Geografia vital de Francesc Pujols
Autor: Joan Cuscó i Clarasó
Editorial: Edicions Enoanda
Lloc i any d’edició: Sabadell, 2022
Nombre de pàgines: 84
Amb Geografia vital de Francesc Pujols (Barcelona; Edicions Enoanda, 2023), Joan Cuscó aconsegueix trobar una perspectiva des de la qual recompondre un autor polièdric i discutit. Tant si se’l prenia seriosament com si se’l prenia a broma, el tot de Francesc Pujols i el conjunt de la seva obra quedaven fora del camp de moltes de les aproximacions que ha merescut. Certament, molts dels comentadors i dels estudiosos acadèmics han anat aclarint aspectes del ninot que el mateix Pujols o els seus sequaços (de l’alçada d’un Josep Pla o d’un Bladé i Desumvila) havien anat configurant: una baluerna incomprensible i, el pitjor de tot, que no valia la pena de mirar de comprendre sinó que simplement s’oferia per al gaudi o la irrisió. Doncs bé, a còpia de reeditar-ne obres introbables, de publicar inèdits i de mirar de fer-ne introduccions i estudis, Francesc Pujols i la seva obra tornen a resultar un element de bon tractar.
Tota aquesta recent remoguda necessita, però, d’una crítica comprensiva i rigorosa perquè, com passava amb l’obra mateixa de Pujols en el seu moment, no se sap ben bé fins a quin punt es continua la facècia com a facècia o, el que és pitjor, es continua com a cosa seriosa, de manera que es dificulta que el que hi havia de real i efectiu en Pujols sigui reconegut. En tot cas, Geografia vital de Francesc Pujols de Joan Cuscó va en la línia adequada.
El llibre de Cuscó encerta en una perspectiva i la posa en pràctica en forma d’assaig. Aquesta fórmula assagística l’allibera del pes mort de les notes i referències que sovint engavanyen els escrits d’aquesta mena, tot i que en algun cas la seva supressió crea alguna confusió en l’atribució de les cites. L’encert de la perspectiva fa d’aquest llibre un punt indispensable per a tothom que estigui interessat en Francesc Pujols i, encara més, per a tothom que estigui interessat en el sentit de l’arrelament d’una cultura. El text de Joan Cuscó reviu la posició de Francesc Pujols perquè la situa en l’espai concret i demostra com aquest posicionar-se o situar-se o localitzar-se de Pujols resulta una clau que explica la seva força creativa i la lògica del seu pensar. La bondat d’aquesta perspectiva aconsegueix situar Pujols en el punt central d’una geografia particular entre Barcelona i el Penedès, entre el pla del Llobregat i Montserrat. Encara més concretament: ens il·lustra d’un “camí de la vinya” que no és pas un “camí del bosc” però que en resulta contemporani.
Aquesta fita, Joan Cuscó l’aconsegueix aplegant les referències al més concret (el cep, el got de vi, els castells) amb el més nou de la reflexió científica o filosòfica. Cuscó sap fer jugar els elements vitals, històrics o espacials del context immediat de Francesc Pujols que permeten fer de la seva obra una lectura molt més arrelada –i gustosa, doncs– del que pot fer-ne una lectura de gabinet. Refent la geografia vital de Francesc Pujols, Cuscó aconsegueix també trobar sentits al gest de l’autor que volia fer de la seva torre de Martorell el centre d’una abraçada que aplegués la vinya i la indústria, l’esperit i la matèria. Un assaig de bon llegir, doncs, que pot encetar una estratègia de comprensió de Francesc Pujols i, també, de nosaltres.
