L’onada de suïcidis que es va produir a França a l’empresa France Telecom està en l’origen d’aquest fil, diríem que del gènere de recursos humans. Crítica acèrrima al sistema capitalista actual que relaxa a intervals perquè pugui ser pel·lícula i no només un al·legat. Com una persona s’ha d’encarregar dels acomiadaments de personal, convencent-los que se’n vagin de pròpia iniciativa per no haver-los de dir que ja no són necessaris. Una dona fema i madura, l’excel·lent Céline Sallette, és contractada per la seva falta d’escrúpols per una multinacional per acomiadar el personal, per fer fora centenars de treballadors.
L’estratègia es basa a crear una sèrie de circumstàncies adverses perquè, amb el temps, renunciïn. Segueix el programa de direcció amb total obediència fins que un dia un dels seus empleats se suïcida saltant des de la finestra de la seva oficina. Commocionat per l’onada de suïcidis a France Telecom, el curtmetratgista francès Nicolas Silhol (L’amour propre) va escriure el guió del seu primer llargmetratge, en el que parla de les complexitats ètiques i morals a les que s’enfronta la directora de recursos humans d’una empresa. La protagonista es posa al capdavant del departament en una multinacional, fent la feina bruta i aconseguint la renúncia voluntària dels treballadors que l’empresa ja no vol. No obstant, quan un d’aquests se suïcida s’haurà d’enfrontar a la provocativa inspectora de treball que arribarà per investigar el cas. Això farà que canviï la seva perspectiva respecte al seu treball i als seus caps i, per fer justícia, haurà de tornar-se contra si mateixa i afrontar les conseqüències dels seus actes. L’haurien de culpar-la a ella per la mort d’un empleat al que estava tractant de desmoronar? Aquesta és una de les preguntes que vol respondre un film que s’endinsa en les cloaques del món corporatiu per a dissecionar les relacions que s’hi desenvolupen, a més el rol que juguen les dones en l’oficina moderna.
El repartiment de la cinta, que mira des del suspens, la tensió i el thriller pur i dur al costat fosc del capitalisme, s’hi troben Céline Sallette (Casa de tolerancia), Lambert Wilson (Las confesiones) o Stéphane De Groodt.
