figura honesta i valenta d’Atticus Finch. Un referent ineludible que es fa present de forma ben irònica en el film ja que esbossa que als anys 90 del segle passat el seu llegat és només paper mullat, un simple reclam turístic d’una ciutat en què, a l’hora de la veritat, el racisme continuava enquistat tant en la societat com en les seves institucions.
Tot i una realització d’aparença senzilla, amb una factura visual de telefilm, la direcció de Destin Daniel Cretton es mostra tan eficient com convincent. El resultat és un sòlid melodrama judicial, contingut però punyent, sustentat també en un esplèndid treball interpretatiu de tot el repartiment.
