Sovint les persones, durant el dia, anem passant per diferents moments i estats d’ànim.
I de què depèn que ens trobem bé en un moment determinat i no tan bé al cap d’una estona?
Hi pot haver múltiples factors que influeixen en la nostra sensació de benestar, un dels quals és el nostre grau de consciència i de comprensió de nosaltres mateixos i de les altres persones, és a dir, com ens comuniquem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Per exemple: rebo una trucada de telèfon i sento que m’han interromput en un moment d’alta concentració en una tasca important. Si m’adono que el fet d’atendre aquesta trucada m’ha distret i m’ha tret del meu estat de concentració, ja és un primer pas en la presa de consciència. Si, a més, m’adono que he respost per un impuls i la conversa podia haver esperat, em puc sentir una mica enfadada amb mi mateixa, però si reconec aquest enuig o malestar, vaig entenent tot això que s’està generant en el meu interior: pensaments, emocions, debats interns, judicis sobre la meva actuació, etc.
Si finalment, per a una pròxima ocasió, valoro si respondre o no, llavors s’ha completat un circuit d’autoexploració i autocomprensió, amb un aprenentatge final. Estic millorant la comunicació amb mi mateixa i recupero el meu estat de benestar.
Tot un èxit, entendre les nostres pròpies motivacions, valorar les conductes que posem en pràctica i aprendre per a una propera vegada.
La bona comunicació comença per un mateix.
Situacions similars es poden donar quan interactuem amb altres persones. Aquí comprendre bé el que ens passa i, a més, el que pot estar passant a altres persones requereix una mica més d’atenció en els intercanvis de missatges.
D’una banda, la pràctica de l’escolta activa, des d’un estat de calma, curiositat, evitant judicis i preguntant aquells aspectes de la conversa que no hagin quedat prou clars són imprescindibles per a una bona entesa. Això requereix pràctica. I també requereix ser conscient del que succeeix, passant d’una manera d’actuació en pilot automàtic, gairebé inconscient, a una manera serena i més present. Aquest estat de “presència” i d’estar conscient en el moment (aquí i ara) afavoreix la comprensió entre les persones. A més, evita malentesos, cosa que facilita el fet d’arribar a acords i solucions consensuades.
La programació neurolingüística, mitjançant estratègies de modelatge, d’estratègies d’exploració de com interpretem el nostre entorn ens aporta comprensió de com captem i processem internament el que passa al nostre voltant. L’aprenentatge i la pràctica d’aquests models i estratègies ens aporta criteris senzills, pràctics i eficaços per millorar la nostra comunicació.
Quan ens entrenem a estar presents i conscients del que ens importa, de les nostres emocions, de les nostres necessitats, del que entenem en les situacions que vivim, anem aprenent a comunicar-nos de forma cada vegada més eficaç.
Comunicar bé va bé, oi que sí?
