Flying Frogs és un trio de punk rock melòdic nascut a Torelló l’any 2011. Després de tres discs, el grup va estrenar el seu quart disc titulat ‘WTF Is Going On?’ l’octubre de l’any passat. El passat dissabte 2 de març van presentar el disc a la Jazz Cava de Vic.
Com és que vau tardar quasi set anys per treure el seté disc?
Lepiu: El 2016 és quan traiem l’últim treball i a principis de 2019 decidim deixar de fer concerts i centrar-nos a compondre i encarar el que seria el quart disc. Amb aquesta franja, a principis de 2020 entra la pandèmia i el planning que teníem queda una mica tallat. Després comencem a treballar des dels estudis de casa, ens intercanviem coses que ja hi havia treballades i comencem a compondre tot el que seria aquest quart disc. El 2021 decidim per fi entrar a estudi.
Vau anar a gravar a Castelló de la Plana. Per què?
L: Perquè l’anterior disc ja l’havíem gravat allà amb el productor Raül Artana que és un amic íntim meu i de confiança de la banda. L’anterior disc va anar molt bé i per això vam decidir fer un pas més i continuar amb ell.
Us ho vau agafar amb calma però.
L: Van passar diverses coses. En Raül va tenir molts projectes en aquell moment i va trigar a tenir el resultat final. Crec que rebem el màster final del disc el juny del 2022. Però tot el 2022 no vam estar parats perquè vam intentar fer una difusió del document de premsa amb demos del disc, ho vam enviar a trenta segells arreu del món. La idea era començar-ho a moure i quan ho tinguéssim llest tirar-ho endavant. Vam gravar també un dels videoclips i vam esperar resposta. El novembre del 2022 en veure que només un segell italià havia respost vam decidir tirar endavant amb autogestió i el desembre del 2022 vam treure el primer single que va ser ‘Involution’.
Què passa amb Polònia?
L: A Polònia tenim el segell que ens va recolzar en l’àmbit de distribució europeu i mundial amb intercanvis d’arreu del món i ens va anar molt bé. Ens coneixien bàsicament a Catalunya i a partir de ‘Playing Again’ vam sortir una mica més internacionals.
Qui és l’autor de la portada?
Gerva: Jo vaig fer un esbós. No estic gaire content perquè el meu esbós era millor [riu].
I aquest esbós li vau passar a l’Òscar Puig.
L: Teníem certa sintonia i ens agradava molt l’estil que tenia. Ens vam entendre molt bé.
Teniu aquesta sensació d’haver aparegut uns anys tard?
G: Evidentment, en aquella època era el millor i ara ha canviat tot molt, l’escena musical. Avui en dia fent això la gent et diu que has de canviar d’estil.
L: Ens ho han suggerit moltes vegades i inclús mitjans estatals que el que fan és difusió d’aquest estil de música ens han dit que ens hem de renovar.
Vosaltres fidels.
G: De cap manera canviarem. Al final si no fas si no fas el que t’agrada no sé que ens queda.
Com hi ha gent que us diu que heu de canviar també hi ha gent que diu que està molt bé tot el que feu.
L: Evidentment, amb aquest disc realment jo crec que els tres en l’àmbit personal hem trobat el so que sempre havíem buscat i en l’àmbit de feedbacks internacionals molt bona resposta. Més en l’àmbit internacional que estatal. Sempre hi ha molts mitjans que ara ens estan donant veu, però sempre havíem trobat feedback positiu a fora i amb aquest disc ha continuat bastant igual.
Al videoclip de ‘Fenix’ es pot veure que també us agrada el tenis.
G: Sí, tenim un professor de tenis aquí. Jo havia jugat a tenis.
L: Jo em dedico a l’esport, concretament el tenis i vam aprofitar aquest vincle.
Al: A mi m’agrada la música i la bateria.
Us sentiu una mica com una au fènix amb aquest quart disc?
A: Totalment perquè si, per una banda, com nosaltres és difícil mantenir-la viva. En l’àmbit personal compaginar una feina de vuit hores, amb les despeses que tenim és difícil també. El que involucra gravar discs, fer concerts, desplaçaments, a molts llocs no es cobra res i et fan pagar per tocar. Lluitar per poder gravar el que ens agrada expressar no té preu. Per a nosaltres treure el disc és ja una victòria. Ens sentim vius i després de tot l’ho de la pandèmia que ningú sabia on acabaria que va començar a veure que i sobretot el sector musical es va veure afectat.
Van ser dos anys de sequera total de trepitjar escenaris no?
L: Sí, i justament veníem d’un any de dir que deixàvem de tocar i es va fer molt llarg.
Què es va poder escoltar el passat dissabte a la Jazz Cava de Vic?
G: Tot el disc menys una cançó.
L: De tretze en vam descartar una.
G: També vam fer cançons d’altres discs.
Va sonar alguna cosa nova?
A: No, volíem ensenyar bé l’esforç de l’últim disc.
Heu tocat ja a forces llocs.
L: A Castelló, València, Sant Feliu de Guíxols i per primera vegada vam aterrar a Vic.
Què podem avançar de l’agenda?
L: Així més imminent el concert del 20 d’abril a Manlleu d’un festival que estan organitzant uns amics. Comptaran amb bandes internacionals i nosaltres. Ens fa molta il·lusió perquè ho estan organitzant uns amics i a veure com va aquest festival.
Teniu previst tocar a fora dels Països Catalans?
L: Ara mateix l’objectiu és girar en l’àmbit estatal, tenim pendent Madrid, Cadis, Sant Sebastià, Bilbao, Oviedo, tenim més o menys el contacte, però falta acabar de tancar. És un dels objectius que tenim perquè en l’àmbit estatal ens ha costat sortir.
A: Hem anat forces cops a València, però no ens hem mogut gaire més.
L: Aquest any volem anar per aquí i l’any que vinent fer la gira europea. Ho farem sí o sí.
En la cançó ‘P.M’ adreceu unes paraules al ‘Profesor Maléfico’
A: No sabem qui és.
S’ha de sentir al·ludit algun mestre?
G: Segurament, és la imatge que tenim tots d’algú que tira els cables des de darrere de l’escenari i qui domina el món.
Com neixen les cançons de ‘Flying Frogs’?
L: Abans en Gerva portava bastant el 70% o 80% de les cançons.
A: Jo la bateria i parlar poc.
G: Gairebé sempre és que algú arriba amb una idea, la posa a davant i bàsicament ho anem ajuntant. Ell porta una idea, jo treballo sobre ella. Al nivell de les lletres sempre intentem dividir la feina. La cançó arriba sense lletra i mirem què fem. A la que més o menys tenim l’esbós de la cançó l’acabem de treballar amb la lletra i segons la melodia.
Sou més de música que de teatre?
G: El teatre també m’agrada, he fet teatre.
L: Un dels últims clips vam decidir que seria un format diferent i és un petit curtmetratge.
Què passarà aquest estiu?
L: Aprofitarem per tancar les dates. A l’estiu és més fàcil tancar les agendes. Anirem tancant les ciutats que tenim al cartell.
Es va acostant el quinzè aniversari de ‘Flying Frogs’. Hi ha corda per temps, no?
G: Sí, mare de Déu.
Quin és el secret de la vostra longevitat?
L: Això ho vas aprenent, abans teníem més pressa.
G: Encara recordo que dèiem un disc per any i clar també ho hem vist. Com més ràpid vas menys temps tens per veure les flaqueses de cada tema.
L: Això no vol dir que tardarem tants anys pel pròxim disc.
