Quan ens referim a la nostra ment, la relacionem amb algun òrgan específic del nostre cos? Alguna vegada hem associat la ment al cervell?
La ment es pot definir com un conjunt de capacitats cognitives que engloben processos com la percepció, el pensament, la consciència, la memòria, la imaginació, etc. D’acord amb aquesta definició la ment té a veure amb diferents activitats i funcions, òrgans i teixits del nostre cos.
Quan estudiem el sistema nerviós, des del punt de vista funcional, distingim entre sistema nerviós somàtic i autònom. El somàtic està format pel conjunt de neurones que fan possible les accions voluntàries, mentre que l’autònom és l’encarregat de realitzar funcions que ocorren de forma involuntària.
Com vivim en el nostre dia a dia aquests aspectes?
És probable que haguem experimentat sovint una relació directa entre pensaments i estats fisiològics. Per exemple, davant d’una adversitat que vivim com un repte impossible de superar, poden aparèixer pensaments limitants i respostes fisiològiques. Pensaments de l’estil: “És impossible que aconsegueixi aquesta feina”, “no soc prou valenta o valent per liderar aquest projecte” o “no soc capaç d’aprendre anglès” i respostes fisiològiques acords com debilitat muscular, encorbament de la columna, dirigir la mirada cap avall, etc. Si disposéssim d’una anàlisi dels neurotransmissors i hormones que circulen en el nostre torrent sanguini podríem comparar-lo amb situacions d’haver “guanyat una carrera o un partit” o “després d’haver expressat el nostre afecte a un ésser estimat”. El nostre cos reacciona de forma molt diferent en aquestes situacions: la freqüència i profunditat de les respiracions, el ritme de les pulsacions del nostre cor, la pressió sanguínia, les hormones que circulen pel nostre cos, la relaxació de cadenes musculars. I la majoria d’aquestes reaccions no responen a un “desig voluntari” sinó a una “reacció automàtica”. Llavors, com relacionem aquestes respostes a la nostra ment?, som conscients de les reaccions del nostre cos?
Nombroses disciplines actualment accepten que els processos involuntaris del sistema nerviós, la majoria d’ells inconscients, poden aportar intel·ligents formes per superar situacions adverses. Aquestes formes poden ocórrer a través del que somiem, d’expressions i moviments espontanis, de gestos intuïtius, etc. Aquestes solucions, que no constitueixen actes voluntaris, les podem entendre com a part de l’anomenada “intel·ligència somàtica”.
Nombrosos estudis demostren que hi ha capacitats que hem oblidat a nivell racional però que el nostre cos ha après a nivell somàtic i les recorda a l’hora de superar obstacles.
En molts exercicis que proposa la programació neurolingüística explorem, de manera molt conscient, aquesta relació que podríem denominar “cos-ment”, posant atenció al que passa al nostre organisme quan “pensem alguna cosa concreta”. Abordem aquesta interacció bidireccional modificant algun aspecte relacionat amb la fisiologia d’un moment d’estrès, per exemple, a través d’inspiracions profundes o d’evocar imatges de records bonics, per facilitar l’aparició de pensaments d’autoconfiança o de solucions creatives a alguna situació crítica. Però també ho abordem a l’inrevés, al modificar un pensament limitant la resposta fisiològica del cos canvia i entrem en el que anomenem “un estat de recursos” que facilita la presa de decisions, trobar solucions a un problema i fins i tot definir objectius amb més claredat.
Gaudim de la intel·ligència dels nostres cossos!
