Graig Gillespie, el director de Yo, Tonya (2017), ha dirigit una deliciosa versió Disneypunk en imatge real sobre els orígens juvenils de la malvada Cruella de Vil, personatge singular del clàssic d’animació Disney 101 dàlmates (1961), personatge que va ser interpretat per Glenn Close en una versió més recent i en imatge real l’any 1996 dirigida per Stephen Herek.
Cruella regala un grandiós i explosiu duel interpretatiu d’Emmes –Emma Thompson i Emma Stone– ple d’admiració i de rancúnia, d’amor i d’odi. La veterana actriu anglesa Emma Thompson ens deixa una perfecta caricaturització paròdica de la vanitat i la supèrbia per a un personatge gairebé de dibuixos animats en el seu paper de la baronessa Von Hellman. La baronessa representa la imatge de la moda carrinclona que es veurà eclipsada per la rauxa i la imaginació trencadora de la moda dels seixanta i setanta, aquí encarnada per la que esdevindrà la seva rival, Stella/Cruella.
Aquí, la nord-americana Emma Stone –guanyadora de l’Oscar a millor actriu per La La Land (2016, Damien Chazelle)– nena òrfena que irromp de gran en el món de la moda londinenca buscant el seu lloc, jove emprenyada de maneres canalles, envoltada d’un parell d’encisadors gamarussos dedicats al robatori amb gosset entrenat, construeix un personatge absolutament carismàtic i fascinant com el d’Estella, la futura Cruella de Vil.
La cinta compta amb una banda sonora farcida de temes emblemàtics dels setanta de rock i punk. També ens ofereix un desplegament espaterrant de vestits i creació de robes i decorats, gentilesa de l’oscaritzada dissenyadora de vestuari Jenny Beavan. Una pel·lícula deliciosa, divertida i brillant per fruir del principi al final. Recordar que la pel·lícula s’ha estrenat simultàniament en cinemes i a la plataforma Disney+ a través de l’accés prèmium amb cost addicional.
